Q-Z
Quarteró
Dir de cadascuna de les quatres parts independents en que es divideix el braguer d'una vac.
Castellà: Cuarterón.
Rectriu
Qualsevol de les plomes d'un ocell d'un ocell que li serveixen per dirigir el vol. també dit: Timonera.
Castellà: Rectriz. Timonera.
Rèmige
Ploma remera. Que serveix de rem. Ploma forta i llarga de les ales de les aus.
Castellà: Rémige. Remera.
Renill
Crit del cavall.
Castellà: Relincho.
Renillar
El cavall, cridar.
Castellà: Relinchar.
Rivet
Regruix o línia de color o classe diferent que voreja un objecte. Per extensió: Rivet de l'ull.
Castellà: Ribete.
Segall/-a
Individu jove del bestiar cabrum. A Mallorca: Cabrit/cabrida d'un any.
Castellà: Cabrito.
Sellada
Es diu de la línia dorso-lumbar quan presenta una concavitat.
Castellà: Ensillada.
Serell
Es diu de les plomes que tomben de l'esquena de l'au a la part posterior de les ales. En català es denominen també: Flocadures.
Castellà: Caireles. Lloronas. Colgaderas.
Sofraja
En els quadrúpedes, plec que hi ha a la part oposada del genoll i del garró per on es doblega la cama.
Castellà: Sofraja. Corva. Jarrete.
Sull/-a
Desproveït de banyes. Exemple: Bou sull.
Castellà: Mocho/-a.
Tija/-ges
Tronc d'una planta, especialment herbàcia o de poc gruix.
Castellà: Tallo.
Tondre
Tallar arran el pèl o la llana.
Castellà: Esquilar. Pelar.
Tos/-a
Pelat arran. Castellà: Esquilado. Trasquilado.
Travador
Part primera del dit dels animals equins, comuna a les quatre potes, situada entre la garreta i la corona, per on es solen travar.
Castellà: Cuartilla.
Trot
Manera d'anar natural, saltada i diagonal, que es fa en dos temps amb un període de suspensió a l'aire.
Castellà: Trote.
Tupè
Floc de cabells que creixen prop del front, més llargs que els altres i pentinats cap amunt. S'utilitza per extensió als animals.
Castellà: Tupé.
Ungla
Làmina còrnia que neix i creix a l'extremitat dels dits d'alguns mamífers i aus.
Castellà: Uña.
Velló
Véll. Conjunt de la llana tosa d'una ovella o d'un xot.
Castellà: Vellón.
Ventre
Cavitat del cos del vertebrat que conté els òrgans principals de l'aparell digestiu i del genito-urinari.
Castellà: Vientre.
Virat
Que té vires o ratlles de color diferent. Es diu principalment dels cans i moixos.
Castellà: Moteado. Veteado.
Voreta
Vorejar. Mallorquí: Anar per les vores. Vora: Part externa d'una extensió superficia, que toca una de les línies que la limiten. Exemple: "Voreta de l'ull".
Castellà: Ribete.