LOGO CAIB
12 de gener de 2018Conselleria de Cultura, Participació i Esports
Foto de noticia

Comença la commemoració de l’Any Josep Maria Llompart

El Govern de les Illes Balears, a proposta de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, ha declarat l'any 2018 Any Josep Maria Llompart; una declaració institucional conjunta amb el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, a més de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i entitats com l'Obra Cultural Balear (OCB) i  l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), totes representen la Comissió de l’Any Llompart.
 
Aquest divendres han presentat l’Any les institucions i entitats implicades en la commemoració dels 25 anys de la mort de l'escriptor i activista cultural de Palma, defensor dels drets i les llibertats del seu poble.

La presentació s’ha fet al Parlament de les Illes Balears a càrrec de la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern, Fanny Tur; el vicepresident segon i conseller executiu de Presidència i Participació Ciutadana del Consell de Mallorca, Jesús Jurado; i el regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, a més de la comissària de l'Any, Pilar Arnau, el cap de Departament de Filologia Catalana de la UIB, Jaume Guiscafré, i el president de l'OCB, Jaume Mateu. També hi han assistit altres representants com el vicepresident de l'AELC, Pau Vadell, i la neboda de Josep Maria Llompart, Cèlia Riba.
 
La declaració institucional de l’any 2018 com a Any Josep Maria Llompart té l’objectiu de commemorar i reconèixer la figura i trajectòria de l’escriptor i activista mallorquí durant tot l’any amb un ampli programa d’activitats impulsat conjuntament per les entitats i institucions implicades, i de les quals se’n farà càrrec cada una. El programa d’activitats s’anirà fent públic a través d’un lloc web que s’habilitarà per a la celebració, el qual anirà incorporant i actualitzant les accions a mesura que s’esdevinguin.
 
Entre les activitats que encara s’estan preparant, destaquen l’organització de conferències, exposicions, rutes literàries, o, fins i tot, reedicions de llibres de Llompart i edicions d'obres que el reivindiquin. La UIB organitzarà unes jornades de contingut tant monogràfic o més amplis en relació amb el context cultural de Llompart. El Govern, a través de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, participarà i organitzarà actes a través de les direccions generals de Cultura i Política Lingüística i de l’Institut d’Estudis Baleàrics. La Conselleria d’Educació i Universitat, per la seva part, difondrà la figura de Llompart en els centres educatius de les Illes Balears mitjançant material didàctic.El Consell de Mallorca oferirà conferències, exposicions, rutes poètiques i proposarà la candidatura de fill il·lustre de Mallorca a Josep Maria Llompart, fill il·lustre de Palma, a qui l’Ajuntament donarà protagonisme en els Premis Ciutat de Palma i en el Dia de Sant Jordi.

Tots els representants assistents han destacat la voluntat, el compromís i el deure de reivindicar una figura tan compromesa amb la seva terra i els seus valors.

El 28 de gener de 2018 es compleixen 25 anys de la mort de l’escriptor, poeta, editor, crític, articulista, assagista, traductor, docent i activista cultural Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993), qui va tenir una trajectòria de compromís cívic i personal dedicada a la recuperació de les llibertats i els drets nacionals i culturals del poble de les Illes Balears, i a la seva tradició cultural. Va esdevenir mentor de diferents generacions d’escriptors en el conjunt de les Illes Balears pel seu paper d’editor i crític. Com a historiador de la literatura, va ser un dels primers a estudiar sistemàticament la creació literària insular. Com a docent universitari, va impartir classes de literatura catalana, una matèria que també va divulgar als mitjans de comunicació. Va destacar com a traductor del galaicoportuguès al català.
 
Llompart va ser un activista i revolucionari cultural de primer ordre, sense deixar el caràcter polític de la reivindicació, essent un incansable lluitador contra el feixisme. Durant la dictadura franquista va col·laborar amb l’oposició al règim i va participar en els primers intents de crear organitzacions polítiques nacionalistes. Es va implicar en el Congrés de Cultura Catalana i va donar suport al projecte d’estatut d’autonomia de Cura. Va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Obra Cultural Balear –ambdues entitats són membres de la Comissió- i de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans, així com membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
 
Va ser premiat amb els guardons de més prestigi de les lletres catalanes, com el premi Crítica Serra d’Or de poesia o el premi Lletra d’Or, així com el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d’assaig, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.