L’AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES I LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA: L’EXPERIÈNCIA DEL FÒRUM DE LA CIUTADANIA DE LES ILLES BALEARS

(gener de 2011)

1. Introducció

L’agost de 2007, el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va fer, mitjançant un acord, una declaració de fonaments sobre la qualitat dels serveis i l’avaluació d’organitzacions i polítiques públiques, i també del desenvolupament d’eines i accions, incloent-hi l’escolta de la veu de la ciutadania. Aquest acord encarregava també l’elaboració d’un pla estratègic específic per al desenvolupament dels projectes i les accions pertinents.

Així va sorgir la idea de la vinculació molt estreta entre avaluació de polítiques públiques i participació ciutadana, d’acord amb el que es defineix com a avaluació participativa.

La Conselleria encarregada de dur a terme aquesta iniciativa, tant de redactar el pla com de desenvolupar-lo, fou la de Presidència, mitjançant la Direcció General de Qualitat dels Serveis.

El desembre de 2007 es va aprovar aquest Pla, el Segon Pla Estratègic de Qualitat 2007–2014, en el qual es defineix la creació de grups enfocats a fer possible l’escolta activa i sistemàtica de la veu de la ciutadania. D’aquesta línia de treball va sorgir la necessitat concreta de crear un òrgan, un fòrum, vist com un gran grup de persones i organitzacions que, en representació de la totalitat de les sensibilitats de la nostra població, atesa la seva composició i en la mesura possible, tengui l’oportunitat d’analitzar i avaluar els elements principals de l’acció pública del Govern de les Illes Balears.

2. Història i constitució del Fòrum de la Ciutadania

Aquesta idea, la de crear un fòrum ciutadà estable per a l’avaluació de la qualitat dels serveis i les polítiques públiques, com un gran grup permanent, no tenia, a final de 2007 i principi de 2008, gaire exemples en el nostre entorn més pròxim. Com no podria ser d’una altra manera, es va partir del marc conceptual d’experts del món de la qualitat i es va fer un esforç per identificar un referent, que ens servís de pauta, tot i que aquesta iniciativa no va tenir èxit. Els casos més pròxims eren en l’àmbit dels fòrums ciutadans de les agendes locals 21, amb la diferència fonamental que aquests fòrums no necessitaven amb tant de rigor elements que reflectissin la realitat social, amb aspiracions de representativitat. D’altra banda, aquest projecte, a cavall del rigor avaluador i de la participació més oberta, presentava aspectes que no aconseguíem trobar en la bibliografia a l’abast.

Així, per debatre la mateixa idea de la creació del fòrum i, alhora, per acordar la manera de construir-lo i les regles del seu funcionament futur, la Direcció General de Qualitat dels Serveis va convocar un grup de persones, tant individuals com representants del món associatiu, mitjançant la tècnica dels prescriptors o “bola de neu”, el qual es va reunir el 8 de juliol de 2008 a la seu de la Fundació “la Caixa”, a l’edifici del Gran Hotel de Palma. Hi assistiren setanta-una persones i feren més de cinquanta propostes concretes sobre les característiques esmentades i la documentació facilitada.

D’una manera sintètica, es pot dir que els objectius dels organitzadors d’aquesta sessió preconstituent del Fòrum van ser els següents:

1. Escoltar les preferències i les prioritats expressades pels futurs membres del Fòrum pel que fa a la seva dedicació, les matèries per analitzar i els canals de participació.
2. Posar a l’abast dels membres del Fòrum un esborrany de reglament de funcionament —amb format d’acord del Consell de Govern— en el qual, entre d’altres, figuraven aspectes com ara el nombre i les característiques dels membres, la manera de fer-ne la renovació, etc., per conèixer el seu parer.
3. Obrir un canal per recollir qualsevol altra opinió o recomanació individual per millorar la definició i el funcionament del Fòrum.

El treball de les persones convidades, organitzades en diferents taules rodones, va consistir a estudiar un text constituent i un esborrany de reglament i a prioritzar les aportacions, primer en cada taula i després en el ple.

Les aportacions de més relleu van ser en relació amb la dedicació disponible i els canals triats per a la participació, així com amb les preferències temàtiques de cadascú.

La sessió va incloure intervencions dels directors generals de Relacions Institucionals i de Qualitat dels Serveis i del conseller de Presidència, Albert Moragues, del Govern de les Illes Balears.

Amb la informació recollida, a partir d’aquí es van fer les passes necessàries —algunes ben diferents de les previstes inicialment— per crear el Fòrum de la Ciutadania per a l’Avaluació de les Polítiques i els Serveis Públics, que van ser les següents:

— El 7 de novembre de 2008, el Consell de Govern aprovà la creació formal del Fòrum i el seu Reglament de funcionament (BOIB núm. 160, de 13 de novembre). La norma incorpora la majoria dels suggeriments recollits en la sessió preconstituent i fixa la normativa bàsica de funcionament del Fòrum, el sistema d’escollir-ne els membres, com també la seva quantitat i representativitat, amb l’objectiu d’assolir la representació social i territorial més completa.
— El 10 de gener de 2009, es publicà en el BOIB núm. 6, i en el web del Govern, la Resolució del conseller de Presidència que va obrir la convocatòria per a les persones o associacions que volguessin formar part del Fòrum. La resposta es pot qualificar de bona, atès que més de cinquanta associacions i dues-centes persones a títol individual demanaren formar-ne part.

El contingut bàsic de la convocatòria, el text complet de la qual figura en l’annex 1, és el següent:

a) Convocatòria oberta per a membres i registre de sol•licituds mitjançant el web del Govern, principalment.

b) Criteris de selecció dels cinquanta vocals designats entre persones físiques:

— Ordre d’arribada de les sol•licituds per formar-ne part.
— Composició, segons:
• Gènere: 50 % dones i 50 % homes
• Lloc de residència:
38 % Palma
38 % Part Forana
10 % Menorca
12 % Eivissa
2 % Formentera
• Lloc de naixement:
18 % dels vocals nascuts a l’estranger amb la proporció següent:
60 % nascuts a Europa
30 % nascuts a Amèrica
10 % nascuts a l’Àfrica
• Edat: les edats dels sol•licitants per formar part del Fòrum es divideixen en tres rangs:
30 % > 55 anys
38 % 36-55 anys
32 % 18-35 anys

— Criteris de diversitat social: des de la perspectiva dels estudis, procurant que hi hagués la mateixa proporció entre tres nivells:

• Sense estudis o amb estudis elementals, que comprenen els ciutadans que han cursat estudis fins a un nivell d’ESO, graduat escolar, FP I o equivalent
• Estudis mitjans, que comprenen els ciutadans que han cursat estudis fins a batxillerat, COU, FP II o equivalent
• Estudis superiors, que comprenen els ciutadans amb estudis universitaris, diplomatura, llicenciatura o equivalent.

— En el BOIB núm. 6 d’11 de gener de 2011, es va publicar la Resolució del conseller de Presidència per la qual es modifiquen els criteris de selecció dels vocals del Fòrum de la Ciutadania que estableix la Resolució de 23 de desembre de 2008 i per la qual s’ordena la publicació de la convocatòria pública per proveir determinades vacants d’aquest òrgan.
— D’acord amb el punt 3.3 de la Resolució esmentada, el lloc de residència canvia: s’unifica Palma i Part Forana.
— D’acord amb el punt 3.6 de la mateixa Resolució, de criteris de diversitat social, s’ha suprimit el requisit del nivell d’estudis per facilitar completar les vacants de l’òrgan.

— Àmbit d’interès: els sol•licitants per formar part del Fòrum havien d’indicar, entre una llista predeterminada, el servei que més els interessava segons el seu criteri personal, amb la finalitat que hi hagués la màxima pluralitat entre les variants més representatives de la realitat social de les Illes.

c) Criteris de selecció dels vint-i-cinc vocals en representació de les entitats associatives, federacions i confederacions:

— Ordre d’arribada de les sol•licituds.
— Implantació territorial: en primer lloc, es prioritzaren les associacions, federacions i confederacions que representaven tot el territori de les Illes Balears i després en proporció a la població de cadascuna de les illes.
— Representació: major nombre d’associats.
— Àmbit de dedicació: àrees de caràcter social, econòmic, cultural, veïnal, mediambiental, defensores de drets, etc.

Per garantir la diversitat esmentada s’hagué de fer una segona convocatòria (BOIB núm. 45, de 28 de març de 2009), per proveir algunes categories que no estaven cobertes en la primera convocatòria.

— El 26 de gener de 2009, es va nomenar un grup de persones rellevants, que van mostrar el seu interès en el funcionament del Fòrum —algunes d’aquestes persones van formar part del grup del fòrum preconstituent— per integrar el comitè de supervisió de selecció dels vocals i les entitats, que eren les següents:

— Sr. Alejandro Forcades Juan
— Sr. Ferran Aguiló Sureda
— Sr. Miquel Capellà Moyà
— Sra. Margarita Bárez Moreno
— Sra. Francesca Niell Llabrés
— Sra. Gabriela Maffrand Ajo
— Sra. Elisenda Belda Aparicio
— Sr. Miquel Àngel Limón Pons (substituït pel Sr. Anton Soler Ferrater el juny de 2010)

Aquests membres es van constituir com a Consell Assessor del Fòrum de manera estable, com a òrgan de supervisió del seu funcionament i de proposta de metodologies i continguts.

— Una de les reunions de més importància d’aquest Consell fou la del 17 d’abril de 2009, per validar les incorporacions de membres i en la qual s’aprovà l’ús de l’eina electrònica per facilitar el treball i els debats prevists en les sessions presencials del Fòrum.

3. El Fòrum en acció

3.1

El 20 d’abril de 2009, s’iniciaren les tasques del Fòrum, mitjançant l’ús de l’eina informàtica corporativa del Govern, per dur a terme l’anàlisi i la valoració dels serveis públics que presta el Govern de les Illes Balears.

El 24 de maig finalitzà aquesta primera valoració de serveis. Les resolucions es van fer arribar al conjunt de representants de les conselleries que participen en la Comissió Interdepartamental de Qualitat.

3.2

Del 25 de maig al 25 de juny, també mitjançant l’eina informàtica, amb la finalitat de fer una reflexió i d’obtenir idees sobre les polítiques d’integritat del Govern de les Illes Balears, el Fòrum va debatre sobre la possible creació i adopció de noves mesures, o la creació d’òrgans de vigilància i control, per invitació del conseller de Presidència.

El 26 de juny de 2009 va tenir lloc la primera reunió presencial del ple del Fòrum a Palma, per finalitzar aquest debat i prioritzar les propostes debatudes en línia. Els aspectes més rellevants van ser:

— Hi van assistir prop de 50 persones.
— La tècnica emprada per analitzar i prioritzar les conclusions va ser la tècnica de grup nominal, en tres meses diferents, d’entre 10 i 20 persones, dels tres grups de factors i elements que s’havien debatut en línia. Aquesta metodologia va permetre analitzar i prioritzar, en poques hores, més de 100 ítems proposats amb antelació. La metodologia va ser dissenyada per la Direcció General de Qualitat dels Serveis, amb el suport del professor Manuel Villoria i el seu equip.

 Grups de factors i elements que es van debatre:
 
1. Àrees de risc i elements coadjuvants, de les males pràctiques, polítiques i de gestió.
2. Mesures resultants del conjunt de propostes que es podien incorporar al procés d’integritat.
3. Òrgans que es podien impulsar o crear per fomentar, mesurar o controlar el funcionament de les empreses, les unitats, etc. del Govern.

 Quant a les àrees de risc, entre d’altres, es van indicar les següents:

1. La contractació pública
2. L’ús i el maneig d’informació privilegiada
3. L’urbanisme
4. Les empreses públiques

Les mesures resultants del conjunt de propostes que es podien incorporar al procés van ser, entre d’altres:

1. Promoure la consciència social i política de “tolerància zero” davant la corrupció.
2. Augmentar les limitacions i la regulació d’entrada d’assessors i personal de confiança.
3. Publicar totes les subvencions que es concedeixin. Publicar tots els contractes, de qualsevol quantia, que se subscriguin.

Els òrgans que es podien impulsar o crear eren, entre d’altres:

1. El Fòrum de la Ciutadania
2. L’Agència d’Avaluació de Polítiques Públiques i Qualitat dels Serveis
3. El Síndic de Greuges
4. La Comissió d’Ètica de Presidència

A més d’això, en aquesta sessió presencial de 26 de juny, el Fòrum va elegir una persona per ocupar el lloc de la vicepresidència, previst per a un dels seus membres, i va obrir un torn de candidatures. La votació va concloure amb l’elecció de la senyora Maria Pilar Barceló, en representació d’una de les associacions participants, en concret ATTAC Mallorca.

El mes de juliol, el Consell de Govern va acordar donar-se per assabentat de les conclusions del Fòrum derivades d’aquesta sessió de 26 de juny de 2009. Per dirigir la feina d’incorporació de les reflexions del Fòrum a la manera de fer del Govern i conèixer altres experiències, la Conselleria de Presidència va comptar amb el suport del ja esmentat professor i catedràtic de polítiques públiques, expert en ètica pública, i membre de Transparència Internacional, Manuel Villoria.

El conseller de Presidència, Albert Moragues, va expressar davant la premsa la seva satisfacció pel procés i els fruits del treball del Fòrum, primera feina en l’àmbit de l’avaluació i segona en total, comptant com a primera la valoració dels serveis públics de l’Administració de la Comunitat.

La repercussió mediàtica que va tenir el Fòrum es pot trobar en l’apartat notícies del web del Fòrum de la Ciutadania.

3.3

El dia 14 de desembre de 2009 va tenir lloc la segona sessió presencial del Fòrum.

El primer bloc de la sessió fou la intervenció de l’assessora del conseller de Presidència, Sarah Alonso, per agrair la tasca feta fins aleshores pel Fòrum i que va tenir el seu reflex en les darreres accions del Govern per lluitar contra la corrupció, emmarcades dins el denominat Pla d’Integritat, que incloïa una llei reguladora del sector públic, una llei de publicitat institucional que permetés el control parlamentari d’aquesta activitat, una llei del sòl que afavorís la transparència urbanística, i una llei de bona administració i bon govern, que tenia, com a principals aportacions, un codi ètic denominat Codi de bon govern, i altres aspectes que garanteixen el dret a la informació, la transparència en la gestió, la qualitat dels serveis i la simplificació dels procediments administratius i l’avaluació de polítiques públiques. Seguidament, hi va intervenir Fernando Monar, secretari del Fòrum i director general de Qualitat dels Serveis, que va fer una breu anàlisi de l’evolució històrica del concepte d’avaluació de polítiques públiques, com també una de més acurada del que significa l’avaluació i les seves diferents estructures.

El segon bloc es va dedicar a prioritzar les mesures que el mateix Fòrum havia proposat i debatut en línia durant les setmanes anteriors, per tal d’engrescar-ne els membres i dinamitzar, així, la participació en les activitats que duu a terme. Els resultats d’aquest procés van ser aquestes cinc mesures proposades:

1. Establir que siguin els mateixos vocals del Fòrum de la Ciutadania els que debatin i determinin les normes del fòrum electrònic en qüestions com ara: manera d’obrir i tancar els debats (durada prefixada, possibilitat de pròrrogues o reobertures...); noves línies de debat a proposta dels vocals; identificació i anonimat dels comentaris; moderació; interrelació entre els debats del fòrum electrònic i les meses temàtiques i el Ple, i qualsevol altra que sigui consensuada entre tots.
2. Establir una relació “virtual”.
3. Fer reunions bimensuals i posar en comú les tasques desenvolupades.
4. Organitzar millor l’obertura i el tancament de línies de debat.
5. Fer trobades informals, fomentar el contacte personal.

El tercer bloc es va dedicar a la tasca principal del Fòrum, l’avaluació, que aquesta vegada prioritzà les micropolítiques debatudes en línia les setmanes prèvies. Van destacar-ne, entre d’altres, les següents:

1. Polítiques contra el fracàs escolar.
2. Polítiques de prevenció de la marginació i dels conflictes interculturals en les polítiques autonòmiques d’educació i d’urbanisme.
3. Polítiques d’externalització de serveis i privatitzacions de serveis públics.
4. Polítiques contra l’atur juvenil.
5. Polítiques de tractament de les drogodependències i altres addiccions.

Per acabar, va tancar la sessió plenària Maria del Pilar Barceló, vicepresidenta del Fòrum, la qual encoratjà tots els seus membres a mantenir viu i actiu aquest òrgan de comunicació i participació, que posa de manifest la voluntat del Govern d’augmentar la qualitat democràtica, a través de ciutadanes i ciutadans associats i individuals que exigeixen “una política de qualitat, uns polítics de qualitat i polítiques de qualitat”.

3.4

Una vegada finalitzats els debats en línia, que en aquesta avaluació es van enriquir amb reunions presencials dels membres del Fòrum amb funcionaris de la Direcció General de Consum, a Menorca, Mallorca i Eivissa, el dia 18 de juny de 2010 va tenir lloc la tercera sessió presencial del Fòrum.

Aquesta sessió, en la qual s’avaluaven les polítiques de Consum, va comptar amb la participació d’Elke Löffler, experta en participació ciutadana i qualitat i membre de Governança Internacional, que va fer una presentació sobre la interacció entre els ciutadans i l’Administració, els diferents punts de vista d’uns i altres i alguns exemples de voluntariat a diferents països.

El conseller de Salut i Consum es va adreçar al Fòrum a continuació i va destacar el gran impacte social que té la Conselleria que ell encapçala, tant des del vessant de la salut com del consum. “Cada dia, cadascun de nosaltres exercim com a consumidors en múltiples ocasions i estam fermament compromesos amb la protecció d’aquells sectors de la població que són més vulnerables en la societat de consum i amb la defensa dels drets de tots els ciutadans com a consumidors.”

Va aplaudir la participació de la ciutadania en l’avaluació dels serveis públics, perquè permet conèixer la percepció de la societat sobre la gestió de l’Administració, especialment en un aspecte tan sensible com les polítiques de consum. “Treballam perquè l’Administració sigui competent, generi confiança i estigui basada en la transparència i el bon govern; orientada al servei del ciutadà, que sigui accessible i que utilitzi el seu pressupost amb eficiència i honestedat”. Retre comptes davant els ciutadans en aquest Fòrum “ajudarà a detectar aspectes de millora i augmentarà la nostra transparència”.

El conseller va considerar que aquesta avaluació de les polítiques de Consum “no és un examen que s’aprova o se suspèn, sinó una oportunitat per valorar quines coses feim bé i quines hem de millorar”, perquè només així es pot aconseguir “que les nostres institucions arribin a l’excel•lència que tots desitjam”.

Un cop finalitzada la discussió i l’avaluació de les polítiques de consum en els grups que es van organitzar a aquest efecte, els portaveus dels grups van exposar al Ple les conclusions.

Les tasques que la Direcció General de Consum fa bé van quedar prioritzades de la manera següent (les que fa millor se situen en primer lloc):

1. L’arbitratge és una bona eina per resoldre les controvèrsies de consum i apropar l’Administració al consumidor.
2. Hi ha la percepció que les campanyes de la Inspecció de Consum són útils.
3. La informació que dóna la Direcció General als consumidors (fullets, pàgina web, programes de ràdio) és suficient.
4. El temps de resposta en les reclamacions de consum és adequat.
5. La formació dels funcionaris que atenen els consumidors és adequada.
La ciutadania percep que la Direcció General de Consum està en contacte amb el carrer.
6. Són necessaris inspectors de consum qualificats per inspeccionar els serveis (banca, asseguradores, immobiliàries).
7. La ubicació de les dependències de la Direcció General de Consum, especialment les que atenen els consumidors, és adequada.

Les tasques que la Direcció General de Consum fa malament han quedat prioritzades així (les pitjors apareixen en primer lloc):

1. Són necessaris inspectors de consum qualificats per inspeccionar els serveis (banca, asseguradores, immobiliàries).
2. El temps de resposta en les reclamacions de consum és adequat.
3. La ciutadania percep que la Direcció General de Consum està en contacte amb el carrer.
4. Hi ha la percepció que les campanyes de la Inspecció de Consum són útils.
5. La ubicació de les dependències de Direcció General Consum, especialment les que atenen els consumidors és adequada.
6. La informació que dóna la Direcció General als consumidors (fullets, pàgina web, programes de ràdio) és suficient.

En resposta a “allò que no fa la Direcció General de Consum”, el resultat prioritzat del grup 1 ha estat el següent:

1. Compromís de consum responsable en l’Administració (criteris socials, ètics i ambientals).
2. Foment del consum responsable entre la ciutadania (criteris socials, ètics i ambientals).
3. Informe de l’avaluació de qualitat dels productes de consum.
4. Trasllat de la política de la Direcció General de Consum a tota l’Administració.
5. Autoregulació, control i avaluació de la publicitat.

En resposta a “allò que no fa la Direcció General de Consum”, el resultat prioritzat del grup 2 ha estat el següent:

1. Publicar les sancions imposades (quantia i empresa sancionada) i que aquesta informació aparegui de manera permanent en el web de la Direcció General de Consum.
2. Constatar que fa falta més inspecció de serveis i menys de productes.
3. Centrar més les campanyes en les empreses que tenen més percentatge de denúncies.
Augmentar les sancions de consum i ser més durs contra els infractors.
Ajudar els consumidors a comprendre els contractes.
4. Consolidar i generalitzar la formació en matèria de consum a les escoles.

Pel que fa a l’avaluació del conjunt de les polítiques de la Direcció General Consum, amb una puntuació de l’1 al 10, el resultat conjunt ha estat de 5,65 punts.

La directora general de Consum va assistir a la sessió i, en conèixer els resultats, acceptà les propostes, agraí al Fòrum l’avaluació i va dir que miraria d’incorporar els resultats en la seva gestió.

Així mateix, va dir que és una bona oportunitat per millorar els processos de la Direcció General i la seguretat en el consum, a la vegada que es formen els ciutadans perquè siguin responsables en el seu consum i que aquest sigui segur, saludable i solidari.

Animà el Fòrum a continuar treballant en aquesta línia de ciutadans crítics per a la millora de les administracions públiques.

Utilitzar el Fòrum per donar idees per a l’austeritat del Govern, sense reduir els salaris dels treballadors o cercar un altre sistema per a les avaluacions diferent de la tècnica de grup nominal van ser algunes de les aportacions dels vocals en el torn obert de paraules.

3.5

El dia 26 de juliol de 2010 va tenir lloc la quarta sessió conjunta del Fòrum, una sessió extraordinària que va comptar amb l’assistència del president de les Illes Balears, Francesc Antich i Oliver, el qual va exposar les idees clau de la seva gestió política, les mesures i els projectes que actualment està desenvolupant l’equip de Govern i va respondre les preguntes de les persones assistents.

Va obrir l’acte el president del Fòrum, Albert Moragues, que féu una breu presentació en la qual explicà què és el Fòrum de la Ciutadania, com a òrgan de participació de la ciutadania i d’avaluació de les polítiques públiques del Govern.

A continuació, va tenir lloc la intervenció del president Antich, el qual ressaltà que, una vegada informat de la importància de la feina del Fòrum pel conseller de Presidència, era un deute seu comparèixer davant aquest òrgan, que és una iniciativa que estreny la col•laboració entre les institucions i la ciutadania. Va afirmar que contribuir a la participació entre els ciutadans i el Govern en les polítiques és una bona eina per avaluar aquestes polítiques i saber si el que es fa és el més adequat per a la ciutadania.

Va expressar que no es tracta de córrer molt i de voler fer moltes actuacions sinó de tenir un projecte global sobre què es el que volem i cap a on anam. Crear una bona planificació i un bon projecte per poder navegar dins les incerteses del món globalitzat.

Afirmà que per donar confiança s’hauran d’emprendre canvis importants; ja no és temps de bons i de dolents. Avui hi ha projectes que han d’estar avalats per idees clares i fetes des de la participació i això necessita la transformació de les polítiques.

S’ha creat una llei del sector públic, un instrument que crea més control dins les empreses públiques, més transparència. La Llei de bon govern i la Llei de publicitat van en aquesta direcció.

El president Antich va dir també:

Hi haurà més confiança de tothom si tothom hi participa. Per això hem apostat per la concertació amb el Pacte per la competitivitat, a fi de concertar polítiques amb sindicats i empresaris.

Necessitam aquesta conjunció d’esforços per donar respostes adequades. Necessitam saber en quin moment ens trobam i tocar de peus a terra [...]

Tenim anys per actuar tenint en compte que hem de prioritzar les polítiques. Algunes no són tan prioritàries i d’altres sí que han de rebre el nostre suport, com l’educació, la sanitat i el benestar social. Hem d’empènyer l’economia productiva i crear ocupació.

Per tal de crear confiança hem creat una comissió de seguiment de la crisi, per respondre als temes de futur i crear un nou model més competitiu, més solidari i una economia més sòlida. Si tenim una via d’aigua a la barca no ho solucionarem traient poals de la barca; serà necessari també tancar la via d’aigua.

No hem de perdre la mirada llarga per canviar de model: fer un pacte per la competitivitat, reforçar més l’educació, cobrir els augments població. Hem fet un pla d’escoletes per primera vegada, hem creat l’aula digital per tal que les noves tecnologies arribin a tots els al•lots a la vegada que lluitam contra el fracàs escolar.

Una vegada acabada la seva intervenció, el president Antich va respondre diverses preguntes que li van fer les persones assistents.


3.6.

Avaluació de les polítiques de la Conselleria d’Educació i Cultura contra el fracàs escolar.

Una vegada finalitzats els debats en línia, que en aquesta avaluació es van enriquir amb reunions presencials dels membres del Fòrum amb funcionaris de la Direcció General d’Educació i Cultura, a Mallorca i Eivissa, el dia 26 de novembre de 2010 va tenir lloc la quarta sessió presencial del Fòrum.

Aquesta sessió, en la qual s’avaluaven les polítiques d’Educació, el conseller d’Educació i Cultura es va adreçar al Fòrum i va agrair les aportacions d’aquest col•lectiu obert i interessat en la qüestió educativa.

Va recordar que sovint l’educació és representada per un infant o jove que simbolitza el futur de la societat i de la família i, per tant, tots volem el millor.

La Conselleria d’Educació i Cultura ja ha incorporat diversos programes per evitar el fracàs escolar i pensant en el futur. La modernització educativa és un objectiu de la Conselleria i fer més eficaç aquesta educació n’és l’altre.

Seguidament, va exposar els principals eixos de treball en relació amb el fracàs escolar:

— Va dir que és la legislatura en què s’han creat més infraestructures, 160 milions d’euros que són efectius (licitacions de centres que s’estan construint) i que es distribueixen entre 35 o 36 milions d’euros a Eivissa, entre 30 o 34 milions a Menorca i la resta a Mallorca. Són centres totalment moderns, amb infraestructures adequades per estudiar en un ambient apropiat.

— També va ressaltar la xarxa d’escoletes de 0-3 anys, que és un exemple de treball en col•laboració entre el Ministeri, la CAIB, els ajuntaments i els consells, que hi han participat de manera conjunta per fer-ho realitat. Per aconseguir el resultat, cal sumar, apostar per educar en lloc de “guardar” els infants. S’ha fet una inversió de 15.000.000 d’euros, xifra que suposa 7.233 places entre transformació de centres privats que es volen acollir a la xarxa i nous equipaments.

— Així mateix, va destacar l’arribada d’equipaments TIC als centres educatius, amb una dotació de 27.000.000 d’euros per a tecnologies de la informació i la comunicació, 25.000 ordinadors i pissarres digitals, connectivitat i cànons de projecció. Aquesta quantitat inclou actuacions de formació del professorat.

— D’altra banda, va parlar de l’Administració educativa electrònica: els usuaris són els docents, que poden emprar el sistema informàtic per agilitzar tràmits, conèixer els seus expedients laborals i participar en processos de selecció de professorat.

— També va fer referència al fet que, mitjançant un programa pilot, els alumnes de 1r d’ESO de vint-i-dos instituts d’educació secundària tindran ordinadors un any abans, mentre que l’any vinent s’instal•laran ordinadors a tots els instituts de secundària.

— Quant al manteniment dels centres educatius, va assenyalar que en el cas dels col•legis públics hi ha una situació de definició de competències entre la CAIB i els ajuntaments, per agilitar aquestes qüestions.

— Va recordar que a la Conselleria d’Educació i Cultura es fa molta feina per evitar el fracàs escolar. Es fa molta feina i molt bona, però es pot fer d’una altra manera, per exemple, cal pujar la ràtio de professors per alumne. En segon lloc, es treballa per recuperar l’autoritat del professorat, que no és un tema burocràtic sinó de la pràctica educativa que exerceix cada professor i de les eines de què disposa per treballar amb els adolescents. El que cal és millorar l’ambient de feina, cal reforçar la figura dels mediadors dins el grup classe.

— Va fer referència als nous models d’orientació escolar que suposaran un canvi radical de l’atenció en l’educació secundària, que no serà un equip itinerant sinó estable en el centre.

— També va esmentar l’atenció a nouvinguts: a les Illes Balears la població ha augmentat el 30 % en 10 o 12 anys, situació que no tenen altres comunitats autònomes i, en canvi, els doblers assignats no han pujat en aquesta proporció. També cal tenir en compte que és un tipus d’alumnat d’alta mobilitat dins la comunitat autònoma, i aquest és un element distorsionant quant a resultats. S’ha posat en marxa un programa de reforç a 5è i 6è i a 1r, 2n i 3r d’ESO, i de recuperació durant l’estiu.

— Va recordar que el Ministeri d’Educació potencia la creació d’un conjunt de programes, però és necessari disminuir el fracàs escolar des d’una direcció més homologada, que permeti racionalitzar la tasca des d’una àrea de la Conselleria més estructurada. També hi ha línies de treball amb la Conselleria de Salut i Consum i la Conselleria d’Afers Socials.

— Va insistir que cal millorar la comunicació amb les famílies. Els CEP estan treballant per crear un programa de formació per a pares.

— Finalment, va indicar que la formació professional és un eix central del Ministeri d’Educació: hi ha molts programes de qualificació que permeten que els alumnes que haurien estat al carrer s’estiguin formant per tenir una feina.

Un cop finalitzada la discussió i l’avaluació de les polítiques contra fracàs escolar, els portaveus dels grups exposaren al Ple les conclusions:

1. L’AVALUACIÓ DEL CONJUNT DE LES POLÍTIQUES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR HA ESTAT DE 4,75 PUNTS SOBRE 10.

2. TEMES QUE EL FÒRUM HA AVALUAT. PROPOSTES DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

A. Els recursos humans del centres educatius són adequats (professorat, especialistes, personal d’administració i serveis...).
B. La formació del professorat dels centres educatius és adequada.
C. L’alumnat està satisfet amb els centres educatius.
D. L’oferta educativa orientada a donar una segona oportunitat a l’alumnat amb risc d’abandonament escolar és suficient.
E. Els continguts curriculars impartits en els centres educatius són adequats.
F. Les mesures i els recursos adreçats a l’alumnat amb necessitats educatives específiques són adequats.
G. La comunicació del centre amb les famílies quant al procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat és adequada.
H. La millora contínua de les infraestructures educatives dutes a terme és apropiada.
3. PUNTUACIÓ TOTAL: TEMES QUE EL FÒRUM HA AVALUAT POSITIVAMENT D’ACORD AMB LES PROPOSTES DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA, LES QUALS HAN QUEDAT PRIORITZADES DE LA MANERA SEGÜENT (LES QUE FA MILLOR SE SITUEN EN PRIMER LLOC)
1 B. La formació del professorat dels centres educatius és adequada.
2 H. La millora contínua de les infraestructures educatives dutes a terme és apropiada.
3 F. Les mesures i els recursos adreçats a l’alumnat amb necessitats educatives específiques són adequats.
4 G. La comunicació del centre amb les famílies quant al procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat és adequada.
5 A. Els recursos humans dels centres educatius són adequats (professorat, especialistes, personal d’administració i serveis...).
6 D. L’oferta educativa orientada a donar una segona oportunitat a l’alumnat amb risc d’abandonament escolar és suficient.
7 C. L’alumnat està satisfet amb els centres educatius.
7 E. Els continguts curriculars impartits en els centres educatius són adequats.

4. PUNTUACIÓ TOTAL: TEMES QUE EL FÒRUM HA AVALUAT NEGATIVAMENT D’ACORD AMB LES PROPOSTES DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA, LES QUALS HAN QUEDAT PRIORITZADES DE LA MANERA SEGÜENT (LES PITJORS APAREIXEN EN PRIMER LLOC)

1 H. La millora contínua de les infraestructures dutes a terme és apropiada.
2 E. Els continguts curriculars impartits en els centres educatius són adequats.
3 A. Els recursos humans dels centres educatius són adequats (professorat, especialistes, personal d’administració i serveis...).
4 B. La formació del professorat dels centres educatius és adequada.
5 C. L’alumnat està satisfet amb els centres educatius.
5 D. L’oferta educativa orientada a donar una segona oportunitat a l’alumnat amb risc d’abandonament escolar és suficient.
5 F. Les mesures i els recursos adreçats a l’alumnat amb necessitats educatives específiques són adequats.
5 G. La comunicació del centre amb les famílies quant al procés d’ensenyament aprenentatge de l’alumnat és adequada.

5. PUNTUACIONS: NOVES ACTUACIONS QUE HAURIA DE DUR A TERME LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA

El resultat prioritzat del grup 1 ha estat el següent:

1 — Atorgar més autonomia als centres educatius
2 — Potenciar accions formatives fora de l’horari lectiu.
3 — Potenciar la implicació de les famílies.
— Obrir els centres educatius en horari no lectiu.
— Millorar el clima de convivència escolar.
— Assegurar més amplitud de coneixements.
— Assegurar la lliure elecció de llengua.
— Polítiques contra el fracàs escolar: avançar-les a l’educació infantil.
— Modificar el Decret d’admissió d’alumnes (compensació de nouvinguts).
— Potenciar les activitats artístiques.
— Augmentar les hores lectives.

El resultat prioritzat del grup 2 ha estat el següent:

1 — Habilitar canals de participació efectius entre pares i centres de formació.
2 — Obrir els centres educatius en horari no lectiu.
3 — Modernitzar la formació del professorat perquè les classes siguin  dinàmiques i motivin l’alumnat.
— Millorar el clima de convivència escolar.
— Atorgar més autonomia als centres educatius.
— Posar a l’abast i habilitar les estructures educatives que estan infrautilitzades.
 — Millorar la definició dels perfils dels llocs de treball del personal docent i de la seva formació.
– Adequar la formació professional a la realitat social, laboral i econòmica.

El pròxim tema per debatre és l’avaluació del funcionament del Fòrum de la Ciutadania.

La sessió ordinària corresponent al primer semestre de l’any 2011 està prevista per al mes d’abril.

3.7

Seguint els suggeriments del Consell Assessor de Fòrum s’ha creat un bloc obert a tots els ciutadans perquè puguin comentar l’activitat del Fòrum (<http://forumdelaciutadania.wordpress.com>).

4. Presentacions

En el marc d’una reunió multiinstitucional convocada a principi de 2009 per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), el Govern de les Illes Balears presentà el seu projecte de creació i desenvolupament del Fòrum a Barcelona.

Més recentment, es va presentar aquest projecte davant el grup de directors generals de Qualitat dels Serveis de tot l’Estat i els directius de l’Agència Espanyola d’Avaluació de Polítiques Públiques i Qualitat dels Serveis (AEVAL), en el marc de la Xarxa Estatal Interadministrativa d’Avaluació i Qualitat, que es va reunir a Madrid.

En ambdues ocasions es va comprovar la inexistència d’una experiència similar, quant a institucionalització i estabilitat, en el territori espanyol.

D’altra banda, s’ha presentat l’experiència en el marc de jornades tècniques, com ara les Jornades de Qualitat de Màlaga, que tingueren lloc l’abril de 2010.

5. Iniciatives en marxa

Entre altres iniciatives que actualment es duen a terme gràcies a les aportacions del Fòrum de la Ciutadania, s’ha de destacar la redacció de l’esborrany de la Llei de la bona administració i el bon govern, i també la realització de diverses jornades de sensibilització sobre transparència i ètica en els darrers mesos: “Funció i paper dels codis ètics i els codis de bon govern en una política d’integritat”, “Bona administració i transparència en la contractació: el cas de les campanyes publicitàries” i “L’ITA, l’índex de transparència als ajuntaments”.

A més, durant el mes d’abril s’organitzà un curs sobre avaluació de polítiques públiques destinat als membres del Fòrum, que en dates pròximes es reeditarà mitjançant un format en línia.

6. Informació i documentació

La informació i la documentació sobre el Fòrum de la Ciutadania està a l’abast de tothom al seu web.