LLEI DE REGULACIÓ DE L'EUTANÀSIA

Preguntes i respostes sobre l'eutanàsia per a professionals

 

Què és l'eutanàsia?

Qui pot sol·licitar l'eutanàsia?

A qui i com se sol·licita?

Qui pot ser el/la metge/a responsable?

Quina és la funció del metge responsable?

Pot un metge negar-se a participar en el procés? Negar-se comporta alguna sanció?

Com pot objectar un metge?

Si en el moment de la sol·licitud la persona sol·licitant no pot datar i signar el document, ho pot fer una altra persona en lloc seu?

Es pot expressar la voluntat de rebre l’eutanàsia en el document de voluntats anticipades (DVA)?

Quin és el procediment una vegada feta la sol·licitud?

Qui és el metge consultor?

Què és la Comissió de Garantia i Avaluació del Dret a la Prestació d’Ajuda per Morir de les Illes Balears?

Qui autoritza la prestació de l’ajuda mèdica per morir?

Què passa si durant el procés deliberatiu la persona sol·licitant decideix no continuar amb la petició de l’ajuda per morir?

Què passa si es rebutja la petició?

Es respectarà la confidencialitat durant el procés?

A partir de quina data es pot sol·licitar l’eutanàsia a Espanya?

On es pot dur a terme la prestació de l’ajuda per morir?

Una vegada aprovada la prestació de l’ajuda per morir, en quant de temps s’aplica?

Quines són les modalitats en què es pot aplicar l’ajuda per morir?

Com es descriu la defunció per eutanàsia a efectes legals?

Cal pagar alguna part?

Qui és el professional referent?

Qui és el professional de suport?

Què són els equips administradors de fàrmacs?

Qui pot formar part d’un equip administrador de fàrmacs?

 

 

Què és l'eutanàsia?

És la prestació de l'ajuda mèdica per a morir a aquella persona que sol·licita anticipar la seva mort si compleix els requisits legalment establerts per la llei.

 

Qui pot sol·licitar l'eutanàsia?

Pot sol·licitar la prestació de l'ajuda per a morir aquella persona que sofreixi una malaltia greu i incurable o patiment greu, crònic I impossibilitant en els termes establerts en la Llei, certificats per el/la metge/a responsable, que provoquin un sofriment que la persona considera inacceptable i que no hagi pogut ser mitigat per altres mitjans.

A més, serà condició necessària que sigui una persona major d'edat, que tingui nacionalitat espanyola o residència legal a Espanya o certificat d'empadronament que acrediti un temps de permanència en territori espanyol superior a dotze mesos, i que en el moment de la sol·licitud sigui capaç i conscient.

Malaltia greu i incurable: la que per la seva naturalesa origina sofriments físics o psíquics constants i insuportables sense possibilitat d’alleujament que la persona consideri tolerable, amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva.
Patiment greu, crònic i impossibilitant: situació que fa referència a limitacions que incideixen directament sobre l’autonomia física i activitats de la vida diària, de manera que no permet valer-se per si mateix, així com sobre la capacitat d’expressió i relació, i que du associat un sofriment físic o psíquic constant i intolerable per a qui el pateix, i hi ha la seguretat o una gran probabilitat que aquestes limitacions persisteixin en el temps sense possibilitat de curació o millora apreciable. De vegades pot suposar la dependència absoluta de suport tecnològic.

 

A qui i com se sol·licita?

La persona que de manera voluntària i autònoma vulgui sol·licitar la prestació d’ajuda per morir ha de fer la sol·licitud per escrit, en presència d’un professional sanitari, i el document ha d’estar datat i signat per la persona sol·licitant i el professional sanitari.
Si el professional sanitari que ha signat no és el metge responsable, la sol·licitud se li ha de lliurar i posteriorment l’escrit s’ha d’incorporar a la història clínica de la persona que ha sol·licitat la prestació

 

Qui pot ser el metge responsable?

Pot ser qualsevol metge o metgessa de l’equip assistencial de la persona que sol·licita l’ajuda per morir, que coneix i du el seu cas, triat per la persona sol·licitant. Pot ser tant de l’àmbit de l’atenció primària com de l’hospitalària i de l’àmbit públic o privat.

Quina és la funció del metge responsable?

Coordinar tota la informació i l’assistència sanitària de la persona que sol·licita la prestació, amb el caràcter d’interlocutor principal en tot allò que fa referència a atendre-la i informar-la durant el procés assistencial de la prestació de l’ajuda per morir.

Pot un metge negar-se a participar en el procés? Negar-se comporta alguna sanció?

Sí, es pot declarar objector de consciència per participar en la prestació d’ajuda per morir sense que comporti cap sanció ni penalització per al professional.
En cas que objecti, se cercarà un altre professional responsable dins de l’equip assistencial de la persona sol·licitant.

 

Com pot objectar un metge?

Ha de comunicar la seva decisió d’objectar, per escrit, al seu cap de servei, coordinador d’equip, director de zona o persona de la seva gerència referent en la implementació dels circuits d’aquesta Llei. Això queda subjecte al desenvolupament futur d’un registre específic per a aquesta finalitat

 

Si en el moment de la sol·licitud la persona sol·licitant no pot datar i signar el document, ho pot fer una altra persona en lloc seu?

Sí. La Llei preveu que en el cas que per la situació personal o condició de salut de la persona sol·licitant no li sigui possible datar i signar el document podrà usar altres mitjans que li permetin deixar constància o bé una altra persona major d’edat i plenament capaç el podrà datar i signar en presència seva. Cal deixar constància que qui demanda la prestació d’ajuda per morir no es troba en condicions de signar el document i quins són aquests motius.

 

Es pot expressar la voluntat de rebre l’eutanàsia en el document de voluntats anticipades (DVA)?

Sí. Es reflecteix en la Llei que es reconegui com a document vàlid el DVA per expressar aquesta voluntat.

https://www.caib.es/sites/voluntatsanticipades/es/presentacion-5201/

 

Quin és el procediment una vegada feta la sol·licitud?

Una vegada rebuda la primera sol·licitud:

- En el termini màxim de 2 dies, el metge responsable ha de reflexionar amb la persona que ha fet la sol·licitud sobre el seu diagnòstic, la seva situació de salut, les possibilitats terapèutiques i els resultats esperables, així com la possibilitat de rebre cures pal·liatives, i s’ha d’assegurar que la informació ha estat compresa.

- En els 5 dies següents s’ha de facilitar aquesta informació per escrit.
- Als 15 dies de la primera sol·licitud s’ha de presentar una segona sol·licitud que confirmi la petició.
- En el termini màxim de 2 dies des de la segona sol·licitud el metge responsable ha de parlar de bell nou amb la persona sol·licitant sobre la intenció de continuar amb la sol·licitud de la prestació o desistir-ne.
- En el cas que la persona vulgui continuar amb el procediment, el metge responsable n’ha d’informar l’equip assistencial i ha de demanar a la persona sol·licitant que signi el document de consentiment informat.
- En el termini de 10 dies des de la segona sol·licitud el metge responsable ha de contactar amb un metge consultor perquè estudiï la història clínica, examini la persona sol·licitant i emeti un informe de la seva valoració.
- En 24 hores el metge responsable ha de comunicar a la persona sol·licitant el resultat de la valoració del metge consultor.
- En el termini màxim de 3 dies hàbils, el metge responsable n’ha d’informar el president de la Comissió de Garantia i Avaluació perquè es valori el cas.
- En el termini de 7 dies, la Comissió ha d’emetre un informe de resolució, que pot ser favorable o desfavorable.
- En el cas que sigui favorable, en el termini de 2 dies (ajornable a petició del sol·licitant) s’ha de dur a terme la prestació. Si la resolució és desfavorable es pot interposar un recurs contenciós administratiu.

Si el procés es resol favorablement, des de la primera sol·licitud fins que acabi el procediment poden passar entre 45 i 50 dies.

 

Qui és el metge consultor?

És un metge amb formació en l’àmbit de les patologies que pateix la persona sol·licitant de l’ajuda per morir i que no pertany al mateix equip del metge responsable. Aquest metge ha de fer una valoració del cas i emetre’n un informe.

 

Què és la Comissió de Garantia i Avaluació del Dret a la Prestació d’Ajuda per Morir de les Illes Balears?

És un òrgan de naturalesa administrativa i multidisciplinària, integrat per personal sanitari i jurídic, amb un mínim de set persones que amb mirada experta garantiran la seguretat clínica i jurídica del procés i, a posteriori, n’avaluaran l’adequació.

 

Qui autoritza la prestació de l’ajuda mèdica per morir?

L’autorització final perquè es pugui dur a terme l’eutanàsia, l’atorga la Comissió de Garantia i Avaluació, informada prèviament pel metge responsable de la valoració i pel metge consultor.

 

Què passa si durant el procés deliberatiu la persona sol·licitant decideix no continuar amb la petició de l’ajuda per morir?

La persona sol·licitant de la prestació de l’ajuda per morir pot revocar/anul·lar la seva petició en qualsevol moment del procés.

 

Què passa si es rebutja la petició?

Les resolucions desfavorables de la sol·licitud de la prestació d’ajuda per morir es poden recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Es respectarà la confidencialitat durant el procés?

 Sí, tota la informació tractada en el procediment serà a la història clínica de la persona sol·licitant i tindrà el tractament que preveu la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

 

A partir de quina data es pot sol·licitar l’eutanàsia a Espanya?

 A partir del 25 de juny de 2021, data en la qual entra en vigor l’aplicació d’aquesta Llei.

 

On es pot dur a terme la prestació de l’ajuda per morir?

 Es pot dur a terme en el domicili o residència on viu la persona que fa la sol·licitud o en centres sanitaris públics, privats o concertats.

 

Una vegada aprovada la prestació de l’ajuda per morir, en quant de temps s’aplica?

 S'aplicarà en un màxim de 2 dies. No obstant això, la persona sol·licitant pot retardar-ne la realització tot el temps que vulgui.

 

Quines són les modalitats en què es pot aplicar l’ajuda per morir?

La prestació es pot produir en dues modalitats:

a) L’administració directa a la persona d’una substància per part del professional sanitari competent.

b) La prescripció o subministrament a la persona per part del professional sanitari d’una substància, de manera que se la pugui autoadministrar per causar la seva pròpia mort.

La persona sol·licitant, si és capaç, és qui tria la modalitat per aplicar de la prestació.

 

 

Com es descriu la defunció per eutanàsia a efectes legals?

La mort com a conseqüència de la prestació d’ajuda per morir té la consideració legal de mort natural amb caràcter general, independentment de la codificació que s’hi faci.

 

Cal pagar alguna part?

No, la prestació està inclosa en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut i és de finançament públic.

 

Qui és el professional referent?

Són metges i infermeres als quals s’oferirà formació específica en el procés de la Llei de regulació de l’eutanàsia, que de manera voluntària assessoraran els metges responsables en el procés.
En el cas que no es disposi d’un metge responsable en l’equip assistencial, si el professional referent és un metge, pot assumir el rol de metge responsable.

 

Qui és el professional de suport?

Són els professionals que tenen experiència en comunicació i processos deliberatius amb pacients davant situacions de final de vida i/o conflictes ètics. La missió d’aquests professionals és donar suport al metge responsable, assessorar-lo i orientar-lo en determinades parts del procés en què se’ls requereixi.

 

Què són els equips administradors de fàrmacs?

Equips de metge i infermera que administren els fàrmacs per a la prestació o donen suport en l’administració.

 

Qui pot formar part d’un equip administrador de fàrmacs?

 Metges i infermeres amb formació i capacitació específica en l’administració de fàrmacs per aplicar la prestació.