LOGO CAIB
...
28/02/18
DIA DE LES ILLES BALEARS: DISCURS DE LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
DIA DE LES ILLES BALEARS: DISCURS DE LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Autoritats,
Premiats,
Senyores i senyors,
Bon vespre,
 
Han passat 35 anys ja des que aquestes illes varen emprendre un 1 de març el camí cap a l’autogovern i el progrés que ens ha duit fins aquí, fins a aquest auditori en el qual gaudim junts veient el que som: una societat creativa, solidària, integradora, vibrant. Una societat viva, que mira endavant amb il·lusió. Una societat que estima la cultura i l’alimenta amb la passió del talent i l’erudició del coneixement. Una societat moderna que investiga i que innova per avançar des de la nostra història i les nostres arrels. Una societat que s’uneix per no deixar ningú enrere i es mobilitza amb força per cercar la igualtat i desterrar la discriminació. Una societat que s’abraça a l’ètica, la integritat i la justícia per aprendre dels moments més foscos.
 
Som, en definitiva, una societat forta i pròspera que fa 35 anys va començar a compassar les seves aspiracions al voltant d’un projecte autonòmic que ens ha permès avançar junts, sabent que les decisions es prenen millor des de la proximitat als ciutadans. Ara que bufen vents de recentralització, més que mai hem de reivindicar que, des d’aquí, decidim millor l’educació, la sanitat, la política social i el model econòmic i de creixement que volem.
 
Avui és un dia per celebrar el que som, però, sobretot, és el moment de plantejar què volem ser. I la millor manera de definir la societat que volem és mirant-nos en els ulls dels nostres guardonats.
 
Perquè el futur va començar ahir i el construïm cada dia. Estic convençuda que serem capaços d’avançar amb la seguretat d’una comunitat que sap que unida és millor i que quan fon el seu talent amb la seva capacitat no té més límits que els seus propis desitjos.
 
Recordava na Carme Riera en el seu discurs d’accés a la Reial Acadèmia Espanyola que, en la literatura clàssica, “les illes solien ser considerades espais meravellosos on podien succeir prodigis extraordinaris”. Avui admiram la trajectòria dels nostres premiats i escoltam que encara tenen molt per ensenyar-nos, i constatam, alhora, que aquests prodigis extraordinaris dels quals parlava la professora Riera són part de la realitat d’aquestes illes.
 
Carme, tu ens defineixes en l’extraordinari des de la genialitat de la paraula viva, compromesa i independent. Les teves illes s’enorgulleixen d’una acadèmica de la llengua espanyola que és, a la vegada, referent de la literatura en català, una doble virtut que sintetitza el valor integrador de les llengües que compartim.
 
Aquestes són les Illes Balears en les quals cabem tots. Un projecte de progrés que té com a horitzó el món, com exemplifica l’intel·lecte humanista de Lluís Quintana-Murci.
 
Fa un any retíem homenatge als qui, des d’aquestes illes, s’entreguen a la ciència per dur-nos fins a les estrelles. Avui ens rendim a qui s’ha submergit en l’arquitectura dels nostres gens per explicar-nos què podem arribar a ser.
 
Cap premi igualarà mai el valor de la inspiració que tots els científics suposau per a una societat decidida a fer de la investigació i l’educació el seu trampolí cap al demà.
 
Parl d’un demà que ja és aquí i que només assolirem com es mereixen els nostres fills i néts si aprofitam l’exemple de na Carme  i en Lluís. Si seguim projectant el nostre talent a través de la veu de Simón Orfila, dels versos de Manel Marí, de l’anàlisi de la història de Santiago Colomar, de la creativitat polièdrica de Merche Chapí i de l’esperit col·lectiu dels qui segueixen apujant el teló del Teatre del Mar després de 25 anys. Només els pobles cultes guanyen el futur i vosaltres sou el nostre exemple, el nostre llegat.
 
Malauradament, Manel Marí fa poc ens va deixar, però quedaran els seus versos. “Jo sóc la veu que han fet la veu d’uns altres”, va dir. I és ver que no seríem el que som sense els que ens han precedit, però només ho serem si miram cap endavant.
 
Per això necessitam els nostres joves, el talent que veim avui i que brota exuberant a cada racó d’aquestes illes. Els qui ara tenim la responsabilitat de liderar us sabem imprescindibles. Per això us deman, amb tota la humilitat, que no deixeu ni una idea per explorar, ni una proposta per plantejar. Defensau els vostres projectes amb tota la vostra passió. Armau-los amb totes les vostres capacitats. I, si cal, cridau-nos els vostres somnis i ambicions a tots els qui, des de la part pública i la privada, tenim la responsabilitat d’escoltar-vos i d’obrir-vos les portes. Feis sempre el pas. Sou el nostre futur. Feis-lo vostre des d’ara.
 
En el nostre horitzó seguirà brillant amb llum pròpia una virtut que ens defineix a tots gràcies al compromís generós d’alguns: la solidaritat d’una terra que sap situar-se al costat dels qui més ho necessiten. Una solidaritat que despleguen cada dia els voluntaris de les més de 45 agrupacions de protecció civil de les nostres illes. Avui us entregam el nostre sentit agraïment perquè és molt el que us devem.
 
Igual que és moltíssim el que devem a la Taula de Xarxes del Tercer Sector Social. Aviat la normativa autonòmica reforçarà la vostra tasca indispensable i us dotarà d’eines perquè continueu arribant allà on ningú més arriba, perquè seguiu rebel·lant-vos contra la injustícia i la desigualtat, treballant perquè ningú estigui sol, perquè ningú deixi de formar part del que som.
 
Els darrers anys hem activat polítiques socials pioneres, com la renda social, per estar devora dels qui pitjor ho passen. Sabem que encara són massa els qui tenen dificultats. Sabem que ens queda molt per fer. I sabem que sense les entitats del tercer sector no podríem fer camí. Junts hem d’aconseguir que l’exclusió i la discriminació s’esborrin a poc a poc del nostre present per desaparèixer del nostre futur.
 
Un futur que assolirem amb una població més envellida. D’aquí a 35 anys s’haurà duplicat el nombre de persones grans. I això ens obliga a treure partit de la riquesa de la seva experiència i a donar resposta a noves necessitats socials, sanitàries i assistencials, que ja hem començat a atendre amb una estratègia decidida per afrontar la cronicitat, amb la qual volem avançar-nos al futur. Aquesta estratègia no oblida, però, les nostres persones grans del present: els qui necessiten un suport a ca seva, una plaça residencial, un centre de dia, una millor xarxa de serveis públics. Sens dubte, també ens tendran al seu costat per reivindicar la millora de les seves pensions.
 
S’ho mereixen. El seu esforç també ens permet gaudir d’una terra que hem de seguir preservant, ampliant la protecció dels nostres espais més preuats, tenint cura del nostre paisatge.
 
Vivim en un territori fràgil i, per això, hem d’estar preparats per lluitar contra el canvi climàtic. Un camí que Europa ja ha començat a recórrer i que afrontam amb projectes que estan convertint les nostres illes en pioneres a tot l’Estat, en un referent en la transició cap a les energies netes, la mobilitat no contaminant, la lluita contra la generació de residus i el compromís de tots de créixer d’una manera més sostenible.
 
Som una economia oberta i pròspera, que camina cap a la modernitat amb les millors xifres de creació d’ocupació i que té al davant el desafiament d’aconseguir que la riquesa que generam arribi a tothom. Ja hem vist que és possible: ho estam aconseguint gràcies al compromís d’empresaris i treballadors que demostren ser capaços de negociar apujades salarials mai vistes en aquesta terra.
 
I seguirem avançant cap a un futur de creixement per a tots a través de la formació i l’educació, que en aquestes illes impulsam des dels sectors públic i privat. L’objectiu és ambiciós però factible: hem d’elevar la qualificació i competitivitat dels nostres professionals per accelerar així la conversió del talent i l’esforç en millors salaris i ocupació.
 
Hem d’apostar per reforçar el nostre teixit industrial, aprenent d’empreses com Astilleros de Mallorca. Els seus 75 anys de treball i èxit ens demostren que el temps és sempre un aliat de qui innova per convertir dècades de passat i esforç en un far de modernitat.
En aquestes Illes Balears del futur ja hi ha un present de qualitat d’un turisme que sap que més no vol dir millor i que inverteix en consonància. Aquesta ha de ser la ruta per a la resta de sectors, un trànsit cap a la modernitat que ja té l’impuls d’una aposta de tots per la innovació, la investigació i la internacionalització.
 
Senyores i senyors,
 
Som una terra hospitalària i integradora que ha crescut amb el treball entusiasta de dones com Deborah Hellyer. Un poble que sap que ha millorat, però que només es complau en el repte de superar-se cada dia, amb un esperit que es troba en l’essència d’institucions com el Club Nàutic d’Eivissa, escola de campions, però, sobretot, escola de valors i persones. Ells ens ensenyen que l’esforç individual i el treball col·lectiu, lluny d’estar renyits, són els motors que impulsen aquestes illes cap al progrés.
 
Un progrés que també s’alimenta de la integritat i la constància de persones com el jutge Castro, un mallorquí de Còrdova que ha fet feina sense descans per contribuir a fer que aquestes illes recuperassin el camí de l’ètica i l’honestedat. Un camí que mai hauríem d’haver abandonat perquè les administracions només tenen sentit si estan al servei dels ciutadans.
 
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera són una passió comuna, unida per un mar de reptes i esperances pel qual navegam amb la seguretat de qui sap que té un rumb: ens l’assenyalen des de fa dècades les dones compromeses del Lobby de Dones. Elles ens han fet veure que la igualtat ens fa lliures i que la violència masclista només pot tenir com a resposta la fermesa de tots i totes. Avui sabem que la violència social de la discriminació no té lloc entre nosaltres. Avui tenim tots clar que la bretxa salarial no pot existir en el nostre futur, que la igualtat real encara no existeix, que cal seguir lluitant i reivindicant. Per això donarem suport a la vaga feminista internacional convocada pel proper 8 de març.
 
Perquè no hi haurà justícia ni futur si no som capaços de reforçar els drets de tothom. Drets que varen costar molt d’aconseguir i que avui trontollen. No ens podem permetre cap passa enrere. En la llibertat d’expressió floreix la nostra millor versió. En l’educació germina el respecte. I en la confluència del respecte i la llibertat trobam sempre la resposta encertada. Aquesta és la força de la democràcia. Entre tots hem de fer feina per avançar cap a un demà de més drets i llibertats. Abraçarem la paraula, la base d’un diàleg que aquí ens ha retornat la pau educativa i ens ha encaminat cap a la pau social.
 
Llibertat, educació, igualtat i respecte. Aquests són els pilars del progrés d’unes illes que s’enriqueixen en aquest punt de trobada que garanteix el diàleg lleial i compromès. D’aquest diàleg emana un dels majors consensos que hem assolit: la reivindicació amb una sola veu del finançament i del Règim Fiscal Especial que els nostres ciutadans mereixen.
 
Aquí ho hem entès tots. I a tots us vull agrair l’altura de mires demostrada per agermanar-nos al voltant d’una reivindicació mai resposta. Ara us deman un esforç més: sumem-nos en un impuls final per aconseguir que l’Estat compensi realment els desavantatges de la insularitat. Mantinguem l’esperit que ens ha unit, aparquem els interessos individuals i caminem al mateix pas cap a un horitzó que garanteixi als nostres ciutadans i a les nostres empreses els mateixos drets i oportunitats que als de la resta de l’Estat.
 
Amigues i amics,
 
Avui veim què hem aconseguit en aquests 35 anys d’autogovern. També albiram on volem arribar d’aquí a 35 anys.
 
Tots vosaltres sou les Illes Balears que som i el camí cap a les Illes Balears que serem. La motivació i l’exemple per avançar-nos als reptes que ens imposa el futur, que són molts i exigents, però que també són la nostra millor oportunitat. Construir una societat més justa ens obliga a redistribuir millor la riquesa. Obrir a tothom les portes de la prosperitat ens empeny a millorar l’educació i la formació. Lluitar contra la desigualtat ens estimula a reforçar drets i a ser més solidaris. Combatre el canvi climàtic ens accelera cap a la modernització. Afrontar l’envelliment de la nostra població ens motiva a enfortir el nostre estat de benestar. Encarar el futur ens exigeix obrir el present als nostres joves.
 
El talent dels nostres premiats i la il·lusió de cada ciutadà ens impulsen cap al demà que serem. Un demà que té rostres, mans, idees. Un demà per al qual hi ha projecte.

“Mai no et deturis: no hi ha fi ni principi”, va escriure Josep Maria Llompart en el seu poema “Camí de perfecció”. I no ens deturarem.
 
Sabem quines illes volem. Sabem quines illes ens mereixem.
 
I, sobretot, sabem que, junts, les aconseguirem.
 
Moltes gràcies.
 
 
(Annexam el discurs de la presidenta de les Illes Balears a l'acte institucional del Dia de les Illes Balears, celebrat al Palau de Congressos de Palma).