LOGO CAIB
...
6 de juliol de 2017
Discurs de la presidenta al berenar informatiu d'Europa Press
Discurs de la presidenta al berenar informatiu d'Europa Press
Autoritats, senyores, senyors,

Bon dia,

Ángel, vull començar agraint les teves paraules. Paraules que m'enorgulleix rebre d'una persona assenyada; un valor que, en els temps que corren, s'està convertint en una espècie en extinció. Sensatesa, sí. I també brillantor intel·lectual.

També vull donar-los a tots vostès les gràcies per acompanyar-me aquí avui en aquesta tribuna que m'ha cedit Europa Press. Vull agrair al seu president, Assís Martín de Cabiedes, aquesta oportunitat que m'ofereix per compartir unes reflexions sobre el paper transformador que ha de tenir l'esquerra aquest inici de segle i, especialment, perquè tots vostès coneguin una mica millor quina és la realitat econòmica i social de les illes a què pertany. De fet, venc amb una reclamació sota el braç...

Perquè l'ambició ha de ser l'esperit que ha de sustentar l'acció dels polítics avui dia. L'ambició davant de la resignació. Això és el que està reclamant la societat: líders polítics que ofereixin solucions als seus problemes sense caure en el defalliment i que no sentin la temptació de deixar-se aixafar per la realitat.

Arran d'aquest propòsit, vaig recordar unes paraules de l'escriptor Javier Cercas que emmarquen perfectament el límit del que ha de ser aquest afany: “la tasca del polític no consisteix a intentar portar el cel a la terra sinó només a millorar la terra”.

Les vaig recordar perquè supòs que estaran d'acord amb jo en el fet que hi ha un brou de cultiu preocupant perquè propostes enganyoses arrelin. Perquè encara tenim davant nostre les conseqüències de les decisions que es van prendre durant els anys de la crisi econòmica. Parl de milers de persones que no han recuperat el seu nivell de vida; persones que ara treballen més i cobren menys en nom d'un “capitalisme flexible”; serveis públics fets malbé per les retallades...

És en aquest escenari on reivindic el paper transformador d'una esquerra autèntica i compromesa.

Aquest és el paper que ha d'exercir el Partit Socialista i que està assumint, per cert, recollint dues idees que sempre he defensat i que m'han permès assolir la presidència del Govern de les Illes. La primera és governar des de l'esquerra.

Aquesta setmana es compleixen dos anys de la constitució del primer govern netament d'esquerres que ha tingut Balears. Un govern format pel Partit Socialista i per Més, un partit nacionalista, i que compta amb el suport extern de Podemos. Un govern que es va marcar com a repte el canvi en el fons i en la manera de fer política per tornar als ciutadans el protagonisme que havien perdut i tornar a situar-los en el centre de la presa de decisions.

Veníem de quatre anys de retallades de drets i serveis públics, de quatre anys d'oblit d’aquells que pitjor ho havien passat amb la crisi, de quatre anys de crispació social... I havíem de donar la volta a això i iniciar un procés de reconstrucció. I ho hem fet des de l'esquerra. 
En aquests dos anys hem demostrat que es pot governar aplicant polítiques progressistes amb eficàcia i eficiència, situant com a prioritat les persones, acabant amb les retallades, retornant drets, millorant serveis... I tot això, mentre l'economia creix i es redueix l'atur. Experiències com la nostra, com la valenciana o com la portuguesa, sens dubte, ajuden a trencar tabús i fan més fàcil que aquestes fórmules de govern siguin exportables.

A aquest factor, el de situar el PSOE clarament a l'esquerra, se suma un segon valor que el partit ha sabut incloure en el seu ideari: el de la plurinacionalitat. Són dos elements clau que donen al Partit Socialista capacitat de teixir una alternativa. En altres paraules, situar el nostre partit a l'esquerra i en el marc d'un Estat plurinacional és situar-lo en un escenari de futur.

No tinc cap problema a confessar que, com a secretària general dels socialistes de Balears, sempre he defensat, un congrés rere l'altre, la idea de la plurinacionalitat. Sempre he explicat que Espanya és un estat plurinacional. I multilingüe, divers. I no passa res.

Aquesta plurinacionalitat l'entenc de la mateixa forma que governam a Balears. El nostre territori insular està cohesionat per un federalisme interior basat en la lleialtat institucional, el màxim autogovern i la lluita per la igualtat de drets i oportunitats. Sempre des d'un diàleg continu.

A les nostres illes molt pocs es reconeixen com a balears. Els de Mallorca són mallorquins; els de Menorca, menorquins; els d'Eivissa, eivissencs; i els de Formentera, formenterencs. I no passa res.

Cada any, quan arriba el Dia de les Illes Balears, s'obre un període de reflexió sobre què és ser balear, quin tipus de vincles tenim els habitants de quatre illes separades per la mar. I cada any arribam a la mateixa conclusió: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera som diferents però pertanyem a una mateixa terra. Una terra amb una cultura i una llengua pròpia que ens fa més rics. I com que fins ara ens ha anat molt bé, el que volem és que ens vagi millor junts. Potenciant els nostres vincles i aprofitant la diversitat.

Doncs ni més ni manco deman per a Espanya: la via federal que permeti consolidar un estat plurinacional del qual tothom pugui sentir-se orgullós i en el qual ningú no se senti discriminat.

Deia Pi i Margall que “federalisme ve del nom llatí foedus, que significa pacte, aliança.” I que “la federació és un sistema pel qual els diversos grups humans, sense perdre la seva autonomia en el que els és peculiar i propi, s'associen i subordinen el conjunt dels de la seva espècie per a totes les finalitats que els són comunes”.

Un altre republicà, Gabriel Alomar, en aquest cas de la meva terra, afegia que “no hi pot haver federació dictada des del centre”.

Avui dia, existeix una realitat: molta gent pensa que junts ens anirà pitjor. I aquest sentiment cal esborrar-lo.

Si realment volem que Catalunya continuï formant part d'Espanya, què està oferint el Govern de l'Estat per aconseguir-ho? Desgraciadament, res.

I jo crec que, des de la legalitat, cal ser generós amb l'oferta que es pugui fer a Catalunya i als altres territoris de l'Estat perquè tinguem aquesta certesa que junts ens anirà millor. Que la unitat ens fa millors.

Jo ho crec sincerament. Crec que reconèixer la diversitat, les identitats, les llengües diferents que tenim... tot això fa més plural, més ric un Estat. I aquest reconeixement s'ha de plantejar des del respecte, no es pot abordar des de la imposició o des del menyspreu.

Per això jo sóc una federalista convençuda. Per ideologia, per història, per sentiments i perquè pens que és la millor manera d'enfocar la vida política i la vida en general. Perquè és una manera d'enfocar-la des del diàleg, des dels acords, des del consens, des del respecte. 

Tot passa per parlar. Pel diàleg. Com diu la filòsofa Victoria Camps: “Aprendre a dubtar és assumir la fragilitat i la contingència de la condició humana que no ens fa autosuficients. Per això es va inventar la democràcia com la millor forma de govern, perquè obliga a contrastar opinions i escoltar l'altre.” Aquest és l'esperit que hauríem de recuperar.

S'ha recordat aquests dies com la idea de la plurinacionalitat va sedimentar en la Transició per ser inclosa –amb equilibrismes lingüístics i prejudicis ideològics– a la nostra Constitució. Però gràcies a un debat intel·lectual d'alçada, i molta generositat política, es va arribar a un compromís que, també cal dir, actualment és insuficient.

Més de 30 anys després de funcionament, el nostre Estat descentralitzat presenta notables insuficiències, perilloses ambigüitats i greus disfuncions, fet que fa necessari no quedar-se en l'autocomplaença. Al contrari, és urgent dur a terme una reflexió crítica, amb propostes de reforma constitucional i legal. Un pas que, per dir-ho d'alguna manera, seria el desenvolupament normal dels principis inclosos en la Constitució el 1978: la constitucionalització i posterior implantació d'un Estat federal amb totes les seves conseqüències organitzatives, competencials i de coordinació entre la federació i els estats membres i entre els estats membres entre si. Un bon exemple és el federalisme alemany.

Aquí, a Espanya, vivim una paradoxa: s'han transferit competències bàsiques com l'educació i la salut però les grans decisions legislatives les pren l'Estat sense comptar amb els governs autonòmics. I a l'hora d'aconseguir el finançament per aplicar aquestes competències, ens trobem amb dificultats financeres impròpies d'un Estat modern.

Mirin: el sistema pervers que manté viu el Govern de l'Estat ens impedeix de tenir els professors que necessitam o el personal i els recursos sanitaris que exigeix la societat. I ho impedeix perquè existeix una regla de despesa, imposada de forma tirànica, que fa impossible repercutir la riquesa que està generant la nostra terra i convertir-la en millors serveis públics i infraestructures. Si a aquest obstacle li sumam un finançament deficient, tenim un escenari perillós que estam capejant amb una bona gestió dels recursos públics. Ajudaria, per cert, que l'Estat accedís a una de les nostres peticions: la condonació del deute.

Per tant, si el Govern d'Espanya decideix unilateralment quin dèficit hem de complir, quant podem gastar, quin finançament ens toca i la resta no podem decidir res o gairebé res sobre el que recaptam, la balança no està equilibrada.

Hi ha massa mecanismes en aquest Estat de les autonomies que no funcionen. I fallen per falta de voluntat política. Perquè la norma no és clara.

Per revertir aquesta situació complicada i arbitrària, cal canviar la norma, reformar la Constitució i convertir Espanya en un estat federal. Una reforma en la qual es reconeguin les singularitats identitàries i nacionals, s'estableixi amb claredat el repartiment competencial entre administracions i es fixin els criteris de finançament territorial de forma clara. I, sobretot, que el Senat es converteixi en l'espai de diàleg permanent.

Senyores i senyors, no hi ha res més injust que tractar igual al que és diferent. Per això defens un federalisme asimètric que permeti encaixar la realitat catalana, però també la de les Illes Balears.

Nosaltres som diferents. Som quatre illes i aquest fet provoca una sèrie de desavantatges als nostres ciutadans, a les nostres empreses i a les administracions respecte al territori continental. Necessitam solucions urgents als problemes socials i econòmics que ens genera el fet geogràfic insular.

És cert que la nostra insularitat podria explicar en part el nostre dinamisme econòmic, però també és cert que provoca desequilibris i fragilitat.

A Balears són més cars els costs de producció i d'inversió en béns d'equipament de les empreses; els productes energètics; el funcionament de les administracions en la provisió de béns públics o, en general, el cost de la vida per als ciutadans.

A més, som totalment dependents de ports i aeroports, la nostra via de connexió amb la resta del món. I aquest fet genera una extrema vulnerabilitat davant de conjuntures externes.

Per posar només alguns exemples que permetin visualitzar de què estam parlant: adquirir un vehicle, instal·lar un sistema d'energia neta i renovable, equipar amb tot el necessari els nostres fills, fins i tot rodar una pel·lícula, és més car a les Illes Balears.

Fer els gairebé 500 quilòmetres que hi ha entre aquí, Madrid, i Santiago costa, sempre, 40 euros si ho fas amb tren. I sempre existeix la possibilitat de fer-ho amb cotxe, amb autocar o amb avió. Ahir mateix, la tarifa més barata d'un viatge fins aquí per avui a l'únic mitjà possible, l'avió, era al web d'una companyia aèria de 107 euros. Això era ahir. Demà, la tarifa serà una altra...

Un habitant de Balears paga també el litre de gasolina més car de l'Estat. Ahir mateix el preu s'acostava a 1,25 euros. A les Canàries, a la gasolinera més cara no arribava a l'euro.

Per això dic que aquestes vulnerabilitats han de ser corregides a través de l'acció de l'Estat, a fi d'establir un equilibri econòmic interterritorial adequat i just. Només deman que es compleixi la Constitució. La mateixa que se sol esgrimir per parlar de la unitat d'Espanya i que en el seu article 138.1 diu: “l'Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en l'article 2 de la Constitució, vetllant per l'establiment d'un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent en particular les circumstàncies del fet insular.” Ni més ni manco és el que demanam.

I és en aquest punt quan arribam al principal instrument amb què successius governs de les Illes han intentat pal·liar els efectes negatius de la insularitat. Es tracta del Règim Especial de les Illes Balears, que va conèixer la seva primera versió el 1998. 20 anys després, aquest Règim Especial s'ha demostrat un fracàs. Perquè els mecanismes prevists han estat poc eficaços i efectius i perquè els recursos financers que s'han destinat han estat insuficients.

El que ens porta a la reclamació de la qual els parlava al principi de la meva intervenció: volem un nou Règim Especial per aconseguir la igualtat de drets i oportunitats que mereixen els ciutadans i les empreses de les nostres illes. Aquest nou marc hauria d'incloure instruments financers, mesures econòmiques i fiscals i una millora de la gestió dels recursos existents.

Quins principis han de regir aquest nou marc?

Primer: a igualtat d'activitat, igual cost.
Segon: el Règim Especial no substitueix la despesa pública de l'Estat a Balears.
Tercer: tota millora de tracte que la Unió Europea dicti per a territoris insulars s'ha d'aplicar a Balears.
Quart: les mesures sobre insularitat que són bones per a les Canàries, també ho són per a Balears.

Sobre aquest últim punt, sempre s'argumenta que els avantatges fiscals que tenen les Canàries es deuen a la seva naturalesa de territori ultraperifèric, reconeguda per Europa. Doncs el que demanam nosaltres és que el Govern d'Espanya ha de garantir que les mesures derivades del fet insular, o compensatòries per la llunyania o la falta de continuïtat territorial, que adopti en relació amb l'arxipèlag canari també siguin d'aplicació a Balears. I no importa si la costa de la península és a cent o a tres mil quilòmetres. La barrera insular és la mateixa. Aquesta és la idea que defensam com a govern balear davant l'Estat i davant la Unió Europea.

Per ser més concreta: tant les Canàries com nosaltres depenem del transport marítim per als subministraments bàsics. Però la compensació no és la mateixa: el cost del nòlit -tant a les Canàries com a Balears- suposa entre el 20 i el 40% del cost del transport de mercaderies. Mentre que les Canàries s'emporten el 94% de la subvenció estatal, a Balears només es cobreix el 3% dedicat a aquest cost.

I és una situació immerescuda que ha de canviar.

No es tracta només d'una qüestió de finançament, sinó sobretot de garantir la igualtat de drets i oportunitats de tots els ciutadans establerta a la Constitució. Aquest és l'objectiu que persegueix el projecte de Règim Especial que estam pactant socialment i políticament.

Perquè el que els estic explicant no és un projecte polític en solitari. Sinó el resultat d'un procés de negociació amb tota la societat civil i que té el suport de tots els partits polítics representats en el nostre Parlament. És una bandera reivindicativa de tots els homes i dones que vivim a les Illes Balears.

Una necessitat que no va ser reclamada la passada legislatura. El govern que em va precedir mai va reivindicar ni va lluitar per les inversions i el finançament que necessiten les Illes Balears.

Si alguna cosa va caracteritzar la passada legislatura a la nostra terra és que van ser quatre anys de retallades que només van aconseguir provocar el dolor social més gran que s'ha viscut en la història recent. L'austeritat imposada no va servir per a res. Era un final en si mateix. Era pura i dura ideologia.

No entraré en el detall dels perjudicis causats per les decisions preses. Simplement n'hi haurà prou amb repassar les solucions que hem aportat des de l'esquerra per aconseguir que les coses hagin canviat.

En només mitja legislatura, a Balears ja hi ha una Renda Social, un nou dret, una mesura pionera a Espanya que garanteix ingressos mínims als qui pitjor ho passen i que ja està beneficiant 3.400 persones.

Hi ha més beneficiaris de la Llei de dependència malgrat l'Estat perquè invertim més i perquè creem més places de residència.

Hem fet un gir a la situació del nostre sistema educatiu perquè les societats cultes són les que guanyaran el futur. Hem aportat més professors al sistema, millorat centres i, sobretot, cercam uns objectius que tu mateix, Ángel, has reclamat: estabilitat normativa, legislativa, financera i d'objectius a l'educació. Per això hem recollit les aportacions de la nostra comunitat educativa, per poder firmar un Pacte per l'Educació que es converteixi en la primera llei d'educació de Balears.

Hi ha més personal sanitari i menys pacients en les llistes d'espera. I hem posat en marxa una Facultat de Medicina.

S'afronta el problema de l'habitatge.

Hem aprovat una llei que protegeix els drets de les persones LGTBI i una altra que ens permet obrir fosses comunes per tancar d'una vegada ferides, a més de posar en marxa un Pla contra la Violència de Gènere...

No vull cansar-los amb els nostres assoliments ni presumir-ne. La idea que pretenc demostrar és que des de l'esquerra es poden canviar les coses. Es pot millorar. A Balears les coses han canviat. Els he parlat de més i millors serveis públics i de nous drets socials. Tot sent escrupolosos amb la despesa pública. Sí, l'esquerra sap gestionar i ser rigorosa amb els diners de tots.

Per als que només es fixen en les xifres econòmiques, els diré que hem hagut de canviar la nostra previsió econòmica i elevar-la al 3,8 per cent perquè ja en el primer trimestre d'aquest any hem crescut un 4,1 per cent. També els diré que totes aquestes millores les hem aconseguit aguantant fermament les regnes de la despesa pública: l'any passat vam complir amb el nostre objectiu de dèficit amb un marge de tres dècimes.

Però darrere d'aquestes grans xifres, darrere de la imatge de Balears com a destinació de vacances idíl·lica, també hi ha altres realitats que ens obliguen a no baixar la guàrdia i a dedicar tots els nostres esforços a transformar la situació.

És cert que el turisme ens està permetent viure un moment de creixement econòmic superior al de la mitjana espanyola i ens situa com un dels territoris on més es redueix l'atur. És veritat que som un referent turístic mundial i que les nostres empreses exporten saber fer a desenes de països.

Però també és cert que encara són massa les persones que viuen sense prou recursos, que no tenen feina o que la que tenen és precària i això els impedeix d'arribar a final de mes.

A diferència del que passava abans de la crisi, ara el creixement no va acompanyat d'una reducció de les desigualtats perquè pel camí han canviat les regles del joc. M'estic referint a la reforma laboral.  No em cansaré de demanar que sigui derogada, perquè s'ha convertit en un llast perquè la millora econòmica beneficiï més els treballadors.

A la meva terra ja m'han sentit tots exigir als empresaris que apugin els salaris als seus treballadors. Ho estic reclamant des del primer dia de la legislatura fa ja dos anys. Ara veig que la ministra Báñez s'afegeix a aquesta exigència. Li don la benvinguda de la mateixa forma que li dic que ella té la clau perquè aquest increment salarial sigui una realitat: que derogui la Reforma Laboral i torni poder de negociació als treballadors.

Però també m'estic referint al fet que l'Estat ha reduït les prestacions als aturats i les cobertures socials als més desfavorits. Hem estat comunitats autònomes com la que represent les que hem assumit un paper que no sempre teníem assignat, el qual no ens han reconegut i per al qual no disposàvem de recursos financers adequats.

De la mateixa forma que denunciï aquesta situació, els diré també que ho feim convençuts. Perquè el nostre objectiu és transformar el creixement que vivim en més benestar per als nostres ciutadans. I ho perseguim reforçant el nostre estat de benestar perquè ningú no quedi despenjat. Amb més i millors serveis i amb nous drets com el de la Renda Social que abans els explicava.

Però també ho feim aplicant plans de lluita contra la precarietat laboral, que provoquen automàticament millores en la contractació (en dos estius s'han millorat les condicions laborals de 9.000 persones). Ho feim reactivant polítiques actives d'ocupació, enfocant la formació cap a sectors econòmics amb projecció. Sempre buscant la qualitat de l'ocupació que es generi. En aquest sentit, fins al 2020 invertirem més de 300 milions d'euros en un Pla per la Qualitat de l'Ocupació.

I si parlam de grups amb més dificultats per accedir al mercat de treball, hem posat en marxa un programa per a joves qualificats que els ofereix una primera ocupació a les administracions públiques.

Perquè la nostra és una aposta per la innovació tecnològica. Una aposta per la diversificació del nostre model econòmic, que podria ser molt més decidida amb un mecanisme com el d'un nou Règim Especial que realment actués com a palanca de canvi.

Volem diversificar el nostre model productiu i avançar cap a una economia del coneixement, sabent que el nostre motor econòmic continuarà sent el turisme. Però, això sí, un turisme molt més equilibrat que el que tenim ara.

Perquè el nostre compromís amb l'equilibri mediambiental s'està traduint en fets. Estam impulsant una llei contra el canvi climàtic i una estratègia per afrontar la transició energètica. Volem caminar cap a un horitzó dominat per les energies renovables. Això implicarà tancar els centres de producció contaminants i substituir-los per fonts netes.

Aquest és un dels grans reptes que tenim a Balears: equilibrar la pressió demogràfica que tenim amb els recursos dels que disposam.

Vivim un context de creixement del turisme en l’àmbit mundial i de proliferació de nous hàbits turístics. Això no només suposa una afluència de viatgers més gran, sinó que, a més, aquests s'interessen cada vegada més per espais que abans només ocupaven els residents. Aquesta situació, que es produeix mundialment, suposa un nou repte. Un repte major per a un territori reduït i fràgil com el nostre.

Des de les nostres limitacions, actuam per buscar un equilibri més gran entre turisme i medi ambient, però també perquè el gaudi del turista no perjudiqui la qualitat de vida del resident. No és una tasca fàcil perquè, entre altres coses, no disposam de cap capacitat de control sobre les principals portes d'entrada de turistes al nostre territori, com és el cas dels aeroports.

Durant aquests dos primers anys hem aplicat un impost que fa que els turistes col·laborin a mitigar l'empremta que deixa una activitat intensiva com aquesta al territori i que permet redistribuir millor els beneficis que genera.

Aquest mes aprovarem una llei per regular i limitar un fenomen, el del lloguer turístic. És una realitat que, com en altres ciutats del món, contribueix a generar situacions no desitjades, com la reducció d'habitatges de lloguer i l'increment dels lloguers. Aquesta nova llei ens ha de permetre no només reduir les places turístiques actualment existents, sinó perseguir amb molta més eficàcia les que se situïn al marge de la normativa. 

I després vindrà una llei d'habitatge que obligarà els grans tenidors de pisos buits a posar-los a disposició de l'Administració per poder destinar-los a lloguer social.

Ho deia abans. El nostre objectiu és poder traslladar a la ciutadania la millora econòmica que estam vivint. Perquè una societat que pretengui tenir un futur sòlid només pot aconseguir-ho reduint les desigualtats econòmiques i socials.

Res més per part meva.

Només agrair-los de nou el seu temps i afegir una idea que escrivia Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”.

Les Illes Balears som una terra petita. Però si hem d'alçar la veu per aconseguir els nostres objectius, ho farem. Encara que nosaltres preferim asseure'ns i parlar.

Asseure'ns i parlar del nostre futur. Tenim una història mil·lenària en la qual hem sabut agafar tots els trens cap a la modernitat i el desenvolupament. Ara el que volem és liderar el nou trajecte que s'obre davant de nosaltres.

No vull cansar-los més i és el moment de continuar amb les seves preguntes, que segur que donaran molt joc. Moltes gràcies.