Una de les línies d’investigació desenvolupades per l’IRFAP és la d’avaluar la fertilitat del sòl des del punt de vista físic, químic i biològic en els diferents sistemes agraris. Per a dur-la a terme, es realitza un seguiment de diferents paràmetres físics i químics del sòl, parant una atenció especial a les diferents formes del nitrogen. El nitrogen, sense cap dubte, és un element fonamental per al creixement i el desenvolupament adequat dels cultius i, per això, es duu a terme un seguiment periòdic de les formes de nitrogen inorgànic del sòl assimilables per la planta (nitrat i amoni). A més, es para esment especialment en les diferents aportacions de matèria orgànica, la qual millora l’estructura del sòl i potencia la diversitat microbiana, i compleix així un paper clau per a la fertilitat del sòl.
Paral·lelament, s’analitza la massa microbiana edàfica, tant en abundància com en activitat i diversitat funcional. Una gran diversitat microbiana es considera un indicador de la diversitat de l’ecosistema i de la seva funcionalitat, el qual és un senyal de salut del sòl.
A més, es realitzen anàlisis nutricionals de les plantes, mitjançant l’anàlisi del contingut mineral en saba, i controls visuals periòdics dels cultius.
Finalment, s’estudia l’efectivitat de l’ús de maquinària especialment dissenyada per al control de la vegetació arvense sota arbres de garrovers i ametlers.
Una de les tècniques agràries que s’avaluen a les parcel·les manejades per l’IRFAP són les cobertes vegetals. Les cobertes vegetals ofereixen la possibilitat d’augmentar el contingut de la matèria orgànica del sòl, augmentar l’aportació de nitrogen sense recórrer a fertilitzants químics, protegir el sòl de l’erosió i de la pèrdua de nitrogen per lixiviació i augmentar la biomassa microbiana. Tot això són avantatges encaminats a millorar la salut del sòl. Així i tot, aquesta tècnica presenta una certa desconfiança per als agricultors de regions on són típics els períodes de sequera, a causa de la competència per l’aigua entre la coberta vegetal i el cultiu.
Les accions anteriorment comentades es duen a terme en diferents situacions experimentals, desenvolupades en finques públiques manejades per l’IRFAP, les quals reuneixen col·leccions formades per varietats autòctones de les Illes Balears.
El disseny experimental se situa a sa Granja, finca ecològica i pública que disposa d’una parcel·la formada per varietats locals d’oliveres. S’hi estudien tres situacions de cobertes entre les oliveres: sense coberta vegetal, coberta vegetal formada per la mateixa vegetació resident i una coberta composta de Vicia sativa i Vicia faba.
En la situació de sense coberta vegetal es fan passes d’arada per a eliminar la vegetació arvense, mantenint el sòl “nu” de manera permanent. En la coberta formada per la vegetació resident es permet el desenvolupament de la vegetació espontània. En el darrer cas, es va sembrar una mescla de Vicia sativa i Vicia faba entre les diferents fileres d’oliveres.
Sòl en plantació d’oliveres sense coberta |
Coberta vegetal en oliveres formada per vegetació espontània |
Coberta vegetal en oliveres formada per mescla de veces |
A la vinya ecològica de sa Granja s’estudien tres tipus de cobertes vegetals: vegetació resident, Sinapis alba (mostassa) i el trèvol, Trifolium alexandrinum.
Aquest experiment forma part d’un estudi de més envergadura, en el qual s’analitzen diferents situacions d’estratègies, tipus de fertilització i aplicació d’herbicides en una vinya col·laboradora. En aquesta vinya col·laboradora es contrasten parcel·les equivalents amb diferents o els mateixos manejos tant en parcel·les ecològiques com en convencionals.
Coberta en vinya formada per vegetació espontània |
Coberta en vinya formada per mostassa |
Coberta en vinya formada per trèvol |
Aquest disseny experimental es duu a terme dins la finca ecològica i pública de Son Real. S’hi sotmet a prova l’efecte d’un interceps modificat a mida, utilitzat per a controlar la vegetació arvense en les fileres d’arbres: concretament, a una parcel·la que allotja una col·lecció de diferents varietats locals de garrovers i ametlers i una altra d’adjacent per a contrastar-les, on no es duran a terme accions sobre la vegetació espontània.