Dret a la Salut

El dret a la protecció de la salut ve expressament reconeguda a la Constitució espanyola de 1978, en el seu article 41 afirma que els poder públics mantendran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i les prestacions socials suficients davant situacions de necessitat; així mateix, en el seu article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut, i encomana als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de prestacions i serveis sanitaris.
Aquest reconeixement constitucional es veu reflectit en la Llei 14/1986, general de sanitat, de 25 d’abril que, amb caràcter bàsic, recull tot el conjunt d’accions i dispositius encaminats a la protecció de la salut, i destaca el protagonisme i la suficiència de les comunitats autònomes en l’articulació d’una política pròpia en matèria sanitària.

Igualment, l’article 38.1.a) de la Llei general de la Seguretat Social inclou dins l’acció protectora de l’àmbit de la Seguretat Social “l’assistència sanitària en els casos de maternitat, de malaltia comú o professional, i d’accidents, siguin o no siguin de treball”. L’assumpció de competències per les comunitats autònomes constitueix un mitjà per aproximar la gestió de l’assistència sanitària al ciutadà i facilitar-li així les garanties quant a equitat, qualitat i participació. L’experiència i la pràctica de les relacions entre l’Estat i les comunitats autònomes en l’àmbit de la protecció de la salut proporcionen referències importants per al desenvolupament de la cohesió en l’Estat autonòmic. L’esforç compartit que, en aquest sentit, realitzen tots els seus integrants, té com objectiu que el Sistema Nacional de Salut mantengui una identitat comuna i respongui als principis constitucionals d’unitat, autonomia i solidaritat en els quals es fonamenta l’Estat autonòmic. Per tot això, la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut estableix accions de coordinació i cooperació de les administracions públiques sanitàries com a mitjà per assegurar als ciutadans el dret a la protecció de la salut, amb l’objectiu comú de garantir: Equitat, en la línea de desenvolupament del principi constitucional d’igualtat, que garanteixi l’accés a les prestacions i, d’aquesta manera, el dret a la protecció de la salut en condicions d’igualtat efectiva en tot el territori i possibiliti la lliure circulació de tots els ciutadans. Qualitat, que conjugui la incorporació d’innovacions amb la seguretat i efectivitat d’aquestes, que orienti els esforços del sistema cap a l’anticipació dels problemes de salut o cap a solucions eficaces quan aquests apareguin; qualitat que avaluï el benefici de les actuacions clíniques incorporant tan sols allò que aporti un valor afegit a la millora de la salut, i impliqui tots els actors del sistema.

I, per últim, participació ciutadana, tant en el respecte a l’autonomia de les seves decisions individuals com en la consideració de les seves expectatives com a col·lectiu  d’usuaris del sistema sanitari, que permeti, a més a més, l’intercanvi de coneixements i experiències. En el marc de les competències assumides en l’Estatut d’autonomia, la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears es configura com a l’instrument normatiu més important de la Comunitat Autònoma per articular el compromís amb els ciutadans, de cara a la protecció d’un aspecte tan essencial de la persona com és la salut. La Llei té com eix central l’atenció de la salut del ciutadà en tots els seus vessants, des de l’educació per a la salut, les accions preventives, les mesures públiques de protecció de la salut individual i col·lectiva, fins a l’atenció de la malaltia, la rehabilitació funcional i la reincorporació social del pacient. En el títol I de la Llei 5/2003 es detallen els drets i els deures dels ciutadans en l’àmbit sanitari. Aquest títol comença pels titulars dels drets, per continuar amb la regulació dels drets bàsics de tots relatius als serveis sanitaris i de salut de les Illes Balears, com a garantia del principi constitucional de la protecció de la salut. En el capítol III d’aquest títol es contenen els drets específics dels usuaris dels centres assistencials, des del moment previ al naixement fins a la mort. Destaquen els drets en relació amb el naixement, d’intimitat i la confidencialitat, la nova regulació de document vital i del consentiment informat, sense oblidar els drets dels col·lectius mereixedors d’especial protecció, els dels malalts mentals, i el dret a la història i a la documentació clínica. El capítol IV conté la formulació dels drets dels usuaris del serveis sanitaris públics com a complement dels drets generals establerts en el capítol II, i regula les funcions del defensor dels usuaris com òrgan de garantia d’aquests drets.

En definitiva, la Llei de salut de les Illes Balears configura un sistema públic de salut universal, gratuït i solidari, que pretén ordenar tots els recursos sanitaris de manera eficient, aquesta Llei de salut té vocació de permanència i ha procurat ser flexible per adaptar-se a les situacions futures sense traumatismes, s’ha configurat com un instrument al servei de tots els ciutadans de les Illes Balears.