Sòls i residus 

En els darrers anys ha augmentat de manera espectacular la quantitat de residus orgànics que es generen i que procedeixen de fonts com la depuració de les aigües residuals, a causa de l'ambiciós programa de depuració d'aigües urbanes que es duu a terme. Ara bé, també cal considerar altres tipus de residus, com ara els orgànics dels fems urbans, i tots els tipus de residus que es generen arran de l'augment de la població urbana i del processament de productes mitjançant diferents tecnologies. Tots aquests residus necessiten una gestió adequada i, entre d'altres, se'n poden esmentar usos com ara fertilitzants, esmenes orgàniques o com a ajuda en els processos de restauració de sòls degradats, de recuperació d'abocadors o de graveres, etc.

Quant a l'ús com a fertilitzant, resulta una opció interessant en una illa com Mallorca, amb una gran tradició agrícola en cultius que s'identifiquen amb les característiques del paisatge illenc, com és ara el cas de l'ametler, de l'olivera o del garrover. No obstant això, la utilització de residus orgànics com a fertilitzants nitrogenats o bé com a esmenes orgàniques s'ha de controlar, a causa del risc potencial de contaminació per metalls pesants, però també per composts orgànics ¾ hidrocarburs o pesticides, per exemple. Així mateix, s'ha de vetlar per evitar la contaminació de les aigües freàtiques per nitrats i el pas dels contaminants anteriors tant a les capes inferiors del sòl com a les aigües subterrànies.

Paraules clau:
sòls, restauració, recuperació, fangs residuals, compost, activitat biològica, fertilitat, biologia del sòl, cultius herbacis, arbres de fruita seca