LOGO CAIB
27 abril 2018Conselleria de Salut
Foto de noticia

El nou decret de Sanitat mortuòria s'adapta a les necessitats i costums socials

El Consell de Govern ha aprovat avui el nou Decret pel qual es regula l’exercici de la sanitat mortuòria a les Illes Balears, una normativa que permet adaptar-se a les necessitats i als costums socials actuals, i que preveu, entre altres qüestions, les noves tècniques sanitàries sobre cadàvers; la figura del tanatopràctic i la situació epidemiològica de les malalties transmissibles. 
 
Aquest Decret respon a l’objectiu de modernitzar i actualitzar la regulació de la sanitat mortuòria per adaptar-la al nou marc normatiu i social amb un propòsit doble: d’una banda, donar una resposta normativa adequada, des del punt de vista exclusivament sanitari; i, de l’altra, simplificar els tràmits administratius i garantir el lliure accés a l’exercici de l’activitat funerària, amb l’eliminació de determinats requisits, sense perjudici del manteniment de la màxima protecció de la salut pública.
 
En aquest sentit, la nova regulació autonòmica redueix significativament les càrregues administratives que havien de suportar les entitats prestadores de serveis funeraris, tant per accedir a l’activitat funerària com per exercir-la; elimina les autoritzacions prèvies i limita el règim d’intervenció als casos en què és estrictament necessària per raons de salut pública.
 
Així doncs, per garantir la protecció dels consumidors i de la salut pública, es considera necessari que els operadors econòmics presentin, abans d’iniciar l’activitat, una declaració responsable davant el municipi en què s’estableixin.
 
També han de disposar d’un registre que reculli totes les actuacions i tots els serveis que duguin a terme, així com la documentació que els justifica, perquè la inspecció sanitària pugui tenir constància de la traçabilitat del cadàver des del moment de la defunció fins a la destinació final.
 
A més, el Decret preveu la creació del Registre d’Entitats Prestadores de Serveis Funeraris de les Illes Balears com a instrument d’ordenació de les empreses funeràries, que s’adscriurà a la Direcció General de Salut Pública i Participació.
 
D’altra banda, la nova normativa regula la inspecció i el règim sancionador, i atribueix als municipis el control ordinari de les instal·lacions, dels serveis i de les activitats funeràries dins l’àmbit de les seves competències, i reserva a la Direcció General de Salut Pública la facultat inspectora quan sigui necessària per a l’exercici de les seves funcions o per raons d’interès públic.
 
Respecte de la realització de cerimònies religioses amb el cos present a les esglésies —costum que a Mallorca no se segueix però que es produeix de vegades a les illes de Menorca, d’Eivissa i de Formentera— el nou Decret proposa establir unes condicions i uns requisits perquè durant la pràctica de la cerimònia es garanteixi la conservació del cadàver en les mateixes condicions en què s’ha mantingut dins el tanatori o la sala de vetlla del cementiri.
 
En aquest sentit, cal aclarir que els cadàvers, les restes humanes i les restes cadavèriques es classifiquen en dos grups:
 
Grup I: els que presenten un risc per a la salut pública perquè la causa de la mort ha estat una de les malalties infectocontagioses com ara el còlera, la febre hemorràgica causada per virus, l’Ebola, l’encefalitis de Creutzfeldt-Jacob, la diftèria, l’àntrax, la pesta, el carboncle i altres que determini la Conselleria de Salut per circumstàncies epidemiològiques o de salut pública excepcionals que afectin el territori de la comunitat. Així mateix, s’inclouen en aquest grup els que presenten contaminació per la presència de substàncies o productes radioactius.
 
Grup II: la causa de la defunció no s’inclou dins el grup I.
 
El nou Decret pel qual es regula l’exercici de la sanitat mortuòria a les Illes Balears fixa que en el trasllat d’un cadàver del grup II no es poden establir etapes de permanència en llocs públics o privats distints del tanatori o de la sala de vetlla, excepte en els casos següents:
 
Per a la pràctica de cerimònies religioses o laiques, d’acord amb els requisits següents:
 
  • Si es duen a terme abans de les 48 hores des de la defunció, el cadàver que no hagi estat refrigerat s’ha de mantenir conservat a una temperatura inferior a 18 °C.
  • Si es duen a terme després de 48 hores des de la defunció, el cadàver ha d’haver estat sotmès abans a alguna de les tècniques de preservació de cadàvers que preveu el Decret. Les tècniques de preservació de cadàvers i de restes humanes poden ser físiques (refrigeració i congelació) o químiques (conservació transitòria i embalsamament).
 
Quan l’autoritat competent justifiqui la notorietat o la rellevància política, social i cultural de la persona difunta, es pot exhibir el cadàver en un lloc públic, distint del tanatori o sala de vetlla, i amb les condicions següents: 
 
  • el cadàver ha d’estar embalsamat
  • el termini màxim de permanència del cadàver és de 72 hores des de l’embalsamament
Per raons de salut pública, el trasllat de cadàvers i de restes humanes del grup I s’ha de fer amb caràcter d’urgència per incinerar-los immediatament en el forn crematori més proper al lloc de la defunció, amb la presentació prèvia de la declaració responsable a la Direcció General de Salut Pública i Participació.
En tot cas, els cadàvers, les restes humanes i les restes cadavèriques del grup I que presentin un risc radioactiu s’han de traslladar d’acord amb la normativa relativa a la seguretat nuclear.
Entre altres disposicions, el Decret exigeix que totes les instal·lacions funeràries existents a l’entrada en vigor del Decret s’hi han d’adaptar en un termini de dos anys.
 
Les entitats prestadores de serveis funeraris que estiguin habilitades en un municipi de les Illes Balears s’han d’ajustar a les disposicions d’aquest Decret en el termini de sis mesos comptadors a partir de l’entrada en vigor.
 
El Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.