Identificada una nova víctima a la fossa de Calvià NNota Informativa

L’anàlisi genètica de les restes localitzades a la fossa de Calvià duita a terme per l’equip tècnic d’Aranzadi ha donat com a resultat una nova identificació de víctima. Es tracta de Josep Pont Cladera, natural de Pollença, espardenyer i xofer i que havia estat president de la Joventut Pollencina.

Aquesta és la segona identificació biològica que realitza el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz) a la fossa de Calvià, després de les de Joan Ferrà Ferrà, veí de Puigpunyent, ja que, en el cas de Joana Baño, fou identificada mitjançant l’estudi antropològic. Segons l’informe de la fossa, fet per l’investigador Manel Suàrez, s’estimava trobar al voltant de 20 individus a la fossa de Calvià.

El procés de cerca arqueològica, exhumació i identificació de les víctimes de la repressió franquista enterrades en el cementiri de Calvià va tenir lloc entre els dies 8 i 27 d'octubre de 2018 formant part del Pla de Fosses 2018-2019, aprovat per la Comissió de Fosses i Desapareguts de les Illes Balears. L'objectiu de la intervenció fou la recerca de les fosses on van ser enterrades les víctimes assassinades en el cementiri de Calvià, així com les fosses d'altres possibles víctimes sense identificar.

Es va treballar en la meitat esquerra de la zona, corresponent al cementiri antic de Calvià. Els registres situaven els enterraments de les víctimes cercades en fosses que estarien distribuïdes en files.

Els cossos dels pollencins havien estat enterrats, segons els registres, a la fossa 1 de la fila 3. No obstant, Josep Pont Cladera ha estat trobat a la fossa 10 de la fila 1, fet que demostra que la informació de les causes judicials no és sempre correcta.

Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius: «Les identificacions de persones desaparegudes en la repressió franquista és el principal objectiu de les polítiques de memòria del Govern de les Illes Balears; cada cos identificat és una ferida que es tanca i una família que recupera les restes d'una persona estimada assassinada pel feixisme. No s'escatimen ni s'escatimaran esforços destinats a localitzar i obrir fosses de la repressió, i a posar nom a cada persona assassinada».

Josep Pont Cladera

Josep Pont Cladera, natural de Pollença. Era espardenyer i xofer i havia estat president de la Joventut Pollencina. Va ser detingut i tret de la presó de Pollença i va ser assassinat per milícies feixistes el 30 de setembre de 1936, al quilòmetre 9 de la carretera de Palma a Andratx. El seu cos va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Calvià.

La seva família va ser una de les que va rebre el 29 d’octubre de 2021 el certificat de víctimes del franquisme que va lliurar el Govern a 124 familiars de persones assassinades a les Illes Balears.

La de Calvià és una de les exhumacions històricament més reivindicades per part del moviment memorialista i de les famílies de víctimes de la repressió franquista. Juntament amb la fossa de Porreres fou la primera reclamada per via judicial, el 2006, per l’Associació Memòria de Mallorca, davant el jutge Baltasar Garzón. En el cas dels pollencins que foren enterrats a la fossa de Calvià, ha estat també de suma importància la col·laboració per a l’obtenció d’ADN de la Comissió de Memòria de Pollença amb Aranzadi i la Comissió de Desapareguts i Fosses del Govern de les Illes Balears.

Amb aquesta nova identificació, des del 2014 i fins avui, el Govern de les Illes Balears ha identificat un total de 36 víctimes del franquisme i s'ha recuperat un nombre de 218 individus, com també restes o fragments amb evidències de ferides perimortem a les diferents fosses.