cab
Portada  |  Contactar  | Català - Castellà       Segueix-nos a 
 

BENESTAR I QUALITAT DE VIDA

Alguns dels símptomes que més molesten al pacient i més preocupen a la família i cuidadors són:

Dolor

Entenent el dolor total com a experiència física i emocional desagradable i subjectiva, per tant és el pacient qui millor la pot descriure.
 
IDEA CLAU: Si el pacient diu que té dolor, és que hi ha dolor.

  • Deixem al seu domicili informació escrita sobre el tractament que ha d'administrar amb nom, dosi i horari.
  • És important que anoti les dosis extres de fàrmac que han estat necessàries per controlar el dolor en el transcurs de 24 hores.

Caquèxia-anorèxia

Disminució de la gana, debilitat, aprimament.
És important comprendre alguns conceptes que ajudin a disminuir l'angoixa que produeix.

  • La disminució de la gana és un símptoma més de la malaltia.
  • La debilitat no està causada perquè no mengi.

IDEA CLAU: Menjar el que vulgui, quan vulgui i com vulgui

Estat d'ànim

Amb freqüència poden aparèixer diferents alteracions en l'estat d'ànim del pacient com ansietat, irritabilitat, tristesa o desesperança.
En aquests casos és important:

  • Acollir les diferents emocions sense rebuig.
  • Fomentar la comunicació, permetre que s'expressi.
  • Crear un ambient agradable i tranquil.
  • Planificar activitats agradables per al pacient.
  • Evitar la solitud.
  • Adequar les visites a les seves preferències de nombre i durada.
  • Valorar amb els professionals la necessitat d'atenció psicològica i / o tractament farmacològic.

Freqüentment és la persona més propera, el cuidador principal, qui rep directament el malestar del pacient, per això és important trobar moments per "desconnectar" i recuperar un estat d'ànim comprensiu i pacient.

L'ALIMENTACIÓ

L'alimentació, no és només una font de nutrients, sinó que té un important significat personal, social i cultural, alhora que és un símbol de salut i plaer. Sent un dels motius més freqüents de preocupació i sofriment en les famílies i els pacients amb malaltia crònica, avançada, progressiva i en situació de final de la vida.
A més per a la família o els cuidadors, el menjar és un dels mitjans més importants que tenen per expressar afecte al ésser estimat i un dels instruments més eficaços per sentir-se útils en la cura del pacient amb càncer avançat.
No obstant això, la pèrdua de la gana és un dels símptomes més freqüents de l'avanç de la malaltia i per tant, un indicador rellevant.
Alguns consells que, a nivell domiciliari, podrien ser de gran utilitat:

  • Recordeu que la persona malalta: "menjarà el que vulgui, quan vulgui i quant vulgui ....".
  • Recordeu que no està feble perquè no menja, sinó que no menja perquè no té la força ni la necessitat de fer-ho.
  • Reforçar que mengi acompanyat.
  • Aconsellar que utilitzi plat de postres en lloc de plat pla.
  • Substituir el plat fondo per una tassa de cafè amb llet.
  • Evitar olors i sabors forts, encara que abans fossin del seu gust.
  • Evitar presentar un plat, sense haver-li estat retirat l'anterior.

Neteja de la boca

  • Barrejar en mig got d'aigua, dues cullerades d'aigua oxigenada i una mica de bicarbonat.
  • Mullar la barreja en un raspall dental suau o en una gasa.
  • Raspallar la llengua de dins cap a fora diverses vegades per si li produeix nàusees, sense empassar-se'l.
  • Realitzar la neteja diverses vegades al dia. Si es té pròtesi dental, netejar també diàriament.

Boca seca

  • Netejar la boca com a mínim dues vegades al dia.
  • És aconsellable, beure molts líquids (si tolera).
  • Realitzar glopeigs bucals amb camamilla (1 litre) i suc de llimona. No afegir sucre i conservar a la nevera.
  • Es poden mastegar xiclets o caramels sense sucre i àcids.
  • Mastegar trossos de pinya envasada (sense almívar) o natural.
  • Hidratar els llavis amb cacau (no vaselina).
  • No utilitzar antisèptics orals que continguin alcohol (Oraldine, listerine ...)
  • Si no millora de sequedat de boca, provar amb preparats comercials disponibles a les farmàcies.

Candidiasi oral

  • Hi ha tractaments i estat en el pacient que poden afavorir l'aparició de candidiasi o fongs.
  • L'aparició de fongs es pot veure amb l'aparició de plaques blanques a la llengua, galtes i gola.
  • Notificar al metge per inici de tractament farmacològic.

Boca dolorosa

  • Preparar camamilla (1 litre) amb una o dues ampolles d'algun anestèsic local (pautat pel metge). Conservar a la nevera màxim 2 dies. Realitzar glopeigs sempre que es necessiti, recomanació de 4 a 6 vegades en el dia.
  • Rentar amb camamilla.
  • Dieta tova o líquida amb aliments freds o a temperatura ambient.
  • No utilitzar pròtesis dentals si produeixen molèsties.

Halitosi (mal olor bucal)

  • Realitzar la higiene bucal 3 vegades al dia.
  • Fer gàrgares amb aigua oxigenada (H2O2) diluïda al 10% amb sèrum fisiològic (SF) o aigua (H2O).
  • Si presenta infecció barrejar povidona iodada (dues cullerades petites) amb mig got d'aigua.

L'ELIMINACIÓ

De la regularitat i consistència de les deposicions en dependrà en part el benestar del pacient, per tant haurà de tenir en compte que:

  • La ingesta de líquids i fruita és important, però no serà suficient. Per això, administrarà els laxants o inductors pautats amb la regularitat que se li indiqui.
  • La duresa i quantitat de femta ha de ser: sense formes, toves i almenys cada dos dies.
  • L'acció de defecar no ha de suposar un sobreesforç, ha de ser un acte el més íntim possible, si pot ser assegut i millor encara si es fa a hores fixes (al despertar-se i després dels àpats és quan l'intestí està més actiu).
  • Si hagués algun dubte, aparegués diarrea, dolor abdominal, mala olor a la boca, inquietud o passessin 3-4 dies des de l'última deposició, es posarà en contacte amb el metge de capçalera o ESAD

Si té fuites d'orina-femta, no té temps d'arribar al bany o les seves forces no els ho permeten li donaríem les següents indicacions:

  • Primer que es posi en contacte amb el infermera del centre de salut o ESAD. Ells li recomanaran la millor opció en cada moment.
  • En cas de començar a utilitzar bolquer, col • lector o falca, que s'ho prengui amb tranquil • litat, les primeres vegades pot resultar difícil, però ara és la millor opció per a tots.
  • Intentar mantenir seca la pell, a més de hidratada (usar tovalloletes de nadó i assecar bé els plecs, aplicar crema fins que s'absorbeixi)
  • Si apareix alguna irritació, enrogiment o la pell es trenca o sagna, avisar a la seva infermera del centre de salut o ESAD.

LAVABO

El bany és una de les activitats bàsiques i per això l'ajuda del cuidador en la neteja personal és molt important:

  • Es requereix paciència, flexibilitat, amabilitat, creativitat i coneixement de la persona a la qual cuida tractant que el bany sigui un moment de plaer i de relaxació.
  • S'haurà de buscar la postura més adequada, còmoda i segura per al malalt.
  • Es crearà un entorn segur, adaptant el bany, suprimint o eliminant totes les barreres arquitectòniques. Usant agafadors a la dutxa, barres de suport, bandes o catifes antilliscants, seients geriàtrics, etc.
  • Si el pacient està enllitat, el lavabo es realitzarà al llit, amb ajuda de dos palanganes. Es col • locarà al pacient cap per amunt i lleugerament incorporat, començant la higiene per la cara, part davantera, part posterior i acabant per la regió genito - anal.
  • S'evitarà la pell seca ja que apareixerà picor, usant cremes hidratants o emol • lients com l'oli d'ametlles.
  • S'aprofitarà el moment de la neteja per inspeccionar l'estat de la pell, a la recerca de zones envermellides, ferides, butllofes.
  • No massatge sobre les zones que ja estan enrogides.
  • La roba del llit ha de quedar ben estirada i sense arrugues ni plecs, així s'evitarà l'aparició d'úlceres per pressió.
  • Utilitzar roba fluixa, fàcil d'obrir i manejar, camises de dormir obertes, etc.
  • Si el pacient presenta incontinència, utilitzar absorbents o bolquers.
  • Mantenir al pacient net i sec. Es poden aplicar cremes de barrera a base d'òxid de zinc per evitar la irritació de la pell.
  • Davant de qualsevol dubte, consulteu amb la seva infermera del centre de salut o ESAD.

MOBILITAT

Les mobilitzacions consisteixen en una sèrie d'exercicis que ajuden a restablir les funcions físiques disminuïdes i adoptar postures en la persona, que per si sola no podria fer.
Totes les mesures aniran encaminades a aconseguir la major autonomia i fomentar l'autoestima.

  • - Per promoure que la persona pugui deambular és important condicionar l'habitatge, eliminar tots aquells obstacles que poden dificultar el caminar com a sòls relliscosos, catifes, esglaons..
  • - Resulta molt aconsellable que les portes siguin amples, que les superfícies siguin antilliscants, l'ús de baranes o passamans, l'ús de calçat còmode, ample, tancat i antilliscant.

Si el pacient és autònom

  • Fomentar i facilitar la mobilitat i activitat física, en la mesura de les seves possibilitats, animant-lo a caminar, a fer passejades sempre adequats a les seves limitacions.

Si el pacient necessita ajuda

  • Oferir ajuda o proporcionar mesures de suport com el bastó, les crosses, el caminador, etc. per evitar el risc de caigudes.

Si el pacient no col·labora

  • Realitzar mobilitzacions passives, ajudar-se amb la grua per aixecar-lo, amb la cadira de rodes o cadira giratòria per traslladar-lo, etc.

Pacient assegut

  • Cercar una butaca adequada, còmoda, amb recolzabraços i el respatller una mica inclinat cap enrere. La posició ha de ser recta, es pot ajudar amb coixins, per adaptar l'ample i la profunditat de la cadira a la llargada de la cuixa.
  • No fer servir coixins en forma de flotador. És preferible utilitzar dispositius d'alleujament de pressió i realitzar canvis posturals, encara que siguin mínims, movent-se d'un costat a un altre per descarregar el pes de les natges.
  • Si el pacient es va lliscant i relliscant poc a poc, no se li ha de pujar arrossegant, perquè poden aparèixer úlceres o nafres. Evitar el lliscament. És aconsellable ajudar-se d'un reposapeus.
  • Deixar seus objectes personals al seu abast per augmentar la seva autonomia i comoditat. Es recomana l'ús d'una campaneta o timbre al costat del malalt per trucar als familiars, i així proporcionar més seguretat.

Pacient enllitat

  • No realitzar moviments bruscos i vigilar l'aparició de dolor durant la mobilització, per si fos necessari administrar analgèsia abans.
  • Cercar la posició més confortable per al malalt, la qual no li causi dolor.
  • S'aconsella l'ús d'un llit articulat, suports i agafadors per facilitar la mobilització.
  • Es recomana el matalàs antiescares, per prevenir úlceres. Evitar col • locar el pacient sobre les úlceres que presenti.
  • Realitzar canvis posturals, si ho tolera.
  • No arrossegar el cos per pujar, utilitzar un llençol doblegat, una entremetida.
  • Utilitzar sistemes de protecció local sobre prominències òssies, talons, colzes, malucs, per evitar la pressió. Es pot posar un coixí o coixí deixant lliures aquestes zones perquè no estiguin en contacte amb el llit.
  • Per girar al malalt, fer-ho en bloc amb ajuda de la entremetida. Col • locar un coixí paral • lel a la seva esquena i treure l'espatlla sobre la qual es recolza el cos. Posar una altre coixí o coixí entre cama i cama, perquè no freguin els genolls.

Font: Cures integrals al pacient pal liatiu. Basat en el manual de cures pal liatives en atenció primària. Estratègia Balear de Cures Pal liatives. Maig 2012