Col·leccions

Obres destacades del Museu de Mallorca


Activitats

Àmfora pitoide

Àmfora pitoide de S’Illot (Sant Llorenç des Cardassar), 1100-900 aC. Vas de base plana, cos ovoide i coll diferenciat, poc desenvolupat, amb la vora exvasada. Presenta quatre anses en forma de munyó invertit en el terç superior. Aquest gran contenidor ceràmic, característic de la cultura material talaiòtica, prové de les excavacions realitzades per Otto-Herman Frey a S’Illot l’any 1977.

Activitats

Protom de brau

Asta rematada amb un cap de brau, de bronze. Es va trobar en el Velar de Talapi, entre Búger i Sa Pobla, sense context arqueològic. La fosa del cap és a la cera perduda i l’asta té ànima. La figura és molt estilitzada, amb banyes molt llargues i primes, orelles molt sobresortides, ulls grossos remarcats per fondes línies incises com les que també assenyalen les foses nassals, sobre el morro arrodonit; la papada cau flàccida, igualment marcada per incisions. L’estil de la peça és en tot comparable al dels caps de toro de Costix: abstracció elegant, línies sintètiques de gran efecte. A Mallorca s’han trobat altres protoms semblants, tot i que aquest de Talapi és el de més qualitat artística dels coneguts. Es pot enquadrar dins la darrera fase de la cultura talaiòtica, entre els segles IV i II aC.

Activitats

Mars Balearicus

El guerrer, conegut com Son Favar-1, és una estatueta de bronze que pertany al grup dels anomenats mars balearicus.

A la finca de Son Favar, a Capdepera, es produí una troballa casual el 1941. Tres anys després es va excavar el jaciment i, entre altres objectes de bronze, ferro, ceràmica, pasta vítria, etc. es va localitzar aquest gran guerrer de bronze. Es va trobar amb el pedestal, envoltat per altres figures i amb cendra als peus. Aquesta peça i altres de la sèrie trobades a Menorca, i sobretot a Mallorca, generalment s’identifiquen amb divinitats bèl·liques, tal vegada d’origen oriental i de procedència etrusca, amb imitacions locals. El conjunt de Son Favar és excepcional en la prehistòria balear; la datació més acceptada és dels segles IV-III aC.

Activitats

Casc de bronze

Casc de bronze procedent de Ses Païsses (Artà), mitjan segle III- primer terç II aC. Es va trobar l’any 1963 en una tomba d´incineració juntament amb aixovar ceràmic. Es tracta d´un casc dels anomenats Montefortino, són originaris d’Itàlia, tenen una llarga perduració en el temps i la seva distribució geogràfica està relacionada tant amb les rutes comercials marítimes com en el seu ús durant la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). A Mallorca s´han localitzat tres cascs més d’aquest tipus: a Llubí (Museu de Mallorca), a Son Gelabert de Dalt (Museu Arqueològic de Barcelona) i a Capocorb Vell. També s´ha descobert un botó de coronament de casc en el jaciment de Son Espases (Palma).

Activitats

Copa d’Isis i Serapis

Copa hel·lenística del segle II aC, procedent del Turó de les Abelles, Calvià. La pasta i el vernís són vermellosos, està decorada en el fons amb un relleu que representa els bustos d’Isis i Serapis, dues divinitats hel·lenístiques d’origen egipci que es relacionen amb el cel i amb el sol. La peça es va trobar molt fragmentada i amb mostres de què ja s’havia romput i restaurat des d’antic amb petites gafes de plom algunes de les quals encara es conserven unint distints trossets, el que provaria el valor que els propietaris donaven a la copa.

Activitats

Plaqueta de plom

Plaqueta de plom (segles IV - III aC fins segles I aC - I dC) procedent de la cova Monja (Biniali. Sencelles). És una làmina de plom prima, amb una cara principal completament coberta amb decoració geomètrica: en els angles superiors presenta dos elements circulars que sobresurten lleugerament de la línia rectangular, que es repeteixen en la zona central; en la part inferior es segueix una decoració en botons de doble fila. La pèrdua del context arqueològic de la majoria d’aquestes plaques fa difícil discernir si es tracta d’objectes decoratius o si se’ls pots relacionar amb alguna funcionalitat de tipus màgic i/o religiós. La majoria de les plaques conegudes s’ha localitzat en coves d’enterrament en calç.

Activitats

Thoracator

Figura thoracata amb vestimenta militar d’alt rang que conserva el tors complet sense cap ni extremitats.

La cuirassa presenta un escot ovalat amb un relleu de Gorgona o Medusa d’estil arcaïtzant i, a sota, dos grifs que es defensen de l’atac d’Arismape. El material utilitzat és un marbre de gra mitjà de color blanc amb alguna veta de color gris. La pèrdua dels braços i de les cames es deu a ruptures, a diferència del cap que era una peça independent de l’escultura. Aquesta obra està datada el segle I dc i és una esplèndida mostra de la plàstica del moment. Va aparèixer en les excavacions oficials de la finca “Can Mostel” amb les escultures de la matrona i el togat. S’exposa habitualment a la Secció del Museu de Mallorca dedicada al jaciment arqueològic de Pollentia, Alcúdia.

Activitats

Matrona

Matrona de marbre, de mida natural, datada a finals de les dinasties juli-clàudia (14-68) o flàvia (68-98). Està dempeus sobre un pedestal fracturat del mateix bloc, li falta el cap, els dits de la mà dreta i la mà esquerra. Vesteix una túnica de coll rodó que cau en plecs rectes que tapen gran part de l’anatomia. El mantell o palla envolta l’espatlla i travessa diagonalment la figura cobrint-la quasi per complet. La resta de la palla abriga quasi tot el cos i provoca suaus plecs. Baix la feixuga vestimenta s’endevina exonerada la cama esquerra mentre que la dreta suporta el pes del cos. Mostra un buit de superfície rugosa per a la inserció del cap. Destaca la notable qualitat d’execució. El tipus iconogràfic és conegut com a "Gran Herculanense" i va tenir una funcionalitat honorària o decorativa. Es va trobar en el fòrum de Pollentia (Alcúdia).

Activitats

Lar

Figura votiva que representa un déu protector de la llar i de la família, és una de les més belles i millor conservades de la sèrie coneguda de lars.

Jove dansaire, rialler, que representa un déu lar, de caràcter benèfic. Va aparèixer amb una figura de mars balearicus, un corn i altres objectes, tots de bronze, en el santuari talaiòtic de Son Corró (Costitx, Mallorca), el mateix lloc on cent anys abans, el 1895, s’havien descobert de manera casual els caps de bou de Costitx. En aquest context s’atribueix a la figura del lar un sentit votiu que exemplifica la vinculació d’un culte importat i assimilat a un espai sagrat talaiòtic, ja en època romana.

Activitats

Cap de nina

És una de las peces més conegudes de les procedents de la ciutat romana de Pollentia i es relaciona amb el culte familiar als morts.

Representa una nina d’uns dos anys, que destaca pel pentinat, molt treballat. Tot i ser de poca grandària, menys de 14,4 cm. d’altura, presenta una molt bona articulació entre cap i coll, rompent la frontalitat deliberadament. Es tracta d’un retrat idealitzat que, des del punt de vista estilístic, remet a l’hel·lenisme. Aquest tret i les característiques ja descrites defineixen l’escultura romana de l’època d’Adrià (76-138 dC) i permeten datar el “Cap de nina” en el segle II. Aquesta escultura es va descobrir en les excavacions de l’any 1959 i va donar nom a la “Casa del cap de bronze”. S’exposa habitualment a la Secció del Museu de Mallorca dedicada al jaciment arqueològic de Pollentia, a Alcúdia.

Activitats

Copa

Copa de peu anular de terra sigillata itàlica datada a l’Alt Imperi romà, usada par a contenir líquids i que devia formar part de la vaixella fina de taula. Presenta vora pronunciada amb llavi arrodonit i marcat amb incisions. I tot de decoració en bandes. Estilísticament entronca amb les formes finals de l’hel·lenisme. La peça està segellada exteriorment amb cartel·les pel fabricant i decorador M. Perennius Tigranus, M. PEREN, un dels propietaris d’oficina més coneguts d’Arretium (Arezzo), possible lloc de producció. La peça és de cocció oxidant, amb acabat brillant sobre la pàtina vermella, decorada a la part exterior tant amb motlle com amb aplicació plàstica. Amb un estil molt cuidat tot i el lleu desplaçament del peu de la copa. Va ser exhumada en una excavació a Sa Portella d’Alcúdia en un lloc no precisat.

Activitats

Entallament

Entallament de cornalina vermellosa - ataronjada, de forma ovalada i amb el perfil convex a l’anvers i pla en el revers. La gemma porta gravada una au de perfil cap a l’esquerra i en actitud de moviment, iconogràficament és habitual la seva presència en la glíptica romana. Aquest entallament juntament amb altres vint integra una petita col·lecció dipositada en el Museu per l’Ajuntament de Palma.

Activitats

Ampul·la de sant Menes

Ampul·la o cantimplora de cos circular amb coll troncocònic lleugerament exvasat i dues anses (2na meitat del segle VI, Alexandria, Egipte). Pasta ocre clar. De factura molt tosca, a una cara representa sant Menes dret amb els braços oberts i elevats en l’actitud ritual de l’Orant. Hi ha dos dromedaris agenollats als peus del sant. A l’altra cara porta la inscripció A?IOY MHNA EYAO que ocupa tot l’espai, emmarcada per una gràfila amb forma de llorer. Morfològicament aquesta peça es correspon a una eulògia o benedicció vinculada a la peregrinació al Santuari de sant Menes, prop d’Alexandria i que servia per a transportar petites quantitats d’oli, d’aigua, o de terra del lloc sagrat, com a record de la peregrinació i com amulet amb propietats miraculoses i curatives.

Activitats

Escalda viandes

Escalda viandes de ceràmica vidriada, del segle IX, de tradició bizantina. De color melat, consta de dues peces: un recipient i una tapadora. El recipient és una forma oberta de secció cònica invertida amb repeu exvasat i dues anses, té una obertura lateral de forma esfèrica amb la funció d’alimentador per introduir les brases que havien d’escalfar les viandes. A la banda oposada es localitzen tres petits orificis de ventilació també de forma circular. A l’interior una membrana de ceràmica de forma còncava que cobreix tota la cavitat, és l’espai destinat al servei dels aliments. La tapa és de forma cònica i presenta un remat a mode de pom de subjecció. La decoració és en escames, a manera de pètals aplicats. Localitzada a Pollentia (Alcúdia), és una de les poques peces que es conserven a Mallorca d’època bizantina.

Activitats

Capitell

Capitell califal de marbre blanc, treballat al trepà i al bisell amb decoració inspirada en l’ordre corinti romà. Tota la superfície està calada amb motius geomètrics i vegetals, presenta una doble corona de fulles d’acant i branquetes entrecreuades algunes de les quals es perllonguen fins a les volutes. És una peça de la coneguda producció dels tallers cordovesos d’època califal, de final del segle X. L’origen del capitell és desconegut, tot i que s’ha considerat la possibilitat de què vengués de l’Almudaina. És un llegat de Josep Costa Ferrer al Museu de Mallorca de l'any 1986.

Activitats

Llàntia

Llàntia califal (segles X-XI) de cos ovoide sobre peu troncocònic, amb dos bleners que s´extenen per davall de tres perforacions circulars disposades en triangle. El forat d´alimentació té forma estrellada. El cos està travessat per una espiga coronada d´una pinya calada. L’ansa té forma de ventalla calada de palmes asimètriques amb arrancada axil·lar que acaba en un ganxo de subjecció. La decoració calada s´acompanya de fines incisions de motius florals estilitzats. Assoleix un alt grau de sofisticació, absent en les llumetes de ceràmica, i degué tenir un llarg període d´utilització, el que dificulta una cronologia ajustada, tant i més al tractar-se d´una troballa casual i, per tant, descontextualitzada. Va aparèixer a la possessió d´Honor (Bunyola), amb altres dues - un trespeus i una gerreta- també de bronze.

Activitats

Arracades

Joies d’or que formaven part d’un aixovar nupcial.

Arracades de forma semicircular, amb doble planxa d’or, decorades amb filigrana i granulat, amb la representació de l’arbre de la vida i dos falcons enfrontats, i amb una banda amb la basmala o oració: “En nom d’Allâh, el clement i misericordiós”, van rematades amb petits triangles i amb flors de lotus a cada costat. Aquestes joies, juntament amb altres elements preciosos: monedes, altres arracades, collars, polseres, etc., varen aparèixer dins una gerra en algun lloc del centre de Mallorca, tal vegada a Sencelles. Segurament es tracta de l’aixovar d’una núvia, de l’època almohade, del segle XII.

Activitats

Plat de la Baraka

Plat trobat amb altres peces també almohades i excepcionals en una cova de refugi.

Plat d’estranya bellesa i excepcional estat de conservació. Té forma d’escudella, vora molt oberta, sense diferenciar, i repeu. El fang és rosat; l’interior està vidriat en blanc, amb dues línies concèntriques en verd a la vora. En el centre del plat, en escriptura cursiva nashì, en dos registres, es llegeix baraka o benedicció. La peça forma part de la troballa realitzada a la Cova dels Amagatalls o de Son Bordils, en el terme de Manacor, on va aparèixer amb altres ceràmiques, algunes tan excepcionals com aquesta, amb eines agrícoles i artesanals, ornaments, alguna peça de vidre, una campaneta i una clau.
Sembla una peça importada del nord d’Àfrica.

Activitats

Sant Bernat

És l’obra conservada més antiga de la pintura medieval mallorquina i el primer retaule europeu on es desenvolupa el cicle iconogràfic de sant Bernat.

Taula dividida en cinc compartiments, el sant ocupa el central; destaca la representació de la lactatio, reproduïda plàsticament per primera vegada a Europa. La disposició cromàtica accentua el ritme de la composició i destaca sempre sant Bernat. Les línies rectes de la figura central contrasten amb les línies corbes de les representacions laterals que suggereixen moviment. Cal destacar l’ús de làmines d’or i plata. L’estil de la pintura s’emmarca en els postulats del gòtic lineal, evolució de les formes d’influència bizantina introduïdes a l’Europa mediterrània cap al 1200. Participa de la mateixa cultura plàstica que altres obres de Barcelona i Mallorca, comparteixen el mateix sentit conceptual i decoratiu i procedeixen del mateix taller.

Activitats

Mural Champassak

El mural conegut pel nom del donant, Tai Doan de Champassak, prové de Can Catlar del Lloret, en el carrer de Zavellà de Palma. Pintura mural al fresc (ca. 1300), que en un registre superior mostra una escena de justes, amb un cavaller que presenta la llança a una dama que hi ferma un mocador; segueixen una sèrie de personatges masculins i femenins, alguns toquen instruments musicals, altres ballen. En el registre inferior s’hi emmarquen diversos escuts heràldics, alguns amb alàfies. L’escut del cavaller i les armes de la gualdrapa del cavall i alguns dels escuts heràldics del fris inferior s’han identificat com a les armes dels Nunis. Tot plegat es tracta d’un fragment de la decoració que devia cobrir els murs de tota una sala; està traçat per mà experta i segura, ben composats i ben organitzats els diferents elements.

Activitats

Justes

Tauleta del primer quart del segle XIV que formava part d’un dels enteixinats que decoraven l’Almudaina, possiblement el palau de la reina. És una escena de torneig, amb dos cavallers enfrontats en actitud d’atac. Els arnesos dels cavallers i dels cavalls sembla que representen respectivament les armes d’Aragó o del compte d’Empúries i les armes del bisbe de Barcelona, dos dels senyors que participaren en la conquesta de Mallorca juntament amb el rei Jaume I. A banda i banda de cada un del cavallers s’hi representa una decoració fitomorfa i una ciutat emmurallada i sobre una de les cases que sobresurten, un aucell. Els autors d’aquesta i d’altres tauletes s’agrupen sota el nom genèric de Mestres de l’Almudaina.

Activitats

Plat de peixos

Decorat amb peixos, es va trobar en el fossat del castell de Bellver, on devia formar part de la vaixella per al servei reial.

Plat de parets relativament gruixades, amb un petit rehollé, ala ampla amb rebava i cassoleta central. La decoració és amb verd i manganès sobre coberta blanca i representa dos peixos de perfil, separats per triangles. És una peça per al servei de taula, probablement per contenir el peix sobre l’ala i el brou o salsa a la cassoleta. Té clars paral·lela amb la ceràmica de Paterna. La iconografia dels peixos, lluny de relacionar-se amb la simbologia cristiana, presenta paral·lels més o menys coetanis amb ceràmiques orientals islàmiques, on el peix s’associa a conceptes de fertilitat i de prosperitat. La datació d’aquest plat coincideix amb la construcció i amb els primers anys d’existència del castell (1309-1314).

Activitats

Escudella

Escudella decorada amb quatre fulles disposades en creu, en llambreig metàl·lic sobre fons blanc. És de devers 1350 i procedeix dels tallers de Paterna, València. Es va trobar en el Pou número 7 de Santa Catalina de Sena, Palma.

Activitats

Pere Terrencs. Santa Ana, la Verge i el Nin

Testimoni de la influència flamenca en la pintura gòtica finisecular mallorquina.

En composició piramidal, santa Ana beneeix i presenta a Maria, asseguda als seus peus, que sosté el Nin a qui ofereix una pera. Destaca el tractament de la roba amb la que es vesteix les figures. Els colors són vibrants i els plecs angulosos, de gran plasticitat, de manera que les teles articulen i conformen les figures d’immobilitat estatuària. El dibuix és molt precís i cuidat; els rostres, estereotipats, dolços i suaus al mateix temps. El contrast i sumptuositat dels colors, la monumentalitat i presentació solemne de les figures, fora de l’espai i del temps, són trets característics de l’obra de Pere Terrencs, pintor mallorquí format a València.

Activitats

Caixa de núvia

Caixa de núvia de fusta de noguer, daurada i policromada; amb frontis decorat amb motius ogivals. El plafó dret s’obre lateralment a una calaixera de quatre calaixos on es repeteixen els motius ogivals. Les caixes de núvia no sols servien per transportar i guardar la dot de la núvia sinó també per mostrar-la, d’aquesta manera la decoració s’estén a totes aquelles parts que quedarien visibles tant de l’interior com de l’exterior. La iconografia és una invocació a la maternitat i una reflexió sobre la fertilitat com a continuació dels llinatges: a l l’interior de la tapa es representa l’Anunciació i en els plafons externs els escuts dels Zaforteza i dels Camporrells, cognoms dels nuvis. L’origen d’aquest tipus de caixes es remunta a mitjans segle XV a Catalunya; aquesta prové del convent de Sant Agustí de Felanitx.

Activitats

Fundació de la Cartoixa de Valldemossa

El castellà Ferrando de Coca va pintar aquesta “Fundació de la Cartoixa de Jesús, de Valldemossa”, devers 1512-1514, al tremp sobre sarja. Es perceben les traces de la composició, emmarcada per una espectacular estructura arquitectònica, amb un important nombre de personatges que dialoguen entre ells, a banda i banda de la Mare de Déu entronitzada. S’ha perdut bona part del color, però encara es veu un dibuix ferm i molt correcte. Els detalls compositius, el bon coneixement de la perspectiva, l’elegància i serenor del conjunt el relacionen amb el renaixement italià i amb el pintor Domenico Pecori, amb el qual Coca treballà entre 1506 i 1510.

Activitats

Sant Miquel i sant joan Baptista

Obra de Miquel Joan Porta, (Àger, Lleida) format a València, representa sant Miquel acompanyat de sant Joan Baptista. És de devers l’any 1570. Repeteix amb rigidesa els models i esquemes fixats per Joan de Joanes, en el taller del qual es formà Porta, el qual imita i fins i tot transporta algunes figures de Joanes. Sant Miquel i sant Joan es presenten de manera idealitzada i convencional, no gaire expressiva i sense complicacions compositives. La iconografia de cada un dels dos sants, d’origen oriental, és la habitual. Tot plegat és una obra lluminosa i colorista i sens dubte encisadora.

Activitats

Santa Catalina

Taula de finals del segle XVI que representa santa Catalina amb un fons de paisatge i celatge convencionals i efectius. Vesteix túnica groga, cosset verd, llarg mantell vermellós i sandàlies. Porta els atributs que la identifiquen i que recorden la seva història: com a filla de rei, va tocada amb diadema; amb la mà dreta sosté un llibre en referència a la fama d’estudiosa de les arts lliberals; la palma de martiri que porta en la mà esquerra evoca les tortures infligides amb la roda de ganivets, representada als peus de la figura, i la seva mort decapitada amb l’espasa que sosté amb la mà esquerra. Resulta molt sensual i suggerent, per l’expressió estereotipada, per les carnadures com a d’ivori i pels colors mòrbids. L’autor és un dels pintors de la important nissaga artística dels Oms, potser Miquel (1568-1588).

Activitats

Mattia Preti (1613-1699). Paris i Helena

Una de las obres que formava part de las col·leccions dels Grans Mestres mallorquins de l’Ordre de Malta.

Representa la fugida de Paris i Helena des d’Esparta cap a Troia. Les figures s’han idealitzat, són correctes tot i que de proporcions pesades i actituds forçades i en el seu tractament s’ha prioritzat el dinamisme. El treball de clarobscur tenebrista aconsegueix un gran efecte. L’escena segueix el relat d’Ovidi sobre la guerra de Troia a “Les Metamorfosis”, amb les corresponents referències iconogràfiques tant del gust dels ambients barrocs. És obra de Mattia Preti (1613-1699), que va treballar a Malta pels Cotoner, mercaders mallorquins i membres de l’Ordre.

Activitats

Retrat de Joan Despuig

Retrat de Joan Despuig i Safortesa (1776-1853), vestit de manera elegant i sòbria. Tocat amb perruca a la moda, amb la mà esquerra mostra el fons on apareix el Colosseu de Roma i restes ruïnoses que conformen el referent arqueològic i simbòlic de l’època. La mà dreta reposa sobre un ara funerària on hi ha llibres de Demòstenes i de Ciceró. Destaquen els tons grisosos generals, l’afectació del protagonista i l’elegància mesurada de l’obra. El quadre cerca fer palesa la cultura i erudició a la qual aspirava el jove Despuig. Signat i datat justament a Roma, on aleshores feia estada Joan Despuig com a part ineludible de la formació clàssica dels joves benestants de l’època i on també va residir l’autor del retrat, Francesc Agustí i Grande (Barcelona, 1754-Utrera, 1801).

Activitats

Projecte de la cambra pompeiana de Can Montenegro.

Isidro González Velázquez (Madrid, 1765 – 1840): Projecte de la cambra pompeiana de Can Montenegro. Secció longitudinal. En tinta i aiguada de colors sobre paper, amb predomini de tons blaus i ocres, representa una galeria oberta, decorada a l´interior amb putti i elements fitomorfs a la cornisa i formes geomètriques en el sòcol; sobre l´ampit fines columnetes amb garlandes i trespeus amb elements mitològics suporten una marquesina llistada en blaus; al fons es veu un paisatge amb arbredes i muntanyes. El projecte realitzat per encàrrec del comtes de Montenegro per decorar una estança del seu casal de Palma, fa referència a les pintures grecoromanes, en particular les que ornaven les cases principals de Pompeia, redescoberta el 1748, acusa l´interès per la natura i per allò que és pintoresc.

Activitats

Retrat d’Isabel Miralles

El pintor Joan Mestre i Bosch (Palma 1824-1893) va retratar així la senyora Isabel Miralles i Guillot, l’any 1854. Mestre va ser un destacat pintor de la segona meitat del segle XIX a Mallorca, celebrat per les obres de gènere i sobretot pels retrats. Deixeble de Bartomeu Sureda, es va formar a l’Acadèmia de Nobles Arts de Barcelona i va viatjar a Madrid on, com a part de la seva formació, copià quadres del Museu del Prado. La seva influència s’entreveu en l’obra dels seus deixebles Joan Bauzà, Antoni Ribas o Antoni Fuster. Aquest retrat de Isabel Miralles és ben característic de la producció retratista de Mestre: fons de paisatge idealitzat amb celatges lluminosos i contrastats, representació fidel i realista de la persona retratada i gust pels detalls com és ara les teles, ornaments, joies... L’obra palesa la sòlida formació acadèmica de Mestre, així com també l’arrel romàntica.

Activitats

Cossioler de la roqueta

Cossioler policromat sobre fons rosat, 1897. Cos bombat amb parets convergents cap a la base, petita vora. Decoració amb motius animals i florals d´inspiració japonesa representant una flor oberta i capolls en la part central anterior i posterior. En la part central anterior també hi ha una abella sobre la flor. És obra modernista de la fàbrica mallorquina de La Roqueta (1897-1918).

Activitats

Teula pintada

Teula pintada : Element de decoració de l’arquitectura popular, conegut també com “teula de moro”. Sobre fons de calç s’hi ha pintat amb mangra el cap d’un dimoni emmarcat dins un rectangle de línies gruixades i angles amb motius fitomòrfics. La tècnica és molt simple: a peu d’obra la part més ampla de la taula es pinta de calç i quan encara no està eixuta de tot es decora amb el pigment triat. Llavors es posa la teula a la volada. Les decoracions són lineals i planes, amb motius molt variats: antropomòrfics, arquitectònics, zoomòrfics, abstractes... A part del caràcter decoratiu varen tenir una funció profilàctica, per preservar i defensar la casa i els seus habitants. A Mallorca se’n coneixen exemplars del segle XII i de principis del XIV, tot i que n’hi ha més del segle XVI i sobretot dels XVII i XVIII.

 

Activitats

Pedra de cullerer

Marès o pedra de forma quadrada i de gran simplicitat que el cullerer utilitzava en el procés d’elaboració de la cullera, per a buidar-la. El cullerer s’asseia al terra o sobre una seient baix amb la pedra enmig de les cames on hi recolzava la cullera que anava treballant. Amb una mà i un taló subjectava la cullera i amb l’altra mà l’anava buidant amb la xapeta, això és, llevant la fusta que sobrava per fer la cassoleta, també anomenada cofa, del que seria la cullera.

Català - Castellano