Personatges d'estadística
-
Bayes, Thomas
-
Bernoulli, Jakob
-
Chebyshov, Pafnuti
-
Cox, Gertrude Mary
-
de Fermat, Pierre
-
De Moivre, Abraham
-
Dogson, Charles
-
Fisher, Ronald Aylmer
-
Galton, Francis
-
Gauss, Carl Friedrich
-
Gosset, William Sealey
-
Kolmogorov, Andrej Nikolajevich
-
Laspeyres, Etienne L. i Paasche, Hermann
-
Leclerc, Georges Louis
-
Pascal, Blaise
-
Pearson, Karl
-
Quételet, Adolphe
-
Snedecor, George
-
Tukey, John Wilder
Bayes, Thomas
Clergue anglès de la primera meitat del segle XVIII (1702?-1761)
Pare de l’estadística bayesiana.
Bernoulli, Jakob
Matemàtic francès (1654-1705)
Membre d'una família de grans científics (Jakob, Daniel i Nikolaus). Entre els seus grans treballs es pot destacar L'art de pronosticar (pòstum) i una llei dels grans nombres.
Chebyshov, Pafnuti
Matemàtic rus (1821 – 1894)
També conegut com Tchebychew, Chebychev o Cebisev.
Va defensar la tesi "Un intent d’anàlisi elemental de la teoria probabilística".
Va rebre la medalla de plata pel treball Càlcul de les arrels de les equacions.
La dissertació de la integració amb ajuda d’algoritmes, el va fer aconseguir la plaça de professor titular a la Universitat de Sant Petersburg.
Però és més conegut entre els estudiants d’estadística, principalment per la seva desigualtat de Chebyshov, que en un cas pràctic seria: “La probabilitat d’un element per a qualsevol distribució estadística de trobar-se entre la mitjana i menys dues desviacions típiques, i la mitjana més dues desviacions típiques és major que el 75%”.
Cox, Gertrude Mary
Matemàtica i estadística americana (1900-1978)
La seva principal aportació a l’estadística fou en el camp del disseny experimental. El seu objectiu va ser fer de l’estadística una ciència pràctica i aplicable a l’agricultura i a la investigació biològica. Es convertí en la primera dona elegida en la junta de l’Institut Internacional d'Estadística (1949).
de Fermat, Pierre
Matemàtic i jurista francès (1601-1665)
Pels seus coneixements li posaren el malnom de Príncep dels Aficionats. Va ser un dels iniciadors de la teoria de les probabilitats. Va formular el conegut "darrer teorema de Fermat", demostrat per Andrew Wiles el 1995, més de 300 anys després de la seva formulació.
De Moivre, Abraham
Científic important en molts camps de la matemàtica (1667-1754).
Va cooperar en el canvi significatiu de l’estadística amb el pas de la distribució binomial a la normal. Entre els seus treballs hi ha The Doctrine of Chances ("La Doctrina de la sort"), que utilitza el càlcul de probabilitats.
Dogson, Charles
Matemàtic anglès (1832-1898)
Conegut pel gran públic com a Lewis Carroll, autor d'Alícia al país de les meravelles, A través del mirall… Els seus relats es poden establir propers a la teoria de jocs.
Fisher, Ronald Aylmer
Científic, matemàtic, estadístic, biòleg evolutiu i genetista anglès (1890-1962)
Realitzà molts avenços en l’estadística, una de les contribucions més important fou la inferència estadística que desenvolupà el 1920.
Galton, Francis
Explorador i científic anglès multidisciplinari (1822-1911).
Cosí de Charles Darwin i creador de l'eugenèsia moderna.
És un dels traductors dels mètodes estadístics aplicats a la biologia conjuntament amb en Karls Pearson.
Entre molts altres temes va ser el primer a explicar el fenomen de regressió cap a la mitjana i emprar la línia de regressió; va ser un dels pioners en l'ús de la distribució normal.
El seu enginy el va dur a construir la màquina de Quincunx.
Gauss, Carl Friedrich
Matemàtic i estadístic alemany (1777-1855)
Va fer grans treballs relacionats amb la distribució normal, la teoria d’errors, la dispersió, el mètode dels mínims quadrats…
Gosset, William Sealey
Estadístic britànic (1876-1937)
Treballà de químic a la fàbrica Guinness amb treballs estadístics extraordinaris sobre mostres petites. No és conegut pel seu nom, sinó pel pseudònim Student (‘estudiant’) i així es coneix també la distribució t de Student.
Kolmogorov, Andrej Nikolajevich
Matemàtic rus (1903-1987)
Va avançar en diversos camps científics, entre el quals, la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències , la mecànica clàssica i la complexitat computacional.
Creador de l'axiomàtica de Kolmogorov, fonament de la teoria axiomàtica de la probabilitat.
Se li atribueix la cita següent: "Tot matemàtic creu que està per davant tots els altres. La raó per la qual no ho diuen en públic és perquè són gent intel·ligent".
Laspeyres, Etienne L. i Paasche, Hermann
Creadors dels índexs del cost de la vida, que avui es continuen utilitzant.
Leclerc, Georges-Louis
Comte de Buffon (1707–1788)
Matemàtic i naturalista francès. Va fer estudis sobre mecànica, astronomia, medicina, teoria dels nombres, càlcul, geometria i probabilitat.
És famós en aquesta darrera matèria pel seu curiós experiment de determinar moltes xifres decimals en el valor del nombre π tractant-ho com una experiència de probabilitat geomètrica, coneguda com l’agulla de Buffon.
Pascal, Blaise
Científic francès (1623-1662)
Potser el més important dels iniciadors de la teoria de les probabilitats i l'estudi de l'anàlisi combinatòria.
És apassionant la seva relació cientificoepistolar amb Fermat.
Pearson, Karl
Científic, matemàtic i pensador britànic (1857-1936)
Va fer grans aportacions a la disciplina de l'estadística descriptiva i la correlació. Desenvolupà una intensa investigació sobre l’aplicació dels mètodes estadístics en la biologia i fou el fundador de la bioestadística.
Quételet, Adolphe
Estadístic i astrònom belga (1796-1874)
Digne d'esmentar pel seu descobriment de la distribució normal, entre molts altres treballs.
Snedecor, George
Matemàtic i estadístic nord-americà (1881-1974)
Treballà en l’anàlisi de la variància, l'anàlisi de dades, el disseny d’experiments i la metodologia estadística. Donà nom a la distribució F.
Tukey, John Wilder
Químic americà (1915-2000)
Va fundar l’Anàlisi Exploratori de Dades o EDA (Exploratory Data Analysis), una nova aproximació a l’estadística que utilitza sobretot un conjunt de tècniques basades en l’ús de gràfics. La seva aportació està relacionada amb moltes formes noves i senzilles d’observar les magnituds estadístiques. Destaquen els gràfics "Box-and-Whisker Plot" (Diagrama de caixa i bigots) , el "Stem-and-Leaf Diagram" (Diagrama de tija i fulles), els “radigrames” (rootograms) i els diagrames d’ajust.