c

Preguntes freqüents sobre la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (FAQs)

c

c

c

c

Document de 30 de març de 2020, aclaridor d’alguns apartats de l’article 53 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica


Ateses les diverses consultes que ha rebut la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic sobre l’aplicació de l’article 53 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, tot seguit s’exposa la interpretació que fa la Direcció General d’alguns apartats d’aquest article.

c

1) Interpretació sobre la mesura de l’àrea total indica en l’article 53.1, 53.2 i 53.3

L’àrea total és la superfície que tanca la poligonal formada pels límits de l’aparcament.

c

2) Interpretació sobre la superfície que s’ha de cobrir amb plaques de generació solar fotovoltaica establerta en l’article 53.1, 53.2 i 5.3

S’ha de cobrir tota la zona destinada a l’estacionament dels vehicles; en queden exclosos els vials de circulació, les zones de maniobra, les zones de serveis, etc.

c

3) Interpretació sobre la potència de generació fotovoltaica que s’ha d’instal·lar en els aparcaments en els quals sigui obligatòria la instal·lació de plaques fotovoltaiques

La potència obligatòria que s’ha d’instal·lar és la que determini la suma de la potència de pic de les plaques que cobreixin les places d’aparcament. S’ha de procurar que la potència de pic unitària de les plaques fotovoltaiques sigui l’òptima per a la instal·lació.En el cas que la xarxa de distribució no permeti l’evacuació total de la potència instal·lada (potència nominal dels inversors), aquesta potència s’ha de limitar parcialment a la xarxa de distribució amb la potència màxima que admeti la xarxa.

Així mateix, en el cas que la potència instal·lada superi els 100 kW i la connexió de la instal·lació de consum associada sigui en baixa tensió, es pot limitar parcialment la potència d’abocament a la xarxa de distribució a partir dels 100 kW.


La limitació parcial s’ha de fer mitjançant mecanismes que compleixin la reglamentació vigent i el taratge de l’abocament parcial l’ha de fer el director d’obra, en el cas que sigui necessària la direcció d’obra, o l’instal·lador, en un altre cas.

c

4) Interpretació sobre la potència de generació fotovoltaica que s’ha d’instal·lar en les cobertes d’edificacions en sòl urbà amb una superfície construïda superior a 5.000 m2 , o en les que tenguin una superfície en planta superior a 1.000 m2

S’ha de considerar el que estableix l’apartat 3 de la secció 5 del DB-HE del Codi tècnic de l’edificació. No obstant això, en el cas que la potència obligatòria superi els 100 kW, es pot limitar l’abocament a la xarxa de distribució a partir dels 100 kW amb un mecanisme de limitació parcial que compleixi el que indica el punt
anterior.

c

PDF Document de 30 de març de 2020, firmat pel director general d'Energia i Canvi Climàtic

c

c

Resposta a altres qüestions sobre generació fotovoltàica als aparcaments


c

1) La dispocició addicional 3a (Calendari d'adaptació) obliga a instal·lar plaques fotovoltaiques a para-sols abans de 2025/2027 en les instal·lacions existents i noves. Sembla que podria haver-hi certa incongruència amb l'art.53 que estableix per a les existents possible elecció d'instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta o para-sol.

S'ha de cobrir la superfície de l'aparcament segons el que estableix l'art. 53 de la Llei de Canvi Climàtic. En aparcaments nous en sòl urbà, a partir de 1.000 m2; en existents, a partir de 1.500 m2 i potència contractada ≥ 50 kW (consultar document aclaridor de 30 de març de 2020).

c

2) És obligatori instal·lar plaques fotovoltaiques, encara que no s'arribi a utilitzar l'energia que genera (perquè el comerç no ho necessita) ?

SI. L'objectiu i l'obligació de la llei és cobrir tota la superfície disponible de l'aparcament amb plaques fotovoltaiques. En cas que no es consumeixi tota l'energia pel consumidor associat o consumidors associats, en un període horari determinat, els excedents s'abocaran a la xarxa perquè es puguin compensar o vendre, d'acord amb la modalitat d'autoconsum triada (consultar l'article 4 de Reial Decret 244/2019, de pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica).

c

3) Es pot escollir on situar les plaques? S'ha d'optar obligatòriament per para-sols i/o marquesines sobre pàrquing en comptes d'instal·lar a coberta?

S'ha de cobrir primer l'aparcament, i si per causa excepcional, d'acord amb el que estableix l'article 53.6 de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, no es pot cobrir la totalitat de l'aparcament, es pot utilitzar la coberta com a mesura compensatòria.

c

4) Quan es parla d'instal·lacions associades a l'aparcament a què s'està referint (a la de l'aparcament) o està pensant en un pàrquing + Tda. afectació total de la parcel·la.

Com a consums associats s'entenen els consums del propi aparcament i els dels establiments als quals l'aparcament dóna servei: botigues, bars, cafeteries, restaurants, serveis, oficines...

La potència contractada indicada en l'article 53 de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica és la suma de la potència contractada de l'aparcament més la suma de les potències contractades dels establiments associats indicats en el paràgraf anterior. En cas de disposar d'una tarifa amb diversos períodes, la potència contractada serà la major potència contractada dins de les hores solars, és a dir, la més gran entre període pla i el període punta.

c

5) En nous projectes en sòl urbà amb una superfície superior a mil metres quadrats (sup. > 1000m2), si es compleix amb els criteris de superfície de coberta i de superfície d'aparcament, ¿estaríem obligats a instal·lar plaques fotovoltàiques a totes dues superfícies o es podria fer només a una d'elles?

Si es compleix el requisit de superfície mínima d'aparcament i el de superfície mínima d'edifici s'han d'instal·lar plaques en ambdós casos.

c

6) Si el concepte és cobrir l'autoconsum, seria suficient per justificar les plaques aquest criteri en base al que instal·lin?

El criteri és el que s'ha exposat anteriorment: s'ha de cobrir la superfície de l'aparcament i la dels edificis segons pertoqui. El criteri sobre la potència a instal·lar està indicat en el document aclaridor del director general d'Energia i Canvi Climàtic de 30 de març de 2020.

c

7) Per a les botigues existents queda clara l'elecció entre coberta o aparcament, però la dispocició addicional 3a (Calendari d'adaptació) estableix que els aparcaments existents s'adaptaran al que preveu el art.53.2.3 excepte empreses o administracions amb més de 10 aparcaments. En aquestes empreses o administracions que disposen fins al 2027 per adaptar-se a aplicar plaques fotovoltàiques , contínua l'opció de triar si en coberta o para-sol com contempla l'art. 53?

Està aclarit anteriorment: cobrir aparcament i si, per causa excepcional, d'acord amb el que estableix l'article 53.6 de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, no es pot cobrir la totalitat de l'aparcament, es pot utilitzar la coberta com a mesura compensatòria.

c

c

Empreses de lloguer de cotxes


Les empreses de lloguer de cotxes estan obligades a notificar a la Conselleria certa informació sobre la seva flota de vehicles. Des de quan és obligatori la notificació i de quina manera cal fer-la? Tindrà alguna relació amb el registre DRIAT?

c

Efectivament, segons l'article 63 "Lloguer, adquisició i altres formes de tinença de vehicles lliures d'emissions" Les empreses de lloguer de vehicles, que substitueixin anualment més del 30% dels seus vehicles, en renovar les seves flotes, han de complir amb els percentatges mínims de adquisició de vehicles lliures d'emissions establerts a l'annex de la llei. Per a això, han de comunicar prèviament a l'administració la informació necessària per a la verificació del compliment de l'obligació de renovació progressiva de les seves flotes. Així mateix, estaran obligades a identificar totes les unitats de les que disposin i a indicar si estan lliures d'emissions.

D'altra banda, la disposició transitòria tercera indica, sobre la "Informació de flotes de vehicles" que a partir del mes següent al de l'entrada en vigor de la llei, les empreses de lloguer (entre d'altres) han de facilitar a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic les dades relatives als següents aspectes:

  • El nombre total i la identificació dels vehicles integrants de la flota.
  • La identificació dels cotxes i les motocicletes lliures d'emissions.

La llei va entrar en vigor el dia 2 de maig de 2019. L'obligació de proporcionar la informació esmentada va començar a partir del 2 de juny de 2019.Teniu tota la informació a l'enllaç següent. 

c

Pàgina Web Comunicació de les flotes de vehicles de les empreses de lloguer de vehicles i les que substitueixen anualment més del 30 % de la flota

c

D'altra banda, l'antic registre DRIAT ... es porta des turisme i està operatiu per a l'alta inicial de l'empresa. Hauríem volgut coordinar ambdós registres però la naturalesa del nostre (més enfocada a la reducció d'emissions) no la fa viable.

c

c

Document aclaridor de l’article 51


c

Article 51. Les noves edificacions o les que tenguin un canvi d'ús en sòl rùstic han de cobrir la totalitat del seu consum elèctric mitjançant generació renovable d'autoconsum sempre que no existeixi prèviament connexió disponible a la xarxa elèctrica, sens perjudici que s'hi puguin instal·lar sistemes de suport o d'emergència que facin servir combustibles fòssils.

c

Davant els dubtes i les consultes rebudes per aquesta Direcció General en relació a l’aplicació de l’article 51 de la Llei 10, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica cal fer les següents consideracions:

c

1) El concepte de punt de consum aïllat de la xarxa de distribució està relacionat amb l’existència prèvia a l’entrada en vigor de la Llei 10/2019 d’una connexió disponible  que estigui adscrita o pugui ser adscrita a un consum en particular. En tot cas s’entendrà que hi ha connexió disponible a la xarxa, i que per tant és un punt de consum no aïllat en sòl rústic, en les següents situacions:

a. Quan no sigui necessari fer una d’estesa nova o ampliació d’una existent d’una xarxa de baixa o alta tensió. S’exceptua el cas, en que la nova estesa correspongui a la solució d’escomesa segons el que regula la ITC BT -11 del Rd 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament Electrotècnic per a baixa tensió.

b. Quan no sigui necessari acudir a la solució de derivació individual que precisi de la obtenció de permisos de pas d’energia per terrenys de tercers o de la constitució de servituds de pas d’energia sobre terrenys aliens al punt de consum.

c. Les ampliacions de potencia sobre consums existents no es consideraran en cap cas actuacions sobre punts de consum aïllat, encara que l’ampliació impliqui modificació i nova estesa de xarxa de distribució i/o transport.

c

2) En la resta de casos no indicats a l’apartat 1), s’entendrà com a punt de consum aïllat.

c

3) En aplicació de l’article 7 de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, no es pot denegar l’accés a les xarxes de distribució i transport, ja que tots els consumidors tenen dret d’accés a les xarxes de distribució i transport.

c

4) El que fa l’article 51 de la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica és disposar que els punts de consum aïllat en sòl rústic (noves edificacions i canvis d’ús) hagin d’adoptar una generació renovable en règim d’autoconsum que sigui capaç de cobrir totes les seves necessitats de consum elèctric.

c

5) De forma interina i prèvia al desplegament normatiu, s’entendrà que es compleixen les obligacions de l’article 51 quan:

a. La potència pic de generació renovable assoleixi un dels llindars següents:

- En el cas d’habitatges nous, del resultat del balanç de consum anual, la potència pic de generació en renovables ha de ser com a mínim un 20% superior a la potència de consum adscrita per la empresa distribuïdora al punt de subministrament.

- En el cas d’usos turístics, del resultat del balanç de consum anual,  la potència pic de generació en renovables ha de ser com a mínim un 30% superior a la potència de consum adscrita per la empresa distribuïdora al punt de subministrament,

- En el cas d’usos diferents dels anteriors, del resultat del balanç de consum anual, la potència pic de generació en renovables ha de ser com a mínim un 25% superior a la potència de consum adscrita per la empresa distribuïdora al punt de subministrament.

b. Alternativament, es podrà aportar al projecte de llicència d’obres un estudi signat per un tècnic competent que justifiqui el compliment de l’article 51 d’aquesta Llei. En qualsevol cas la potència pic de generació en renovables no podrà ser inferior a la potència adscrita al punt de consum per l’empresa distribuïdora.

6)     L’excepcionalitat en la aplicació de l’article s’entén que és d’aplicació per a usos estrictament agrícoles, entenent que són els usos recollits per la normativa de caràcter sectorial d’aplicació.

c

7)     S’entendrà com a nova edificació o canvi d’us aquelles que estiguin així indicades a l’apartat de definicions de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

c

PDF Document firmat pel director general d'Energia i Canvi Climàtic

c

c

Aclariments respecte al punt 2 de l’Article 20 de perspectiva climàtica en nous desenvolupaments urbanístics


 c

«En els nous desenvolupaments urbanístics que prevegin els instruments recollits en l’apartat anterior s’ha de reservar una àrea de sòl destinada a la generació d’energia renovable amb una superfície suficient per generar l’equivalent anual a les necessitats energètiques d’aquest desenvolupament»

c

a) Quan s'aplica el punt 2 de l'article 20?  És a dir, en quin moment es considera que existeix un "nou desenvolupament urbanístic"?

El concepte nou desenvolupament urbanístic engloba qualsevol desenvolupament urbanístic comprés en la nova formulació, adaptació o revisió dels plans directors sectorials, els plans territorials, els plans generals, els plans d’ordenació detallada, els plans parcials i els plans especials que s’hagin de sotmetre a avaluació ambiental estratègica i que, per tant, també han d’incorporar la perspectiva climàtica en el procés d’avaluació ambiental.

Això vol dir que es considerarà nou desenvolupament urbanístic tot allò que sigui definició d’un pla parcial o altre instrument urbanístic de rang superior i les seves modificacions. 

c

c

c

b) Quan es presenta una proposta de modificació d’un planejament urbanístic, és d’aplicació el punt 2 de l’article 20 en termes absoluts o relatius? O sigui, l’anàlisi s’ha de realitzar sobre el total del planejament o respecte al planejament vigent?

La perspectiva climàtica ha d’incorporar les anàlisis i l’avaluació previstes en l’apartat primer de l’article 20 de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears i, en conseqüència, s’ha de reservar l’àrea de sòl prevista a l’apartat segon; tot això, independentment que aquests desenvolupaments urbanístics s’hagin previst per primera vegada en un instrument de planejament o es tracti d’una revisió o adaptació d’un pla antic.

En resum, l’article 20.2 s’ha d’aplicar amb caràcter general. En el cas d’un pla aprovat amb anterioritat, si aquest no s'ha executat, haurà d'adaptar-se a la nova legislació.

c

c) Interpretació sobre l’àrea de sòl destinada a la generació d’energia renovable.

La generació d’energia associada al nou desenvolupament urbanístic podrà ser compensada a partir de qualsevol tipologia de font renovable: solar fotovoltaica tant en superfície horitzontal (solars destinats a l’ús exclusiu de generació d’aquesta energia, aparcaments, cobertes, mobiliari urbà, etc.) com vertical (façanes), eòlica, geotèrmica, solar tèrmica, o qualsevol altra energia considerada verda.

c

d) Ha d’estar la instal·lació d’energia renovable situada dins del mateix planejament urbanístic?

És preferible que se situï a la mateixa zona de nova construcció, encara que no és estrictament necessari. Es poden destinar altres zones urbanes dins del mateix municipi a la generació d’aquesta energia. En qualsevol cas, l’energia renovable produïda i abocada a la xarxa sempre haurà de ser igual o major a l’energia consumida.

c

e) Què engloben aquestes necessitats energètiques? Què podem fer per reduir-les?

Tota l’energia consumida pels edificis i zones exteriors públiques (climatització, ACS, electrodomèstics, enllumenat, aparells electrònics i altres possibles consums), i l’energia consumida a la fase de construcció.

Per poder reduir aquestes necessitats energètiques, per part dels ajuntaments es poden establir requisits energètics en els paràmetres urbanístics fixant objectius de consum màxim només a l’abast d’edificis d’alta eficiència i estalvi energètic.

c

f) Accés a la calculadora de CO2 d'un nou planejament urbanístic

c

c

Registre balear de petjada de carboni


c

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, va ser publicada al BOIB de 2 de març de 2019, establint la seva entrada en vigor - Disposició Final Cinquena - als dos mesos de la seva publicació en el citat butlletí. Així passava a ser aplicable, en principi, a partir del 2 de maig de 2019.

Això no obstant, pel que fa a l'aplicació i efectes d'alguns aspectes, com els relatius al càlcul i registre de la petjada de carboni (cita els art. 25; article 26, apartat 4, en els punts a) i b); i apartat 2 de l'article 28), la Llei estableix la seva obligatorietat a 1 de gener de 2020.

Aquest fet es contradiu amb la Disposició Final Quarta de la norma que atorga el Govern de les Illes Balears un termini d'1 any des de l'entrada en vigor de la Llei, és a dir, fins el 2 de maig de 2020, per dictar el reglament que reguli la petjada de carboni, i particularment, el règim d'organització i funcionament del Registre balear de petjada de carboni que es crea a l'article 28.

De cara a l'acompliment d'inscripció en el futur Registre i a la constància de les dades relatives a la petjada de carboni dels subjectes obligats a inscriure's, caldrà esperar a la definició d'aquest Registre mitjançant Decret autonòmic i a la seva entrada en vigor per poder complir amb aquesta obligació.

En aquest sentit, el Govern Balear està redactant el Decret que regularà el Registre de petjada de carboni de les Illes Balears per tal de definir les seves funcions, organització i altres obligacions en matèria de reducció d'emissions a la comunitat balear.

Aquesta realitat no és obstacle perquè les organitzacions que ho desitgin puguin, voluntàriament, procedir a la seva inscripció en el registre estatal creat en virtut de Reial Decret 163/2014.

Per a més informació, podeu descarregar-vos l'informe jurídic sobre l'aplicació de l'article 26 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.

c

PDF Informe jurídic sobre el registre de petjada de carboni

  

  

Fins quan podran circular els vehicles de gasolina i / o dièsel a les Illes Balears? (Article 67)


 

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 27, de 2 de març de 2019) estableix en el seu article 67 (Vehicles de combustió interna) que: [...]

2. Per a la consecució de l'objectiu establert en l'apartat anterior, el Govern de les Illes Balears, mitjançant un decret, pot limitar en el territori de la comunitat autònoma l'entrada i la circulació de vehicles susceptibles de produir emissions que superin els valors límit de qualitat de l'aire fixats, en el marc de la legislació estatal sobre qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. Es podran establir excepcions en relació als vehicles de servei públic i als que s'hagin usar en esdeveniments de caràcter especial sotmesos a autorització administrativa.

 

A més, en la disposició addicional tercera (Calendari d'adaptació) estableix que: [...]

3. En relació amb els vehicles de combustió interna, s'aplicaran les següents mesures:

a)    A partir de l'1 de gener de 2025 quedarà prohibida la circulació a les Illes Balears de motocicletes i turismes que utilitzin dièsel com a combustible, excepte aquells vehicles respecte als quals s'estableixin reglamentàriament excepcions per raons de servei públic o de la seva radicació prèvia al territori de la comunitat autònoma.

b)    A partir de l'1 de gener de 2035, quedarà prohibida la circulació a les Illes Balears de motocicletes, turismes, furgons i furgonetes que no siguin lliures d'emissions, excepte aquells vehicles respecte als quals s'estableixin reglamentàriament excepcions per raons de servei públic o de la seva radicació prèvia a les Illes Balears.

 

La llei es va complementar amb l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat -Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 81, de 18 juliol 2019).

 

La Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat - Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha adoptat el següent Acord:

  • Iniciar negociacions per resoldre les discrepàncies en relació amb els articles 14.2, 20.1, 23, 68.3 i amb la disposició addicional tercera apartat tercer en relació amb l'article 67 de la Llei10 / 2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.
  • Designar un grup de treball per proposar a la Comissió Bilateral de Cooperació la solució que sigui procedent.
  • Comunicar aquest Acord al Tribunal Constitucional als efectes que preveu l'article 33.2 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional, així com publicar el present Acord al Butlletí Oficial de l'Estat i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
  • La solució a les possibles discrepàncies s'establirà en l'articulat de la Llei Nacional de Transició Energètica i Canvi Climàtic, que està en aquest moment en fase parlamentària.
  • Un cop aprovada la llei nacional es podrà iniciar el desenvolupament normatiu que regularà les limitacions i les corresponents excepcions.