El SEIB 112, depenent de la Conselleria d’Administracions Públiques del Govern de les Illes Balears, ha atès a les Illes durant l’any passat 1.040.516 telefonades que van generar un total de 183.892 incidents, segons les xifres que s’inclouen a la Memòria d’Activitat 2013 presentada avui per la consellera d’Administracions Públiques, M. Núria Riera, amb motiu del Dia Europeu del telèfon únic d’emergències. A l’acte han estat presents el director general d’Interior, Emergències i Justícia, Sergi Torrandell, el gerent de Geibsau, Jaume Servera, i Xisco Bosch, director del SEIB112, que ha explicat en detall les xifres d’activitat del Servei d’Emergències de 2013.
Riera ha destacat la gran feina que s’ha fet en la millora tecnològica, fet que ha permès guanyar en eficàcia: “d’aquesta manera podem donar un servei de més qualitat, que en aquest cas significa donar millor i més ràpida resposta a persones que estan en una emergència”.
Entre aquestes millores informàtiques que faciliten la tasca als operadors, destaca la derivació de telefonades segons el prefix que permet que les telefonades que entren des d’un mòbil amb prefix estranger, puguin ser ateses  directament per un gestor que parla l’idioma corresponent.
Una altra millora tecnològica que permet donar un servei públic de més qualitat és el botó de desviament de telefonades no procedents, eina que el 2013 ha fet possible que els operadors de l’112 hagin estalviat més de 600 hores de feina administrativa en la creació d’incidents de les telefonades per bromes, per errors en la marcació o per salts de la línia.
També s’han firmat convenis de col•laboració amb col•lectius especials, com el que regula el protocol d’emergències per atendre a persones afectades per una laringectomia, signat amb l’Associació Espanyola contra el Càncer.
Núria Riera també ha volgut destacar l’excel•lent coordinació entre els organismes que van actuar als incendis d’Andratx i Artà: “la implicació dels organismes fou formidable”, fet que demostra que una bona coordinació entre tots els professionals de les emergències, també redunda en una millor qualitat del servei.
Pel que fa a les xifres de la memòria d’activitat del SEIB112 que s’han presentat, Francisco Bosch, ha destacat que el 2013 la mitjana mensual de telefonades contestades per veu va ser de 50.892, el temps mitjà des de que la telefonada entra en la centraleta de l’112 fins que és resposta va ser de 7,6 segons i el temps mitjà d’activació del recursos en els incidents prioritaris va ser de 1’47”.
Quant a la mitjana de telefonades per hora si comparam el mes amb menys telefonades (febrer) amb el de més (agost), podem concloure que en agost (amb una mitjana per hora de 155 telefonades) les hores nocturnes aconsegueixen major volum i no hi ha tanta diferència amb la franja diürna com passa en el mes de febrer (amb 96 telefonades per hora).
Pel que fa a la prioritat assignada a cada incident, els de prioritat 1 o emergència vital i de prioritat 2 o emergència no vital  2, suposen un 37% del total d’incidents gestionats, seguit dels incidents d’informació al ciutadà (25%).
Si comparam la xifra total d’incidents generats (183.892) amb la d’anys anteriors (374.131 en el 2012 i 598.916 en el 2011) veurem que el 2013 van disminuir considerablement el número d’incidents degut a la implantació de sistemes automàtics per descartar els incidents que no són d’emergència i que es deriven als botons de telefonades no procedents.
Quant a la distribució dels incidents gestionats segons la categoria a la qual s’adscriuen, cal assenyalar que la majoria d’aquests incidents, 28.108 en total, tenien a veure amb l’assistència sanitària, mentre que 26.725 estaven relacionats amb la seguretat ciutadana (bregues i baralles, agressions, robatoris, molèsties per renous, etc). Segueixen en nombre d’incidents els que s’agrupen dins seguretat del trànsit (accidents, fonamentalment), amb un total de 15.324; els del grup foc, salvament i rescat, amb 9.586, i finalment els que tenen a veure amb les infraccions de les ordenances municipals sumen 11.229 incidents.
Xisco Bosch ha recordat que el SEIB 112 atén les 24 hores del dia en quatre idiomes (els dos oficials a Balears i l’anglès i l’alemany), però en determinades franges horàries, segons els coneixements d’idiomes dels operadors i els supervisors també atén en altres llengües, com el francès, l’italià o el neerlandès. Durant l’any passat es van atendre 1.415 en alemany, 3.489 en anglès, 120 en francès, 38 en italià, i pel que fa a les llengües oficials, en 67.139 incidents l’usuari parlava en castellà i en 19.119 en català.
En finalitzar la presentació de la Memòria, la Delegada Provincial d’AENOR, Soledad Seisdedos, ha lliurat al SEIB112 la Certificació ISO 9001 de Gestió de la Qualitat.

Dia Europeu de l’112
Sergi Torrandell, per la seva part, ha fet una menció especial al Dia Europeu del Telèfon Únic d’Emergències 1-1-2 que avui es celebra en els països membres de la Unió Europea, una jornada promoguda fa set anys per l’Associació Europea del Número d'Emergències (EENA) amb la finalitat de donar a conèixer aquest número telefònic que, des de desembre de 2008, tots els ciutadans europeus comparteixen com a referent per a l’atenció en matèria d’emergències.
Les Illes Balears van ser el primer lloc a Espanya on l’112 va començar a funcionar, ja que la seva implantació va anticipar-se fins i tot al Reial Decret del 1997 pel qual s'assumia la directiva europea del 1991 que recomanava la creació d'aquest servei de forma progressiva a tot Europa. Aquest caràcter pioner ha fet que en aquests moments el telèfon únic d’emergències es trobi consolidat a les Illes i que l’ús que el ciutadà en fa hagi millorat precisament pel seu elevat grau de coneixement.
L'112 està concebut com a número únic per prestar assistència al ciutadà davant qualsevol tipus d'emergència i, per la necessitat de coordinar els diferents serveis d'emergència. L'112 és un telèfon gratuït, fàcil de memoritzar, accessible des de qualsevol telèfon fix o mòbil amb o sense cobertura i que funciona 24 hores al dia, 365 dies a l'any.
En aquests moments és un telèfon amb un nivell de coneixement i confiança acceptable entre la població, que ha demostrat la seva solvència i eficàcia com a eina de coordinació i d'activació de recursos assistencials.