El Govern identifica una nova víctima a Son Coletes: el regidor de l’Ajuntament de Palma durant la Segona República, Jaume Bauzà Far NNota Informativa

L’anàlisi genètica de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes durant la segona intervenció del cementeri de Manacor que es va dur a terme entre novembre i desembre de 2021, dins del Tercer Pla de Fosses (2021-2022) del Govern de les Illes Balears, ha donat com a resultat una nova identificació. Es tracta del regidor de l’Ajuntament de Palma durant la Segona República, Jaume Bauzà Far.

Les seves restes varen ser localitzades en el grup 2 de la fossa núm. 3 del cementeri de Son Coletes —la mateixa fossa que allotjava les restes d’Aurora Picornell, Belarmina González i les Roges del Molinar—, al costat dels cossos d’Emilio García-Peñuela Orgaz i Antonio González Rodríguez que el Govern va identificar el novembre passat, i de set individus més, les restes dels quals encara no s’han pogut identificar.

Segons els informes d’identificació biològica realitzats pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz), la identificació de Jaume Bauzà Far ha estat possible gràcies a mostres d’ADN donades per nets de la víctima.

Tant Jaume Bauzà com Emilio García-Peñuela i Antonio González foren víctimes de la treta del Castell de Bellver del 4 de gener de 1937, i fins ara es creien que foren assassinats i enterrats a Porreres.

En la fossa núm. 3 del cementeri de Son Coletes on foren recuperades les restes de Jaume Bauzà s’han pogut exhumar un total de 18 individus distribuïts en tres grups diferenciats, que estaven separats per un espai sense restes entre si. Començant per la capçalera de la fossa, al sud, està el grup 1, format per tres individus que ja varen ser exhumats de manera parcial el 2020. A continuació estaria el grup 2, al qual pertany Jaume Bauzà, format per deu esquelets recuperats de manera completa. Finalment està el grup 3, format pels cinc esquelets identificats com Aurora Picornell, Belarmina González i les Roges del Molinar.

A més, al costat de les restes de Bauzà, foren recuperats diversos elements de vestir associats a l’esquelet. En l’àrea pelviana es varen recuperar dues sivelles metàl·liques i dos botons, un de fusta i un altre de nacre. En la zona dels canells es varen recuperar uns botons de puny de forma rodona i metàl·lics, amb una decoració de colors. Als peus es conservava part de les sabates de cuir. A més, es varen recuperar objectes relacionats amb la higiene personal, com un raspall de dents, en el qual es llegeix «calidad superior», i una pinta rompuda en la qual es llegeix «Goliath». Aquests objectes seran restaurats pròximament com a part del Quart Pla de Fosses.

El Govern de les Illes Balears ha impulsat fins avui tres intervencions en el cementeri de Manacor: una primera realitzada l’any 2020, en el marc del Segon Pla de Fosses (2020-2021); una segona que es va dur a terme entre octubre i desembre de 2021, dins del Tercer Pla de Fosses (2021-2022); i una tercera fase, encara en marxa, en el marc del Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica, que va arrencar a principis de febrer i ja ha permès localitzar set noves fosses en el cementeri de Manacor.

Gràcies als treballs d’excavacions i exhumacions duts a terme en diverses campanyes, a Son Coletes s’han localitzat catorze fosses en total i les restes òssies d’un mínim de 86 persones.

Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar les restes d’almenys 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja se n’han identificat 53 i se n’han tornat 44 a les famílies.

Jaume Bauzà Far

Natural dels Hostalets, barri de Palma, i de professió sabater, Jaume Bauzà obtingué el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Palma en les eleccions del 1931. Estava afiliat al Partit Socialista Obrer de Palma. Fou empresonat al Castell de Bellver poc després del cop d’estat del 18 de juliol de 1936 i va formar part de la treta del 4 de gener de 1937. Possiblement fou assassinat al cementeri de Son Coletes.