Marc general del canvi climàtic a les Illes Balears

 

Les Illes Balears, pel fet insular, són especialment vulnerables al canvi climàtic


Les Illes Balears reflecteixen problemàtiques comunes a altres illes: 

  • Elevada dependència energètica exterior i baixa implantació de renovables.
  • Generació d’electricitat majoritàriament amb combustibles fòssils especialment contaminants (carbó o fuel). 
  • Ràtio de cotxes privats per habitant superior a la mitjana del continent.
  • Superació ocasional dels valors de referència d’alguns contaminants atmosfèrics (NOx, O3) per emissions associades al transport per carretera o instal·lacions tèrmiques.
  • Elevat índex d’intensitat turística, especialment a les zones costaneres.
  • Exposició significativa al perill de sequera meteorològica i hidrològica, risc d’inundacions i impactes sobre les diferents infraestructures, la pèrdua d’atractiu turístic per les condicions adverses, la pèrdua de cultius per esdeveniments extrems o l’acceleració de processos de desertització o pèrdua d’ecosistemes costaners.
  • Limitada presència de llocs de feina qualificats en el sector industrial, amb suficient capacitat per garantir la transició cap a noves tecnologies i la reconversió industrial dels sectors altament emissors.

El Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) ha publicat cinc informes que confirmen l’evidència dels canvis en el clima i la correlació directa amb l’activitat humana a causa, fonamentalment, de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provocats per l’ús de combustibles fòssils i les alteracions en l’ús del sòl. El canvi climàtic és un dels principals reptes als quals s’enfronten les societats arreu del món atesos els impactes negatius principalment en el medi ambient, els recursos naturals, l’economia i la salut.

Les Illes Balears, pel fet insular, són especialment vulnerables al canvi climàtic. En bona part ho són perquè es preveu que l’increment mitjà de temperatura a l’arxipèlag serà superior a la mitjana global, segons l’Agència Espanyola de Meteorologia. En els darrers 40 anys, s’hi ha experimentat un increment de 0,3ºC per dècada en la temperatura mitjana, mentre que per als propers anys s’hi preveu un increment d’entre 2 i 5 graus.

Quant als impactes concrets, un estudi de la vulnerabilitat dels diferents sectors de les Illes Balears als efectes del canvi climàtic encarregat pel Govern de les Illes Balears el 2015 va concloure que els principals factors climàtics que es preveu que afectin l’arxipèlag són l’increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació mitjana i l’augment d’esdeveniments extrems, com onades de calor o pluges intenses. Aquests factors creen un nivell de risc davant el canvi climàtic alt per als sectors de l’aigua, el territori, el turisme i la salut; i un risc significatiu per al medi natural, l’energia i el sector primari.

Entre els impactes concrets prevists, destaquen una exposició significativa al perill de sequera meteorològica i hidrològica, risc d’inundacions i impactes sobre les diferents infraestructures, la pèrdua d’atractiu turístic per les condicions adverses, la pèrdua de cultius per esdeveniments extrems o l’acceleració de processos de desertització o pèrdua d’ecosistemes costaners.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més dependència energètica exterior i menys implantació de renovables. Una part important dels combustibles fòssils utilitzats en la generació d’electricitat, com el carbó o el fuel, són especialment contaminants. A més a més, la ràtio de cotxes privats per habitant és superior a la mitjana estatal. Segons un informe recent elaborat per la Universitat de les Illes Balears, l’arxipèlag balear constitueix el territori que registra l’índex d’intensitat turística més alt dels territoris insulars del món.

D’altra banda, amb relació al compliment de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, que estableix determinats paràmetres en relació amb els valors de referència màxims de concentració de contaminants admissibles a l’aire, a les Illes Balears es compleix amb els valors de referència per a la majoria de contaminants. No obstant això, els nivells de diòxid de nitrogen s’han superat en diferents ocasions a la zona de Palma, i els nivells d’ozó han superat el valor objectiu de protecció per a la salut humana i el valor objectiu de protecció per a la vegetació. Aquestes superacions, que han donat lloc a diversos plans de millora de la qualitat de l’aire, són encara més significatives si es comparen amb els valors establerts per l’Organització Mundial de la Salut, netament més rigorosos que la normativa comunitària.

La lluita contra el canvi climàtic... una important oportunitat econòmica i social


La lluita contra el canvi climàtic i la transició cap a un nou model energètic suposen també una important oportunitat econòmica i social.

Diversos estudis demostren l’enorme potencial de creació de llos de feina associats a aquesta transformació, així com una major competitivitat associada als menors costos energètics i ambientals del nou model. De fet, en el seu document “Directrius de política per a una transició justa cap a economies i societats ambientalment sostenibles per a tothom” publicat el 2015, l’Organització Internacional del Treball afirma que l’ecologització de l’economia pot actuar com un nou motor de creixement i com un generador net de llocs de feina decents i verds que poden contribuir en gran mesura a l’eradicació de la pobresa i a la inclusió social així com a una economia competitiva.

Trajectòria en la lluita contra el canvi climàtic


El Decret 60/2005, de 27 de maig, creà la Comissió Interdepartamental i el Comitè Tècnic sobre canvi climàtic, i va ser modificat pel Decret 140/2007, de 23 de novembre.

Del treball de la Comissió Interdepartamental i el Comitè Tècnic sobre canvi climàtic va sorgir El Pla d’Acció per a la lluita contra el Canvi Climàtic de les Illes Balears 2008-2012, que va ser aprovat per acord del Consell de Govern l’1 d’agost de 2008 i revisat, també per acord del Consell de Govern, en maig de 2011. En el pla s’identifiquen 99 mesures destinades a donar suport als esforços de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Una de les principals problemàtiques en l’aplicació de les mesures d’aquest Pla d’Acció fou la significativa dispersió de competències, tant en referència als diferents nivells de les administracions (Govern, Consells Insulars i Ajuntaments), com per les matèries en que treballaven els diferents òrgans en cadascuna d’aquestes administracions considerades.

L’Estratègia Balear del Canvi Climàtic 2013-2020, aprovada per la Comissió Interdepartamental sobre el Canvi Climàtic el 8 d’abril de 2013, substitueix el Pla d’Acció per a la lluita contra el Canvi Climàtic. L’estratègia incorpora objectius d’adaptació al canvi climàtic als objectius de mitigació que havien orientat les polítiques de lluita contra el canvi climàtic fins llavors.

Com a primera acció derivada de l’Estratègia Balear de Canvi Climàtic, la Comissió Interdepartamental sobre Canvi Climàtic, el 9 d'abril de 2014, aprovà el Pla d’Acció de Mitigació contra el Canvi Climàtic a les Illes Balears 2013–2020.  El Pla tenia per objectiu reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 20% el 2020 respecte de les emissions de 2005.

Així mateix, el setembre de 2017, el Consell de Govern de les Illes Balears va acordar adherir-se als objectius i les línies d’actuació de l’Acord de París, així com fomentar les polítiques autonòmiques necessàries per a l’adaptació del territori i dels sectors econòmics de les Illes Balears als impactes del canvi climàtic.

El 22 de febrer de 2019, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. L’horitzó que fixa la Llei és tenir unes illes lliures de combustibles fòssils i el 100 % d’energies renovables el 2050. Per a 2030 les previsions són disposar d’un 35 % de renovables, un 23 % de reducció del consum energètic i una minva del 40 % de les emissions contaminants.

Necessitats de les Illes Balears en el marc de la mitigació i adaptació al canvi climàtic


La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica és el marc sota el qual es desenvolupar polítiques  amb objectius específics de mitigació del canvi climàtic:  35% d’implementació de renovables, 23% d’estalvi energètic i reducció d’un 40% de les emissions per a l’any 2030; i percentatges del 100%, 40% i 90% respectivament per a l’any 2050. També calen polítiques d’adaptació disminueixin la vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic.

Les línies d’actuació que proposen les Illes Balears per assolir aquests objectius amplien les proposades per l’Estratègia mediterrània de desenvolupament sostenible, i es poden afegir a la futura Estratègia sobre el canvi climàtic per a les illes.

1.  Transició energètica:

  • Impuls a les energies renovables (Socialització de les energies renovables, aprofitament d’espais urbans per a energia solar, auto abastiment d’edificis aïllats en rústic, definició de zones de desenvolupament prioritari, autoconsum compartit, foment de balanç net).
  • Mobilitat sostenible (disminució de la mobilitat en vehicle privat i canvi a vehicles elèctrics, incidència en el sector de lloguer, restriccions de circulació de vehicles dièsel i tèrmics; incorporació d’infraestructura elèctrica i de gas als ports).
  • Eficiència energètica (Substitució de l’enllumenat públic, petjada de carboni, plans de gestió energètica obligatoris per a empreses i administracions, certificats i rehabilitació energètica).

2. Transició justa:

  • Alinear la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic amb polítiques de transició justa de manera que tinguin en compte i compensin les afeccions socioeconòmiques als principals sectors i treballadors que es vegin afectats pel canvi tecnològic (impuls de la formació i la capacitació professional, incentius fiscals, millora dels paràmetres retributius)
  • Aprofitar els canvis per promoure la implicació i el benefici d’aquells sectors de la societat que tradicionalment s’han vist exclosos de la gestió energètica (lluita contra la pobresa energètica, reconeixement d’iniciatives d’igualtat al sector energètic).

3. Línies d’actuació sectorials:

  • Turisme (sostenibilitat turística, sensibilització del personal i els turismes).
  • Aigua (aprofitament d’aigües pluvials i regenerades, renovables a les infraestructures hídriques).
  • Residus (Foment de l’economia circular; jerarquia de gestió).
  • Transport marítim (foment de vaixells menys contaminants. Gestió sostenible dels ports).
  • Sector agrari (Promoció de productes de proximitat i varietats resistents al canvi climàtic, gestió de plagues).
  • Salut (Programes de vigilància i seguiment dels efectes del canvi climàtic. Actuacions d’adaptació).

4. Adaptació de la costa: planificació i Gestió Integrada de Zones Costaneres.

5. Ecosistemes marins: la posidònia com a element clau en la mitigació (embornal de carboni) i en l’adaptació (protecció de platges i zones de costa). Introducció com a mecanisme de flexibilització en les emissions de GEH.

 6. Coordinació del coneixement científic a través de les xarxes existents i dels centres d’intercanvi, per garantir la presa de decisions informades a tots els nivells.

 7. Definició d’indicadors comuns del Canvi Climàtic per a les illes.

 8. Aprofitar els mecanismes existents i emergents de finançament del clima, inclosos els instruments internacionals i nacionals, i millorar el compromís dels sectors privat i financer.

 9. Fomentar el desenvolupament normatiu.