LOGO CAIB
30 novembre 2017Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques
Foto de noticia

El Govern proposa un nou sistema de finançament autonòmic basat en el "federalisme asimètric"

\ La consellera Cladera defensa que s'ha de replantejar el model del 'café para todos'
El Govern de les Illes Balears ha plantejat una “alternativa viable” de reforma de l’actual sistema de finançament autonòmic per a totes les comunitats autònomes. Una proposta que ja ha estat traslladada al Govern de l’Estat, al qual la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques ha remès la valoració sobre l'informe de la Comissió d'Experts creada per estudiar la modificació del sistema de finançament autonòmic.
 
La valoració del Govern incorpora una sèrie de propostes per a definir un nou model de finançament i recull els plantejaments que ja va fer el representant de Balears a la Comissió d’Experts, Guillem López Casasnovas, al vot particular presentat al si d’aquest òrgan el passat mes de juliol, com també varen fer els experts designats per altres comunitats autònomes.
 
“Defensam una proposta nova i valenta, una alternativa viable per un nou sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes i pel mateix Govern de l’Estat”, ha manifestat la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, durant una roda de premsa per explicar el posicionament i la proposta del Govern de les Illes Balears juntament amb el director general de Pressuposts i Finançament, Joan Carrió.
 
Cladera considera que el sistema proposat per Balears és una passa per “aconseguir una nova articulació financera i territorial d’Espanya, un model cap al federalisme fiscal asimètric”, i que representa “una oportunitat per evitar el tancament en fals” d’aquest procés de negociació que ha de obrir el Govern de l’Estat per definir un nou model de finançament autonòmic.
 
"Cal replantejar el 'café para todos'"
 
La consellera ha defensat que s’ha de “replantejar el café para todos”, un model que hauria “d’entrar en una altra fase”. Cladera assenyala que el nou sistema ha de “descentralitzar” també els ingressos, “sense renunciar al principi de solidaritat amb la resta de territoris però incorporant el principi d’ordinalitat”, ha dit, després de recordar que Balears és la segona comunitat que més aporta al sistema i la novena en rebre.
 
El Govern de les Illes Balears ha presentat la seva valoració de l’informe de la Comissió d’Experts, com han fet la resta de executius autonòmics en resposta a la petició del Comitè Tècnic Permanent d'Avaluació del Consell de Política Fiscal i Financera del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. Cladera ha lamentat el retard de tot aquest procés i ha recordat que la Comissió d’Experts ja havia lliurat el seu informe el passat juliol.
 
La proposta, ha explicat la consellera, inclou una “doble via o doble velocitat” per a les comunitats, per a que totes puguin sentir-se “còmodes”: una via basada en les capacitats fiscals, per a les comunitats que vulguin assumir un major grau d’autonomia i responsabilitat fiscal, i una altra via basada en les necessitats de despesa, per a les que prefereixin donar resposta a les seves necessitats, principalment a partir de les transferències de l’Estat.
 
"Major autonomia fiscal"
 
El plantejament del Govern de les Illes Balears pretén atorgar a les comunitats la possibilitat d’accedir a una “major autonomia fiscal”, fet que implicaria disposar de més marge de maniobra autonòmic, “a partir de la modificació de la cistella dels tributs cedits, mitjançant l’augment de la capacitat normativa, de gestió, de recaptació i d’inspecció”, ha manifestat el director general de Pressuposts i Finançament, Joan Carrió.
 
El Govern planteja “cedir a les comunitats autònomes un major percentatge de l’IRPF i deixar en mans de l’Administració de l’Estat la major part dels imposts indirectes i el de societats”. Així mateix, reclama una “major corresponsabilitat fiscal” per a les comunitats autònomes.
 
No obstant això, també proposa augmentar la capacitat de gestió i inspecció en IVA, específicament pel que fa als contribuents que no desenvolupen activitats empresarials que tributen IRPF en el règim d’estimació directa, com ara arrendadors de locals i altres; i també augmentar la capacitat de recaptació, ampliant la cessió a l’import de les sancions.
 
També s’han plantejat diverses mesures d’increment de l’autonomia tributària que afecten els imposts especials i el tributs cedits tradicionals (succesions i donacions, patrimoni i transmissions patrimonials), descrites en el vot particular de l’expert triat pel Govern de les Illes Balears que forma part de la Comissió d’Experts, Guillem López Casasnovas.
 
"Condonació del deute amb l'Estat"
 
Un altre punt fort de la proposta incideix en la reclamació d’una compensació del deute públic derivada de les mancances històriques de finançament. Cladera ha recordat que el Governfa “molt de temps” que ha fet aquesta reclamació i que “coincideix” amb l’AIReF en concloure que “el deute i la manca de finançament són dues cares de la mateixa moneda”.
 
Cladera ha explicat que Balears arrossega un deute de més de 8.800 milions d’euros, dels quals més de 6.200 corresponen als mecanismes de finançament de l’Estat, i almenys 5.000 milions es deuen a l’infrafinançament de Balears des de 2002, provinent de l’Estat, segons els càlculs de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.
 
En gran mesura, aquest dèficit històric de finançament, que també ha estat dèficit històric en inversions de l’Estat a les Illes Balears via pressuposts generals de l’Estat, es va acumular entre els anys 2002 i 2009, durant el funcionament de l’anterior sistema de finançament autonòmic.
 
Pel que fa a l’informe de la Comissió d’Experts, el Govern “no fa una valoració positiva”, principalment perquè “no afronta els reptes que exigeix avui dia l’Estat de les autonomies”. “No dona resposta a les deficiències que presenta el model actual de finançament, tot i haver-les identificat correctament en el seu diagnòstic. És una proposta que representa una involució des del punt de vista de l’autonomia financera de les comunitats autònomes”, ha manifestat Carrió.