LOGO CAIB
Contingut
12 maig 2022Presidència
Foto noticia

El Govern avança en el desplegament de la Llei de canvi climàtic per arribar al 2030 amb una reducció de les emissions d’un 40 % a les Illes Balears


La presidenta del Govern, Francina Armengol, el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, han presentat aquest dijous al Consell Balear del Clima l’esborrany del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, que establirà un marc transversal d’orientació i planificació dels objectius, les polítiques i les accions per complir amb la Llei de transició energètica i canvi climàtic i accelerar en la reducció d’un 40 % de les emissions contaminants a les Illes Balears fins al 2030.

L’objectiu d’aquest Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic és que per a l’any 2023 les Illes Balears tenguin les bases per a un model econòmic sostenible, descarbonitzat i resilient al canvi climàtic, fet que permetrà un creixement socialment just, intel·ligent i democràtic. Així, aquest Pla pretén donar forma a la planificació de la política de transició energètica i canvi climàtic balear, de manera que es pugui donar compliment als compromisos que emanen de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ha de preveure les mesures necessàries per a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 1990, avançar cap a la major autosuficiència energètica reduint el consum primari d’energia respecte al 2005, així com ampliar la potència d’energies renovables a les Illes Balears i assegurar l’adaptació del territori i dels sectors econòmics de les Illes Balears als impactes del canvi climàtic.

Segons aquest Pla, el primer objectiu és reduir les emissions un 40 % per a l’any 2030, per arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050. Així mateix, la reducció del consum primari ha d’abaixar un 26 % per a l’any 2030 i fins a un 40 % l’any 2050. D’altra banda, el Pla preveu quotes quinquennals de penetració d’energies renovables, per tecnologies, a fi d’assolir progressivament els objectius següents, definits com a proporció de l’energia final consumida en el territori balear: el 35 % per a l’any 2030 i el 100 % per a l’any 2050. Aquests objectius s’han d’ajustar a les particularitats de cada illa.

Després de la presentació de l’esborrany al Consell Balear del Clima, el vicepresident Yllanes, ha apuntat que «el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic és el principal instrument previst a la nostra llei per ordenar i planificar els objectius, polítiques i accions que ens permetran aconseguir els objectius establerts a la llei i adquirits internacionalment. El Pla especificarà i concretarà el full de ruta per aconseguir reduir les emissions, el consum primari d'energia i la penetració de renovables a cadascuna de les Illes i de manera sectorialitzada. A més, inclourà un marc estratègic d'adaptació del territori i les infraestructures als efectes del canvi climàtic».

 

Principis del Pla

Cal assenyalar que el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic està enfocat en quatre principis. El primer està centrat en la democratització de l’energia, impulsant el dret de la ciutadania a l’accés a l’energia i a la informació i la formació, per tal d’adaptar el consum i la producció a mitjans sostenibles i eficients. El segon principi està centrat en la prevenció. Així, s’estableix un marc que asseguri la vigilància i la previsió per respondre als impactes negatius del canvi climàtic i se centra en el reforç de la capacitat d’adaptació i augment de la resiliència.

El tercer principi està centrat en la participació, en què s’estableix facilitar canals de col·laboració per al desenvolupament de l’acció energètica i climàtica balear, per tal que sigui impulsada per tots els sectors de la societat. Finalment, el quart principi del Pla està centrat en la innovació i la transformació, i té com a objectiu l’impuls de la innovació, el coneixement especialitzat i la capacitat de transformació.

 

Puntals bàsics del Pla

El Pla, a més, també està sustentat en quatre puntals bàsics: estabilització i decreixement de la demanda elèctrica; adopció de criteris d’economia circular; resiliència als impactes del canvi climàtic, i coneixement, tecnologia i innovació.

Quant al primer puntal, centrat en l’estabilització i el decreixement de la demanda elèctrica, aquest Pla estableix unes línies d’actuació enfocades en la rehabilitació energètica d’edificis existents, adaptar la normativa urbanística per minimitzar les barreres a la rehabilitació, desenvolupar plans de gestió energètica per a edificis i indústries, auditories energètiques i sistemes de gestió. A més, pretén millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions d’enllumenat públic existent, així com fomentar i promocionar les instal·lacions d’autoconsum i fomentar-ne la generació descentralitzada. En la mobilitat, el Pla estableix una línia estratègica d’actuació centrada en la promoció de la mobilitat sostenible, impulsant una transició cap a la mobilitat elèctrica, instal·lant més punts de càrrega i impulsant i desenvolupant plans de mobilitat urbana sostenible. Així mateix, i en relació amb la potenciació d’actius energètics, el Pla estableix l’impuls de sistemes d’emmagatzematge energètic per tal de flexibilitzar i optimitzar el sistema energètic mitjançant la implementació de tecnologies que aportin flexibilitat al sistema elèctric.

El segon puntal d’aquest Pla, centrat en l’adopció de criteris d’economia circular, estableix el foment del reciclatge i la reutilització de subproductes, afavorint la substitució de matèries primeres per subproductes o materials procedents de la valorització de material de residus. En aquest punt, es trasllada la necessitat d’incloure la captació del biogàs d’abocadors i la seva valorització energètica i/o transformació de biogàs en biometà i la seva injecció a la xarxa. Així mateix, en matèria de producció i consum local i sostenible, es volen fomentar els canals curts de comercialització de productes.

Quant al tercer puntal, enfocat en la resiliència als impactes del canvi climàtic, el Pla estableix una línia d’actuació centrada en la millora de l’alerta primerenca i la gestió de l’emergència climàtica i la preparació de la població davant els riscs climàtics, establint programes de vigilància i seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre la salut humana o establint programes de prevenció i seguiment i acompanyament per als col·lectius més afectats. Així mateix, s’estableix una línia d’actuació centrada en la protecció dels ecosistemes i en la millora d’adaptació dels recursos hídrics i de les activitats agroramaderes. Aquest tercer puntal també inclou una línia d’actuació centrada en l’adaptació al canvi climàtic, fomentant solucions basades en la natura en entorns urbans, i una línia centrada a impulsar un turisme sostenible i adaptat al canvi climàtic, que estableix l’impuls de la desestacionalització i redefineix el model de turisme incorporant la variable climàtica.

Finalment, el quart puntal, centrat a impulsar el coneixement, la tecnologia i la innovació, preveu una línia d’actuació enfocada en la sensibilització i l’exemplificació en aquest àmbit, fent difusió del concepte d’eficiència energètica i el foment de polítiques d’estalvi energètic. Així mateix, es preveu l’impuls i la promoció de programes de recerca, desenvolupament i innovació en canvi climàtic, tant en mitigació com en adaptació, i l’impuls de la col·laboració publicoprivada per al desenvolupament d’aquest Pla.

 

Calendari i properes passes

Les fases d’elaboració d’aquest Pla se centren en quatre passes. La primera passa, presentada aquest dijous, estableix la presentació de l’esborrany del Pla i la inclusió del document inicial estratègic. Posteriorment, es desenvoluparà un document d’abast de l’estudi ambiental estratègic per a l’òrgan competent. Posteriorment, a l’estiu, es preveu entrar en la segona fase, en què es presentarà una versió inicial del Pla que haurà tingut una base de participació i consulta a administracions i agents socials i ecologistes i l’estudi ambiental estratègic, per tal que pugui rebre suport tècnic. La tercera i la quarta fase inclouen la presentació de la versió final del Pla.

 

Consell Balear del Clima

El Consell Balear del Clima és l’òrgan de màxima representació i inclou tant administracions com actors ecologistes, patronals, col·legis professionals o sindicats, i té les funcions d’emetre un informe preceptiu sobre els projectes del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic i del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, així com sobre les seves modificacions; emetre un informe sobre els avantprojectes de disposicions legals o reglamentàries de la comunitat autònoma, en les matèries objecte de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, quan ho sol·liciti el conseller competent en matèria de canvi climàtic.

El Consell Balear del Clima també té la funció d’elaborar propostes sobre planificació climàtica i sobre els marcs estratègics d’adaptació al canvi climàtic, quan ho sol·liciti el conseller competent en matèria de canvi climàtic, i la d’emetre un informe sobre els instruments de planificació territorial i urbanística i sobre els plans d’acció d’energia sostenible i clima, quan ho sol·licitin les administracions territorials de les Illes Balears. Així mateix, és funció del Consell Balear del Clima avaluar el desenvolupament i la implantació de les polítiques en matèria de canvi climàtic i, si escau, proposar canvis en la normativa vigent en aquesta matèria, a més de promoure l’intercanvi d’informació sobre el canvi climàtic entre els diferents sectors socials i econòmics.