Volem REBre el que toca

Govern, Consell Insular, ajuntaments i societat civil de Menorca mostren el seu clam a favor d'un nou Règim Especial de les Illes Balear

Els consellers Catalina Cladera i Marc Pons i la presidenta del Consell Insular, Susana Mora, presenten a Menorca les mesures proposades per a compensar la insularitat a través d'un nou Règim Especial de les Illes Balears.

26/07/2017

Les institucions, els partits polítics i la societat civil de Menorca han viscut l’acte de presentació de la proposta “Cap a un nou REIB”, on s’apleguen les mesures de consens que formen part de la base de negociació per a la reforma del Règim Especial de les Illes Balears que arrenca aquest mateix dimecres a Madrid; un document que ha rebut aportacions d’ençà la seva presentació pública el passat 19 de juny.Els consellers Cladera i Pons, acompanyats per la directora de l’Agència Tributària de les Illes Balears, Maria Antònia Truyols, han assistit a un encontre a Menorca amb representants d’una quinzena d’administracions, entitats, agents econòmics i socials, en una trobada que ha organitzat la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern i el Consell Insular de Menorca.

“Cap a un nou REIB, proposta per al nou Règim Especial de les Illes Balears ”és un compendi que inclou 23 mesures en quatre eixos, que ha de servir per millorar l’actual Llei de règim especial, en vigor des de 1998, i pal·liar les mancances que pateixen ciutadans, empreses i administracions de les Illes en relació amb la compensació dels costs suplementaris que afronten en el seu dia a dia a causa de la discontinuïtat territorial entre les mateixes illes, i d’aquestes amb la península.

El document ha sorgit d’una feina realitzada conjuntament pel Govern i el Grup de Seguiment del REIB, format el maig de l’any passat. Així les 23 mesures bàsiques emanen de les conclusions dels dos informes sobre els costs de la insularitat (2014) i sobre mesures que compensin aquests costs (2016), així com de les propostes que diferents membres del Grup de Seguiment, institucions, partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, hi han aportat.

Catalina Cladera ha remarcat la importància de poder comptar amb un recull de propostes de consens “que ens representen a tots, a totes les illes, a tots els sectors” de cara a l’obertura avui mateix d’una ronda de negociacions amb el Govern de l’Estat, en referència a la reunió programada per aquest mateix dimecres a Madrid amb el ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro.“El consens és la base de l’èxit d’aquesta proposta” ha dit Cladera, que ha recordat la campanya de sensibilització que ha posat en marxa el Govern amb el lema Volem REBre el que toca, que compta amb un web de referència:

volemREBreelquetoca.caib.es

Cladera ha destacat que el REIB ha de ser una eina de “reequilibri territorial”, entre els habitants de la península i els de Balears, en atenció als costos diferencials que hem d’assumir pel “simple fet de viure en unes illes”. Un llast que no només suporten els ciutadans, sinó “també les empreses i les mateixes administracions de les illes”

A les Balears són més cars els costs de producció i inversió en béns d’equipament de les empreses, els productes energètics, el funcionament de les administracions en la provisió de béns públics, i en general el cost de la vida per als ciutadans. La insularitat provoca menys rendiment en l’aprofitament de les economies d’escala i, a més, la dependència absoluta de ports i aeroports per a transport de persones i mercaderies genera un factor afegit de vulnerabilitat, la correcció de la qual és exigible a través de mecanismes com el REIB.

En aquest sentit el conseller Marc Pons ha defensat les mesures que conté la proposta de nou REIB referides a transport aeri i marítim de persones i mercaderies, i de residus per mar, entre les illes, i també des d’aquestes fins a destinacions del continent. “Ja tenim el descompte del 75% per els vols entre les illes, però volem fer-ho extensiu als trajectes marítims i també amb tots els trasllats entre Balears i península, en avió o en vaixell”. El conseller de Territori, Energia i Mobilitat ha insistit en “seguir demanant la tarifa plana en els bitllets dels vols”, un fet que va lligat a la cogestió aeroportuària, “una altra de les demandes de Balears que està inclosa dins del nou REIB”.

Per la seva banda, la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora ha remarcat la idea de “justícia” del plantejament d’una renovació del Règim Especial de les Illes Balears, “especialment per una illa com Menorca on es pateix el rigor de la doble insularitat”. Mora ha destacat “el front comú” que encapçala el Govern en el moment d’inici de la negociació del nou REIB, i el “consens social” amb el qual es presenta davant del Govern de l’Estat.

A la reunió han assistit representants de l’Ajuntament des Mercadal, de CAEB, del Cercle d’Economia de Menorca, de COINGA i de la Societat Cooperativa Monte Toro, d’Unió de Pagesos, de l’Associació de Comerciants d’Alaior, de la Federació Balear de Transports i del sindicat CGT, a banda de diferents representants institucionals i polítics del Consell Insular.

“Cap a un nou REIB”. 4 eixos de demanda

El document presentat consta de 4 eixos de treball, cadascun dels quals preveu diferents mesures compensatòries de la insularitat, tant sigui per aportacions suplementàries del Govern de l’Estat, com per exempcions fiscals tant per a particulars com per a empreses:

TRANSPORT AERI I MARÍTIM

Bonificació del transport aeri i marítim de persones (al 75% del preu del bitllet a tots els trasllats).Possibilitat de declaració de rutes com d’Obligació de Servei Públic i establiment de tarifa plana per cada ruta.Compensacions al transport de mercaderies (ampliació de les bonificacions actuals).Compensacions al transport de residus.Minoració de taxes aeroportuàries.Descentralització i cogestió aeroportuària.Desclassificació com a aeròdroms d’interès general (Son Bonet) i gestió de l’aeròdrom de Sant Lluís, i dels ports del Molinar i Portitxol.Reclamació de les competències de gestió.

MESURES SECTORIALS

Subsidi del preu de l’energia elèctrica i foment de les energies renovables.Compensació del sobrecost en el transport d’hidrocarburs.Garantia de prestació del servei telecomunicacions.Beques estatals per a desplaçaments per raó d’estudis universitaris entre illes i amb la península.Subsidi en el transport de pacients i familiars i pel transport sanitari urgent.Mesures compensatòries en altres sectors: nàutic i aeronàutic, fixos discontinus, habitatge, promoció comercial i assistència a fires, sector primari, diversificació turística.

MESURES FISCALS

Aplicació de tipus especials d’IVA; reducció lineal a tots els tipus de l’impost, fins a límit màxim de la UE.Reserva per a inversions de les empreses.Deduccions per a inversions en produccions culturals, cine, TV, espectacles.Deducció per a activitats d’innovació tecnològica.Deducció per a producció de béns a agricultura, ramaderia i pesca de les Illes Balears.Exempció de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (impost matriculació embarcacions).

FONS D’INSULARITAT I GARANTIA D’INVERSIONS DE L’ESTAT

Desenvolupament i manteniment d’infraestructures, tren, carreteres.Reestructuració, modernització i diversificació en el sector turístic.Protecció del medi ambient, entorn natural, litoral, costes i platges.Recollida, reciclatge i tractament de residus.Promoció recerca i I+D+IPromoció de l’ús d’energies renovables.

La voluntat del Govern, així com del conjunt de la societat civil de les Illes, és que es reprenguin els contactes a tots els nivells amb el Govern de l’Estat, de manera que el document legislatiu de reforma es pugui aprovar definitivament en 2018. Després de la reunió mantinguda el passat dia 6 de juliol entre Francina Armengol i la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, la trobada entre Cladera i Montoro d’aquest mateix horabaixa representa la primera manifestació del camí cap a l’aprovació d’un nou Règim Especial de les Illes Balears que substitueixi la Llei del REB actualment en vigor. Una norma de l’Estat que ja compta amb 20 anys de vida, i que ha de ser modificada de la mateixa manera que va ser aprovada, és a dir, al Congrés dels Diputats.

Informació Addicional