LOGO CAIB
12 de gener de 2018Conselleria de Cultura, Participació i Esports
Foto de noticia

El Govern denunciarà davant la Fiscalia la comissió de crims contra la humanitat a la fossa de Porreres

\ Es tracta de la primera actuació d'aquest tipus per part d’un executiu autonòmic
El Consell de Govern ha autoritzat l’Advocacia de la Comunitat Autònoma a presentar una denúncia davant la Fiscalia sobre l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efecte permanent. 

Es fonamentarà en les informacions que han aportat els cossos exhumats a la fossa comuna de Porreres —exhumació feta el novembre de 2016— i que es recullen en les conclusions de l’informe antropològic resultant de l’exhumació, elaborat per Sociedad Aranzadi i a instàncies de l’Associació Memòria de Mallorca, a partir de la subvenció de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports per practicar el projecte d’intervenció i exhumació de la fossa.
 
Amb aquesta iniciativa, el Govern de les Illes Balears serà el primer govern autonòmic que presentarà una denúncia o querella a la Fiscalia davant l’exhumació d’una fossa amb víctimes del franquisme; cap govern de cap comunitat autònoma no ho havia fet abans. Aquesta denúncia és una reivindicació històrica de Memòria de Mallorca, que aquest Govern ha recollit i ha fet seva com a deute històric amb la justícia, la democràcia i els drets humans.
 
La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, aprovada pel Parlament de les Illes Balears, recull l’obligatorietat del Govern de presentar una denúncia. La llei, en l’article 10 diu el següent:
 
«Pel caràcter massiu o sistemàtic que presenti la troballa de restes humanes amb signes de violència en les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, el Govern, directament o a través dels seus serveis jurídics, denunciarà davant Fiscalia l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents, conformement amb la legislació vigent».
 
El novembre del 2016 es va iniciar al cementeri de Porreres l’exhumació d’una sèrie de fosses on suposadament hi havia un nombre important de víctimes de la Guerra Civil. El resultat d’aquella excavació va permetre exhumar un total de 49 cossos en 9 fosses —dels 55 trobats, 6 no es varen poder exhumar perquè estan davall un bloc de nínxols—, els quals han estat objecte dels estudis corresponents, amb la finalitat de fer-ne l’anàlisi antropològica i determinar la patologia i la causa de la mort. L’informe, concretament, assenyala:
 
«Las evidencias obtenidas en el estudio antropológico realizado permiten establecer la muerte, en todos los casos, como violenta de etiología médico legal homicida».
 
L’estudi de Sociedad Aranzadi té per títol «Informe de exhumación y análisis de los restos recuperados en la exhumación llevada a cabo en el cementerio de Porreres (2016)» i fou lliurat al Govern de les Illes Balears mitjançant la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. Les conclusions a les quals s’ha arribat són prou contundents, perquè assenyalen que els 49 individus localitzats i exhumats al cementeri de Porreres foren assassinats.
 
Tots ells presenten evidències de mort violenta a partir de l’ús d’armes de foc. Els cranis presenten un o més orificis (d’entrada i de sortida) relacionats amb l’impacte i pas d’un o més projectils. Això també s’observa en alguns individus en altres parts del cos, on també hi ha fractures. Entre els cossos, aparegueren projectils, cables o filferros per lligar les mans, i també unes manilles.
 
A tall d’exemple, l’informe d’un individu assenyala:
 
«Presenta fracturas perimortales en vértebras cervicales y ambas ramas mandibulares (...) se observan la incidencia de, al menos, tres disparos: uno en el cráneo, otro en el cuello y la mandíbula y tres en el tórax».
 
Segons les informacions aportades pels historiadors i avalades per material documental, aquests crims es varen cometre a Mallorca entre els mesos d’agost del 1936 i març del 1937.
 
La Sociedad Aranzadi, també ha estat l’encarregada de realitzar les proves d’ADN als cossos exhumats, que ha permès determinar la identitat de 14 d’ells. Aquestes proves es varen fer a través de les mostres d’ADN dels familiars dels afusellats. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports va rebre el resultat de les proves d’ADN dia 27 de novembre de 2017, i va convocar als familiars dels cossos identificats al Consolat de Mar, dia 2 de desembre, on des del Govern se’ls va comunicar la identificació dels cossos amb l’entrega d’un informe acreditatiu i les explicacions corresponents. A l’acte al Consolat hi va ser present la presidenta del Govern, Francina Armengol, la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, representants de l’Associació Memòria de Mallorca, batlles dels diferents pobles de procedència dels cossos trobats i els familiars.
 
Entre tots els cossos identificats no hi ha cap dona i s’ha pogut identificar el germà de la política i sindicalista Aurora Picornell (Ignasi Picornell), el batlle d’Esporles (Tomàs Seguí) i el batlle de Costitx (Pere Vallespir).
 
Finalment cal recordar que, durant l’any 2018 es durà a terme la segona fase de l’exhumació de la Fossa de Porreres, un tràmit tècnicament complicat ja que es varen construir nínxols damunt allà on està situada la Fossa Comuna, tot i així dins aquest any 2018 s’executarà aquesta segona fase.