cab_esib07.gif

 

Enquesta de Salut de les Illes Balears 2007

L’Enquesta de Salut de les Illes Balears (ESIB) 2007 que ha publicat la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum confirma que les persones que estan dins els segments socials més desfavorits i, en particular, les dones, pateixen un pitjor estat de salut. Aquesta enquesta, realitzada entre juny de 2006 i juny de 2007 amb 2.233 entrevistes (1.696 adults de 16 anys i més, i 537 menors de 16 anys), defineix els comportaments i els estils de vida que poden constituir factors de risc, a més de la utilització que fa la població dels serveis sanitaris, tant curatius com preventius, i és una eina fonamental per adequar les polítiques i els serveis sanitaris a les necessitats dels ciutadans.

La percepció de la salut té una relació estreta amb la morbiditat, la capacitat funcional i el consum de recursos sanitaris. A les Illes Balears, l’any 2007, el 74,4% de la població considerava que la seva salut era bona o molt bona. Els homes tenien una millor percepció de la seva salut (77,4%) que les dones (71,2%).

L’ESIB proporciona una radiografia social i sanitària en un moment en què la salut pública de les Illes Balears està immersa en un procés de reforma, on cada vegada pren més pes l’estudi dels determinants de la salut i la lluita contra les desigualtats a l’hora de gaudir d’un bon estat de salut. Els determinants de salut influeixen al mateix nivell que els factors biològics i els estils de vida. Així, la salut de les persones està relacionada amb les xarxes socials i comunitàries que les envolten, l’entorn i les condicions de vida i treball, i les condicions polítiques, socioeconòmiqes, culturals i mediambientals de la societat en la qual es desenvolupa la seva vida.

Aquesta enquesta realitzada per la Direcció General de Salut Pública i Participació constata la importància de la classe social com a determinant de salut, tant en la percepció del propi estat de salut, com en el patiment de trastorns crònics i mentals, en la restricció de l’activitat física o en l’índex d’obesitat. Si es consideren els estils de vida (hàbit tabàquic, consum d’alcohol, hàbits alimentaris...) es confirma que el risc més elevat està en les classes socials més desfavorides, situació que es reprodueix en la forma d’utilitzar els serveis sanitaris.