LOGO CAIB
Contingut
30 juny 2020Conselleria d'Afers Socials i Esports
Foto noticia

Santiago: "El Govern hagués pogut tenir la temptació de derogar la RESOGA perquè ja hi ha l'IMV i no ho ha fet, ben al contrari"

La consellera d'Afers Socials i Esports defensa en el ple del Parlament la convalidació del decret que regula les prestacions socials de les Illes Balears

La consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha defensat aquest dimarts el decret que regula totes les prestacions socials de caràcter econòmic que es poden percebre a la comunitat autònoma. Aquesta regulació fa possible que tots aquells amb vulnerabilitat econòmica sobrevinguda que no puguin accedir al nou Ingrés Mínim Vital (IMV) rebin la Renda Social Garantida (RESOGA). Amb aquest decret que s'ha convalidat avui al Parlament s'amplien els perfils actuals dels perceptors i les quanties de la renda illenca per adaptar-la a les característiques de la prestació estatal, garanteix el complement de les pensions no contributives (PNC) i crea una comissió interdepartamental que analitzarà cada any si s'han de complementar i com les rendes més baixes. Santiago ha assegurat: "El Govern hagués pogut tenir la temptació de derogar la RESOGA perquè ja hi ha l'IMV i no ho ha fet, ben al contrari".

La consellera ha exposat que s'ha impulsat aquest decret perquè "el compromís de lluitar contra la pobresa i reduir el patiment que genera la vulnerabilitat econòmica és una prioritat del Govern". "És difícil no validar aquest decret que protegeix els més vulnerables. Sols els qui volen ignorar respostes viables i reals per lluitar contra la pobresa, sols els qui es volen refugiar en la retòrica no facilitarien la validació d'aquest decret llei", ha advertit.

En seu parlamentària, Santiago ha explicat que "l'aprovació de l'Ingrés Mínim Vital, per part de l'Estat, és una excel·lent notícia". Ha detallat que "aborda un dels dèficits estructurals per reduir la pobresa severa del sistema de proteccions socials de l'Espanya que fins ara era insuficient per l'excessiva fragmentació de les prestacions, dirigides a col·lectius específics amb criteris diferents i poc articulats entre ells i, sobretot, perquè no hi havia una xarxa de suport econòmic al darrer".

La consellera ha celebrat, davant els diputats, que el govern de l'Estat hagi fet cas a les peticions de la Conselleria. A les diferents converses bilaterals, i per carta al vicepresident de Drets Socials i al ministre d'Inserció i Seguretat Social, Santiago va reclamar que l'IMV fos una prestació semblant a la RESOGA "una prestació de Dret, de caràcter subjectiu i, per tant, es pot reclamar davant l'administració i els tribunals", ha matisat.

L'aprovació de l'Ingrés Mínim Vital per part de l'Estat ha creat un nou escenari en el camp de les prestacions socials. És per aquest motiu que la Conselleria d'Afers Socials i Esports ha adaptat la Renda Social Garantida a la nova realitat, cobrint l'espai de necessitats econòmiques emergents i sobrevingudes dels illencs.

A partir d'ara les quanties de Renda Social Garantida s'equiparen a l'Ingrés Mínim Vital i s'actualitzaran d'acord amb l'evolució de l'Ingrés Mínim Vital. Com ha explicat la consellera, "la diferència entre RESOGA i IMV quan s'analitzin les persones adultes no era substancial, però sí en el cas dels menors. Per exemple, un adult sol cobra actualment 459 euros de la RESOGA i passarà a 461 euros de l'IMV, dos adults reben 596 euros de RESOGA i 599 de l'IMV. En canvi, la prestació estatal dona un major suport econòmic a les famílies amb menors; una família composta per un adult i un menor via RESOGA perceb 599 euros, amb l'IMV 701 euros. La RESOGA sols tenia en compte el nombre de membres, l'IMV pondera la presència de menors".

El Govern dona fins al 30 d'agost perquè els actuals perceptors de la Renda Social sol·licitin l'Ingrés Mínim Vital a la Seguretat Social, fet que determinarà si passen a rebre la prestació estatal o mantenen la balear. En cap cas es podran rebre les dues prestacions a la vegada.

26 professionals pont
Per aquest motiu, la conselleria d'Afers Socials i Esports ha contractat 26 auxiliars administratius per ajudar a sol·licitar el nou IMV tots aquells perceptors RESOGA i la Renda Mínima d'Inserció (RMI) que podrien tenir accés a la prestació estatal; es calcula que són 3.490 persones. Des d'aquest dilluns s'ha posat en marxa tota aquesta maquinària perquè abans del 31 d'agost tots els possibles beneficiaris de l'IMV de les Illes Balears tenguin enregistrades les sol·licituds estatals i puguin cobrar la nova prestació.

El procediment serà el següent: un equip format per 4 persones cridarà a cada un dels perceptors per citar-los als 8 punts d'atenció que s'han habilitat arreu de les Illes Balears. Allà, la resta dels 22 professionals, ajudaran als possibles perceptors a emplenar les sol·licituds a la Seguretat Social, l'únic òrgan competent que pot atorgar o denegar l'IMV.

Els càlculs de la direcció general d'Afers Socials són que 2.377 famílies que varen rebre la RESOGA el mes de maig i 1.113 perceptors de la RMI han de fer la sol·licitud de l'IMV. En total, 3.490 enregistraments.

La Renda Social Garantida (RESOGA) és el nivell de renda mínim que el Govern de les Illes Balears garanteix als ciutadans des de la seva aprovació el 2016. Amb la modificació del decret s'equiparen els perfils dels perceptors i les quanties de la prestació autonòmica a l'estatal. A partir d'ara podran ser titulars de la RESOGA totes aquelles persones majors d'entre 23 i 65 anys que visquin en situació de vulnerabilitat que no tenguin accés a l'Ingrés Mínim Vital. A més, també inclou les persones majors de 65 anys que no puguin accedir a una pensió.

Aquests són els requisits:

Que hagin sol·licitat l'Ingrés Mínim Vital i tenguin Resolució desestimatòria per motius d'ingressos durant l'exercici anterior però que tinguin, en el moment de la sol·licitud, ingressos inferiors a la quantia de la Renda Social Garantida.
Que estiguin empadronades en qualsevol dels municipis de les Illes Balears a la data de la sol·licitud.
Que acreditin una residència a les Illes Balears amb un mínim de 12 mesos d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud (abans era tres anys). Aquest requisit no s'exigirà en els casos següents:
Les persones menors d'edat incorporades a una unitat de convivència per motius de naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció o acolliment familiar permanent.
Les persones víctimes de tràfic d'éssers humans o explotació sexual. Aquesta condició s'acreditarà mitjançant resolució judicial o informe dels serveis socials públics.
Les dones víctimes de violència masclista acreditada per qualsevol dels mitjans establerts en l'article 78 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i en l'article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.
Estar en situació de vulnerabilitat econòmica per no tenir rendes, ingressos o patrimoni suficient.
Que cap membre de la unitat de convivència tengui dret a percebre altres prestacions públiques, l'import de les quals iguali o superi la prestació econòmica de la renda social.
Que la persona sol·licitant, o qualsevol de les persones integrants de la unitat familiar, no hagi renunciat a una oferta de treball adequada, segons normativa laboral vigent, o hagi estat baixa voluntària a la seva feina, sigui per compte pròpia o aliena, en els tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud de la renda social garantida.
Que la persona sol·licitant no sigui beneficiària de la Renda Social Garantida o de l'Ingrés Mínim Vital com a membre d'un altre nucli familiar.

Una vegada establert el nou escenari de les prestacions de caràcter econòmic de dret subjectiu, la Renda Mínima d'Inserció, que gestionen els consells insulars, queda sense efecte a partir del 31 de desembre.

Complements

Aquest decret crea el complement de renda social de les Illes Balears per adequar les pensions no contributives al nivell de vida de les Illes Balears. Aquest complement és dedicarà prioritàriament als perfils de població que requereixen major protecció social.

El complement a les pensions no contributives es manté amb el màxim legal possible que permet la legislació estatal: un 24,91% sobre la pensió, que equival a un complement màxim de 115 euros mensuals.

Pel que fa a altres possibles complements, com especifica la disposició addicional quarta, es crearà una Comissió Interdepartamental per estudiar l'evolució del nivell de cobertura de l'Ingrés Mínim Vital a les Illes Balears. A més, aquesta comissió analitzarà la plausibilitat i el cost econòmic d'implantar la complementarietat de l'IMV entre la població de les Illes Balears tenint present la lluita contra la pobresa.

Aquesta Comissió es constituirà per resolució de la Consellera d'Afers Socials i Esports i estarà constituïda per la Vicepresidència del Govern, la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball i la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors.

Renda d'Emancipació

La Renda d'Emancipació que reben els extutelats per l'administració passa a estar regulada per llei. L'objectiu és que aquests joves es puguin integrar gradualment a la vida social i laboral, sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics suficients i visquin de manera autònoma.

Aquesta renda és incompatible amb altres prestacions de caràcter econòmic subjectiu com la Renda Social Garantida i l'Ingrés Mínim Vital. Hi poden accedir totes aquelles persones que han estat tutelades per l'Administració que tenguin entre 18 i 25 anys. Poden rebre aquesta prestació durant un màxim de 36 mesos.

Com s'ha fet amb les mensualitats de la Renda Social Garantida, la d'Emancipació també s'actualitza a 461,53 euros.