LOGO CAIB
Contingut
13 gener 2020Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització
Foto noticia

El Pla de Fosses 2019-2020 intervindrà en nou indrets de Mallorca i Eivissa

El Pla, que ha estat adjudicat a l’empresa ATICS, SL, preveu la localització de restes d’almenys 40 persones

S’elaboraran informes antropològics dels 35 cossos exhumats a Porreres i un estudi històric sobre el cementiri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera

 

El Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de les Illes Balears preveu actuacions a nou localitzacions de vuit municipis de Mallorca i Eivissa, la majoria cementiris, on es realitzaran tasques d’excavació, exhumació i identificació de restes de víctimes de la Guerra Civil. En aquestes fosses es preveu localitzar els cossos d’almenys quaranta persones, segons la documentació i els estudis preliminars. S’actuarà per primera vegada en indrets emblemàtics com Son Coletes, a Manacor, el cementiri de Bunyola, el de Valldemossa i un forn de calç del coll d’Artà-Salma, mentre que també s’inclouen segones actuacions a Sencelles, a Porreres (a la zona enjardinada), a ses Figueretes, al Pou de Son Lluís de Porreres i al cementiri de Santa Maria.

El Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil, que han presentat avui la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, i el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, preveu dues línies de feina més. D’una banda, s’elaborarà un informe antropològic detallat de 35 cossos exhumats en la fossa de Porreres, i no identificats per prova d’ADN, durant la intervenció realitzada el novembre de 2016. Aquest informe ha d’aportar característiques físiques de cadascun dels individus que permetin determinar l’edat i tots els aspectes que donin informació sobre la seva identitat ―trets físics particulars, indicis de qualsevol patologia, malformacions dels ossos, etc.

La tercera línia de feina d’aquest Pla 2019-2020 encomana un estudi històric sobre el cementiri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera. L’objectiu és doble: saber si hi va haver en aquest espai inhumacions de persones assassinades durant la Guerra Civil i, en segon lloc, si aquestes poden continuar-hi enterrades, o pel contrari l’espai ha estat alterat. Aquest és un estudi necessari per plantejar futures intervencions en l’espai esmentat.

El contracte per desenvolupar aquest Pla 2019-2020 ha estat adjudicat a la societat ATICS, SL, Associació de tècnics d’investigacions culturals i socials SL. L’empresa, amb seu a Mataró, està especialitzada en la realització d’intervencions arqueològiques, la restauració, la difusió i museïtzació, la realització d’estudis històrics i l’aplicació de noves tecnologies en la investigació i inventariat del patrimoni. Ha desenvolupat múltiples projectes relacionats amb la Guerra Civil, com tasques d’intervenció arqueològica, antropològica i recollida en superfície de restes òssies de la Guerra Civil espanyola a diferents municipis catalans des de l’any 2010, per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

L’empresa ha presentat avui l’equip humà que s’encarregarà de desenvolupar aquest Pla de Fosses 2019-2020. Cesc Busquets, tècnic en patrimoni cultural i arqueologia d’ATICS, serà el coordinador general del projecte; l’historiador Tomàs Suau Mayol serà el tècnic coordinador de les intervencions. L’equip també comptarà amb la doctora en història contemporània, Queralt Solé Barjau; l’arqueòleg Jordi Ramos Ruiz; l’especialista en antropologia física, Núria Armentano; el metge forense, Ignasi Galtés i la genetista Assumpció Malgosa, del Laboratori d’ADN antic i d’antropologia física de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquest és el segon Pla d’actuacions en fosses de la Guerra Civil que impulsa el Govern de les Illes Balears. Durant el primer Pla de Fosses 2018, desenvolupat per la Societat Aranzadi, de les 12 actuacions previstes inicialment s’ha intervingut en 10 fosses a Mallorca i Eivissa (cementeris d’Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila de Llucmajor i el Pou de Son Lluís, a Porreres). A Deià es va descartar l’excavació per considerar-se tècnicament inviable i queda pendent la intervenció prevista al cementiri de Porreres.

Com a resultat d’aquests treballs s’han recuperat restes de 24 cossos de possibles represaliats de la Guerra Civil, entre els quals s’han identificat 4 víctimes: Miquel Marquet Perelló, Joan Ferrà Ferrà, Juana Baño Morales i Julià Fullana. Amb aquestes quatre víctimes són 21 les persones identificades a les Illes Balears fins a dia d’avui d’una setantena de cossos exhumats, ja sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres l’any 2016 i 4 dins el Pla de fosses 2018-19) o intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, juntament amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 identificacions).

A l'acte han assistit la batlessa de Porreres, Francisca Mora, el batle de Sencelles, Joan Carles Verd, el batle de Valldemossa, Nadal Torres i la regidora de Museus i Arxius de l'Ajuntament d'Artà, Maria Bel Llinàs en representació dels municipis on estan previstes intervencions en aquest Pla de Fosses 2019-2020, així com alguns dels membres de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears.