LOGO CAIB
...
05/03/19
COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS SOBRE EL RÈGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARS (REIB)
COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS SOBRE EL RÈGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARS (REIB)
Bon dia a tothom,
 
Comparec davant d’aquesta cambra per donar compte dels avenços que s’han produït en el reconeixement i la compensació dels desavantatges derivats de la insularitat que pateix aquesta comunitat autònoma. Ho faig després que el Consell de Ministres aprovàs el divendres dia 22 de febrer el Decret llei i l’Avantprojecte de llei que modifiquen el Règim Especial de les Illes Balears i després que el passat dijous 28 de febrer el Congrés dels Diputats convalidàs aquest Decret llei.
 
Primer de tot, vull agrair el suport de tots els partits, tant de les Illes Balears com d’àmbit estatal, que han fet possible que s’aprovàs aquesta modificació del Règim Especial. També vull agrair la tasca de la societat de les Illes Balears per fer-ho possible, especialment de la Plataforma per la Millora del Finançament liderada pel Cercle d’Economia.
 
Gràcies per possibilitar entre tots aquesta passa que hem fet per millorar les compensacions de la insularitat.
 
Unes compensacions que, com tothom sap, fins ara estaven fixades en una llei de fa 20 anys, la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del Règim Especial de les Illes Balears. Aquesta llei havia de servir per desenvolupar el mandat constitucional establert en l’article 138.1 de la carta magna, en què es reconeixen els desavantatges propis de la insularitat i el mateix fet insular com un tret diferencial que s’ha de tenir en compte per tal d’establir un equilibri econòmic interterritorial adequat i just.
 
La Llei 30/1998 es planteja per fer realitat aquest mandat constitucional i estableix un seguit de mesures per intentar corregir els desavantatges que explícitament reconeix. Aquesta llei preveu quatre títols diferents lligats a l’establiment de mesures de bonificació dels transports i les comunicacions, les limitacions territorials i les barreres a la competència, el desenvolupament sostenible i la diversificació econòmica.
 
El cert, però, és que la major part de les actuacions previstes en el REIB de 1998 es refereixen a la creació i posada en funcionament de múltiples comissions formades per representants de l’Administració de l’Estat i de la Comunitat Autònoma. D’aquestes meses de negociació n’havien de sortir un seguit d’actuacions concretes, però la realitat és que això no sempre ha estat així. I, després de 20 anys, aquesta Llei ha quedat desfasada.
 
L’any 2007, gairebé 10 anys després de vigència del REIB, s’aprova la reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El nou Estatut, en la seva disposició addicional sisena, estableix que una llei de les Corts Generals regularà el Règim Especial de les Illes Balears i, en el marc d’aquesta llei, l’Administració de l’Estat haurà d’ajustar les seves polítiques a la realitat pluriinsular de les Illes Balears.
 
Per aconseguir-ho, s’explicita que s’ha d’incorporar un instrument financer que, amb independència del sistema de finançament de la comunitat autònoma, doti els fons necessaris per garantir-ne l’aplicació.
 
Fins que no es modifiqui el REIB de 1998 i aquest instrument arribi, el mateix Estatut de 2007, en la disposició transitòria novena, fixa que durant un màxim de set anys la inversió de l’Estat a les Illes Balears s’establirà atenent la inversió mitjana realitzada a les comunitats autònomes de règim comú.
 
Les conegudes com a inversions estatutàries havien de durar fins al 2014, moment en què s’havia d’aprovar el nou REIB, i s’havien d’establir a través de convenis entre el Govern de l’Estat i el Govern de les Illes Balears.
 
Com tothom sap, aquests convenis es van signar només entre els anys 2008 i 2010 i després no només es varen deixar de signar, sinó que també es varen deixar de complir. I, per tant, arribam fins als nostres dies sense que hagi augmentat la capacitat inversora de l’Estat a les Illes Balears i sense una reforma del Règim Especial que incorpori un nou instrument financer que millori la situació.
 
En aquest context, l’any 2014 la UIB elabora el primer estudi que fa una estimació dels costs de la insularitat i l’any 2015 es planteja una proposta de revisió del REIB que no inclou cap mena d’instrument financer ni cap afectació sobre la inversió de l’Estat i que, a més a més, no s’acaba tramitant a les Corts espanyoles.
 
Aquest Govern de les Illes Balears comença a caminar, per tant, amb aquest panorama i es fixa com un dels objectius de legislatura negociar amb el Govern de l’Estat per poder aprovar un nou Règim Especial, amb tres eixos principals, tres potes, com m’agrada dir: una pota fiscal, una pota inversora i una pota de transport.
 
Es passa, per tant, d’una proposta que només contenia mesures fiscals a una proposta més àmplia que també compromet inversions públiques. Es passa també, i aquesta és la segona diferència que jo consider important, d’una proposta que no s’havia pactat amb ningú a una proposta que és fruit del diàleg amb la societat civil organitzada d’aquestes Illes.
 
I per fer-ho possible, primer de tot encarregam un estudi que posi sobre la taula mesures concretes per pal·liar els desavantatges de la insularitat que s’havien descrit en l’estudi anterior de la UIB. A partir d’aquest estudi, es fan un seguit de propostes que es posen en comú amb els representants de la societat civil: partits polítics, patronals, sindicats, Cercle d’Economia, etc.
 
De tot plegat en surt un document molt ambiciós, que inclou propostes que afecten l’Estat i propostes que afecten la Unió Europea i que ens serveix de base per afrontar les negociacions. Unes negociacions que aquest Govern enfoca sabent que té al darrere la força de la societat de les Illes Balears. I ho fa amb un plantejament ambiciós però, a la vegada, amb una inequívoca voluntat d’assolir un acord.
Si el plantejament que feim nosaltres és un plantejament de màxims, el punt de partida que fixa el Govern espanyol podríem dir que és de mínims, perquè li costa molt de moure’s de la proposta que es va fer amb l’anterior Govern del PP per tal que el Règim Especial només inclogui mesures fiscals. De fet, el Govern espanyol no s’avé inicialment ni a millorar la proposta fiscal i, només a la darreria de la negociació, accepta la creació d’un fons d’insularitat.
 
No obstant això, no es va arribar a un acord amb el Govern sortint de Mariano Rajoy, entre altres qüestions, perquè mai va arribar a acceptar que es fixàs una xifra d'inversió, ni va voler concretar un punt d'arribada clar, mesurable i objectiu. L'única mesura que va incorporar va ser la destinació final del fons d'insularitat dels usos que plantejaven les Illes Balears, no va incloure cap fórmula que garantís el funcionament del fons, ni cap mecanisme de treball que permetés a la societat i les institucions d'aquestes illes participar en la decisió sobre l'ús final dels recursos.
 
En aquest moment de les negociacions és quan es presenta la moció de censura i l’arribada d’un nou Govern a l’Estat. Un nou Govern que ha d’aterrar, que ha d’entendre quina és la prioritat de les Illes Balears i que ha de conèixer en quin estat es troben les negociacions abans de reactivar-les.
 
I, quan es produeix aquesta reactivació de les negociacions, s’assumeix i es millora la part fiscal que estava acordada amb l’anterior Govern, s’incorpora una part referent al transport i una altra que compromet el Govern de l’Estat en la connexió energètica i en la transició energètica de les Illes, i es reprèn la negociació sobre els fons d’insularitat, que passa a dir-se “factor d’insularitat” i que no suposarà una quantitat fixa, sinó la diferència entre la inversió de l’Estat a les Illes Balears i, com a mínim, la mitjana d’inversió de l’Estat a les comunitats autònomes.
 
O sigui: la fórmula que sempre havíem demanat per compensar el dèficit inversor de l’Estat a Balears i situar-nos, com a mínim, a la mitjana d’inversió de l’Estat a les comunitats autònomes.
 
D’aquesta manera, es tanca un acord amb el Govern de l’Estat i, en la reunió que jo mateixa vaig mantenir el passat 14 de novembre a la Moncloa amb el president espanyol, Pedro Sánchez, acordam que el nou Règim Especial s’aprovarà abans que acabi la legislatura autonòmica i que, si cal, es tramitarà per decret llei per fer-ho possible i pugui estar en vigor.
 
Així, el passat divendres dia 22 de febrer, el Consell de Ministres aprova un decret llei i un avantprojecte de llei que inclou els aspectes més rellevants de la proposta treballada pel Govern i consensuada des de juny de 2017 amb un gruix d’agents socials i forces polítiques. Es tracta d’un nou Règim Especial que té una clara voluntat de millorar i anar més enllà de la llei que fins ara ha estat en vigor.
Un pacte amb l’Estat que ha de servir, per un costat, per compensar els desavantatges de la insularitat i, per l’altre, fer realitat el mandat estatutari de garantir que la inversió de l’Estat a les Illes Balears arribi, com a mínim, a la mitjana de la que es destina a les comunitats autònomes.
 
La principal novetat d’aquest nou Règim Especial, i que ha de permetre aquest reequilibri inversor de l’Estat a les Illes Balears, és el factor o fons d’insularitat. Aquest mecanisme garanteix que cada any les Illes Balears rebin fons de l’Estat que compensaran el dèficit inversor estatal com a conseqüència de la insularitat. I es farà a través d’una partida pressupostària concreta, clara i transparent. Una partida que ens ha de garantir que, cada any, en els Pressuposts Generals de l’Estat, l’aportació de l’Estat a les Balears se situï, com a mínim, al nivell de la inversió mitjana que l’Estat destina a les comunitats autònomes.
 
Aquesta fórmula és la que sempre havíem demanat responent a dos mandats, el constitucional i l’estatutari, per compensar la insularitat i el dèficit inversor de l’Estat. O, el que és el mateix, per complir amb un objectiu principal: garantir la igualtat de tracte de tots els ciutadans.
 
Les dades corroboren les deficiències que ha suposat la falta d’un factor d’insularitat: només en els darrers deu anys, el dèficit inversor de l’Estat ha causat un diferencial acumulat de 1.700 milions d’euros. Són 1.700 milions en inversions no realitzades a les Balears en comparació amb les impulsades de mitjana a les comunitats autònomes per part dels Pressuposts Generals de l’Estat.
 
Com ja sabem, les Illes Balears han ocupat sistemàticament, any rere any, la darrera o gairebé la darrera posició d’entre totes les comunitats autònomes en la inversió territorialitzada dels Pressuposts Generals de l’Estat. Un dèficit inversor que, en part, s’explica perquè el fet insular determina que les Balears no puguin participar ni beneficiar-se de grans inversions en infraestructures que l’Estat impulsa, com ara l’AVE o les grans carreteres radials.
 
Amb la introducció del factor d’insularitat al Règim Especial hem aconseguit capgirar aquesta situació. A més a més, les Illes Balears tindran veu per decidir la destinació del fons. Serà a través d’un òrgan mixt entre l’Estat i la nostra comunitat, que es reunirà almenys dues vegades l’any. Això suposarà una salvaguarda a l’hora d’evitar discrecionalitat per part de l’Estat en el moment de preveure inversions a les Balears.
 
Les Illes Balears no només participaran a l’hora de decidir on es destinaran els recursos, sinó que aquests recursos s’hauran de destinar necessàriament a matèries diferents a les inversions territorialitzades, que se seguiran impulsant de manera ordinària en els Pressuposts Generals de l’Estat de cada any i que es destinen, en exclusiva, a infraestructures de titularitat estatal, com els ports, aeroports i altres organismes dependents. 
 
Ara, els fons destinats al factor d’insularitat es podran destinar a inversions en infraestructures o sistemes de transport; a recursos hídrics; al transport d’energia, amb atenció a les energies d’autoconsum i renovables; a sistemes de mobilitat; a beques d’estudi i investigació; a la modernització, reestructuració i diversificació del sector turístic; al desenvolupament de xarxes de banda ampla, fibra òptica i telecomunicacions; al tractament, reciclatge i transport de residus, i a actuacions sobre el nostre patrimoni cultural, etnològic, arqueològic, arquitectònic i paisatgístic.
 
I, a diferència, del que passava amb les inversions estatutàries, que es perdien si no s’executaven en el termini indicat, aquests fons tindran una assignació pressupostària anual amb una partida concreta i seran reprogramables. Per tant, si no s’executen a temps, no es perdran, sinó que s’acumularan sobre l’aportació dels anys següents.
 
És a dir, aquest factor o fons d’insularitat suposarà una empenta important al nostre teixit productiu, patrimonial i social. I, en aquest sentit, també vull subratllar un efecte secundari important d’aquest factor: el fet que permetrà alliberar recursos propis del Govern de les Illes Balears per invertir en altres objectius no directament inclosos entre les finalitats del fons.
 
Un altre dels elements fonamentals que inclou el Règim Especial és en matèria de transport. El REIB garanteix les compensacions a la mobilitat de les persones, estableix garanties per desenvolupar nous mecanismes i crea avantatges que abarateixen el cost del transport de mercaderies.
 
I amb aquesta pota del Règim Especial hem aconseguit una mesura indispensable per a la societat de les Illes Balears: blindar el 75% del descompte de resident en transport aeri i marítim. Això significa que aquest descompte per als viatges interilles i entre les Illes i la Península estarà garantit i no haurà de dependre, cada any, de l’aprovació dels Pressuposts Generals.
 
En la mateixa línia d’actuació, el REIB preveu la declaració de noves obligacions de servei públic, que garanteix la mobilitat dels ciutadans amb més connectivitat i un mínim de freqüències i rutes regulars. També planteja el disseny de reduccions i bonificacions en les taxes aeroportuàries, amb atenció al transport de contenidors.
 
Pel que fa al transport públic terrestre, les Balears aconsegueixen accedir als ajuts públics estatals que fins ara només rebien Madrid, Barcelona i les Illes Canàries, ja que es reconeix el seu caràcter de servei públic essencial i tindran garantit finançament estatal a través dels Pressuposts Generals.
 
Però si bé tenim clar que els ciutadans de les Illes Balears han de tenir garantits uns drets bàsics pel que fa al transport, també era necessari assegurar l’abaratiment dels costs de mercaderies, igualment perjudicats pel factor insular. D’aquesta manera, es podran reduir el cost de vida dels ciutadans i els costs de producció.
Per fer-ho possible es preveuen bonificacions en l’entrada i sortida de mercaderies. En concret, d’almanco un 65% del cost del noli de transport per a l’exportació de productes originaris de les Balears o que hi hagin estat transformats. Els ajuts s’estenen a la importació de matèries primeres no energètiques necessàries per a la producció, amb una compensació del 60% mínim del cost del noli.
 
El nou Règim Especial també preveu que l’Estat aportarà ajuts al transport per eliminar residus de les Balears.
 
Finalment, l’Estat es compromet a negociar davant la Unió Europea una excepció en l’aplicació de la regla de mínims. L’objectiu és que les nostres empreses es puguin beneficiar el màxim possible de totes les potencialitats del REIB, anant més enllà de l’actual límit de bonificacions, fixat en 200.000 euros per empresa cada tres anys.
 
En aquest sentit, ja s’han fet passes davant la Unió Europea i en seguirem fent els propers dies perquè està previst que el Govern de les Illes Balears i el Govern d’Espanya anem junts a Brussel·les a defensar aquest plantejament.
 
Pel que fa a la transició ecològica i al foment de les energies renovables, es tracta de dues prioritats d’aquest Govern que ho passen a ser també dins el nou REIB. D’aquesta manera, s’hi incorpora un bloc de mesures referents al sector energètic que parteix de les necessitats específiques que implica la insularitat. Aquest objectiu es pot traduir, per exemple, amb l’arribada a les Balears de més de 1.600 milions d’euros en matèria energètica. En concret, 1.608 milions.
 
S’hi inclouen avantatges per estimular la instal·lació de generació de renovables per a la producció elèctrica a les illes, amb retribucions addicionals dins un règim energètic específic valorat en més de 14 milions d’euros l’any.
 
El decret compromet el Govern de l’Estat a millorar les connexions elèctriques entre les Illes i la Península per garantir la seguretat del sistema. En aquest sentit, es fixen les inversions estatals per instal·lar els cables addicionals entre Mallorca i Menorca i entre Eivissa i Formentera per valor de 248 milions d’euros.
 
També es preveu el segon cable de connexió amb la Península per valor de 1.300 milions d’euros i que s’inclourà en la planificació 2020-2025. Un altre punt important és la millora de la qualitat i la sostenibilitat dels serveis portuaris. L’Estat pagarà 60 milions d’euros per electrificar els ports de les Illes i contribuir, així, a reduir les emissions contaminants dels bucs.
 
Totes aquestes mesures involucren l’Estat en els plans del Govern i el desenvolupament de la llei que aquest mateix Parlament va aprovar fa unes setmanes, la de canvi climàtic i transició energètica, i que situa les Illes Balears a l’avantguarda d’Europa per garantir emissions zero l’any 2050. És a dir, el REIB no només ens dota d’inversions, sinó que amb aquestes inversions assegura que l’Estat mantingui els compromisos que des de les Balears hem impulsat en la lluita contra el canvi climàtic.
 
Aquestes tres potes –fons o factor d’insularitat, transport i energia- avui ja són una realitat, amb la validació el passat dijous del Decret llei al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, crec que és important destacar la feina feta des de totes les institucions i el suport de la societat civil perquè això sigui possible. Era necessària una resposta d’urgència i l’hem obtingut.
 
Però queda una altra part important. Una part que es continua tramitant com a Avantprojecte de llei i que ferma un nou règim fiscal per a les Balears. El mateix Consell de Ministres que va donar llum verda al decret també va aprovar aquest Avantprojecte de llei que el Govern de l’Estat convertirà ara en Projecte de llei i que, passades les eleccions generals, s’enviarà a les Corts.
 
Malgrat que tant nosaltres com el Govern de l’Estat hauríem volgut que aquesta part també s’incorporàs al Decret llei, finalment s’ha optat per fer avançar el REIB per dues vies: la del Decret llei i la del Projecte de llei. Així ho ha recomanat l’Advocacia de l’Estat perquè aquests avantatges fiscals tenguin més seguretat jurídica i en cap cas puguin ser eliminats o recorreguts, ni a Espanya ni a Europa. No podíem arriscar-nos a fer-los vulnerables a la decisió d’aquells que volguessin dur aquests avantatges als tribunals.
 
Ara, el Congrés de Diputats que surti de les properes eleccions del 28 d’abril haurà de validar el Projecte de llei per fer-lo efectiu l’1 de gener de 2020. L’actual Govern de l’Estat ha expressat el seu compromís ferm i tenim plena confiança amb tots els partits que ja han avançat el seu suport per tal que, quan arribi al Congrés, tothom actuï amb responsabilitat i el REIB pugui quedar completat amb la part fiscal.
 
Aquest nou règim fiscal serà molt millor que el que teníem fins ara, que no era res. Les Illes Balears mai no havien comptat amb un règim fiscal per compensar els sobrecosts generats per la insularitat. Però aquestes mesures fiscals no només estan pensades per compensar la insularitat, sinó per afavorir la modernització de la nostra economia i la creació de més i millor ocupació.
 
El nou REIB estableix millores per a tots els sectors productius i empresarials a través d’un bloc de nous beneficis fiscals que incentiven el creixement de les empreses i la millora econòmica de les Illes.
 
Així, s’evidencia en dos blocs de beneficis. D’una banda, tenim una reserva d’inversions per a empreses i autònoms que suposarà una rebaixa de l’impost de societats en el cas d’empreses i de l’IRPF en el dels autònoms. És a dir, s’incentivarà la inversió de beneficis a les Balears. D’altra banda, hi haurà un règim especial d’empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres que actuarà de la mateixa manera.
El nou REIB s’adreça a les més de 47.000 empreses i 71.000 autònoms declarants per activitats econòmiques a l’IRPF de les Balears. Les empreses que es poden aplicar la reserva per inversió són aquelles que hagin tributat per beneficis en l’impost de societats. En el cas dels autònoms declarants, es poden aplicar la deducció de la quota per la reserva d’inversions.
 
L’estimació global de beneficis fiscals que se’n deriva és de 270 milions d’euros per a empreses i autònoms. Els avantatges a empreses, pimes i autònoms tenen un doble objectiu. En primer lloc, la modernització i ampliació dels sectors productius i el foment de l’activitat econòmica i empresarial a les Illes. En segon lloc, la creació d’ocupació i el manteniment de llocs de treball.
 
De fet, la reserva d’inversions bonifica el manteniment dels llocs de treball i la creació d’ocupació. També incentiva la inversió dels beneficis empresarials d’empreses i autònoms. En el cas del nou règim per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres, es bonifica fiscalment amb una deducció del 10% el manteniment de l’ocupació i un benefici del 25% per a la creació de llocs de treball.
 
Aquesta reserva incentiva també la creació o ampliació d’un establiment; la diversificació de l’activitat per a l’elaboració de nous productes; la transformació en el procés de producció; la inversió en elements que contribueixen a la millora i protecció del medi ambient en el territori balear i despeses d’R+D+I; la creació de llocs de treball relacionats amb les inversions anteriors i la subscripció d’accions o participacions de societats que desenvolupin la seva activitat a les Illes Balears i realitzin les inversions anteriors.
 
Pel que fa al benefici fiscal, les empreses declarants de l’impost de societats o de l’impost sobre la renda de no residents podran reduir la base imposable en l’import de la dotació de la reserva d’inversions. Seran quantitats dotades i s’estableix un límit del 90% del benefici no distribuït. En el cas dels autònoms declarants de l’IRPF, es podrà aplicar una deducció a la quota íntegra de l’impost calculada sobre l’import de la dotació de la reserva d’inversions. Hi haurà un límit del 80% de la part de la quota íntegra que derivi d’establiments situats a les Illes Balears.
 
Els posaré alguns exemples.
 
Posam per cas que un petit comerç compra una furgoneta de 20.000 euros per distribuir els seus productes i aquest autònom té un benefici empresarial de 30.000 euros. Amb el Règim Especial aconseguirà un estalvi de gairebé 5.000 euros en rebaixar l’IRPF a través de la reserva d’inversions.
 
O posam per cas un industrial autònom que amplia el seu negoci i inverteix 20.000 dels 50.000 euros de benefici empresarial que té en la compra d’un solar per construir i equipar un nou local. Amb el Règim Especial aconseguirà un estalvi superior als 5.000 euros gràcies a la rebaixa de l’IRPF prevista en la reserva d’inversions.
 
O posam per cas que una societat anònima vol diversificar la seva activitat amb la creació d’un nou producte i invertirà un milió d’euros en tres anys. Aquesta societat preveu obtenir un benefici fiscal de dos milions i distribuir 400.000 euros. Amb la reserva d’inversions, aconseguirà un estalvi de 200.000 euros en l’impost de societats el primer any.
 
Vull destacar que aquesta nova reserva d’inversions va molt més enllà de la plantejada pel PP abans de les eleccions de 2015, ja que aquest benefici fiscal arriba fins al 90% del benefici no distribuït, mentre que la proposta del PP era del 75%.
 
A més a més, també hi haurà un règim especial per a empreses industrials, agràries, ramaderes i pesqueres. Consisteix en una deducció aplicable a l’impost de societat –o a l’IRPF en el cas dels autònoms- sobre els rendiments derivats de la venta, exportació, comercialització o transformació dels productes.
 
Hi haurà un benefici fiscal per a la producció de béns industrials, agraris, ramaders i pesquers mitjançant sucursal o establiment permanent a les Illes Balears. La base del benefici seran els rendiments de la venta, l’exportació, la comercialització o la transformació de productes.
 
Per calcular-ho, s’aplicarà una deducció del 10% sobre la quota íntegra, sempre que l’empresa mantingui els llocs de treball. Aquesta deducció pujarà al 25% si l’empresa en crea de nous.
 
Així, per exemple, un agricultor, un ramader o un pescador que hagi obtingut un benefici de 50.000 euros per la venda de la seva producció, amb el nou Règim Especial obtindrà un estalvi fiscal de 5.000 euros per mantenir els llocs de treball de la seva activitat i aconseguirà un estalvi de 12.500 euros si també decideix contractar un nou treballador.
 
Per tant, això és el que hem aconseguit entre tots. Un Règim Especial que ha de suposar l’arribada de devers 170 milions d’euros més cada any per situar les Balears en la mitjana d’inversió de l’Estat a les comunitats autònomes. Les Illes Balears mai més tornaran a ser discriminades en els pressuposts com a conseqüència de la insularitat.
 
Hem aconseguit un Règim Especial que combat també una forma de discriminació que va més enllà del pressupost de l'Estat, la que pateixen diàriament els mateixos ciutadans i ciutadanes com a conseqüència d'un major cost de la vida.
 
El nou Règim Especial atacarà aquest càstig, causat en part per la mateixa insularitat, amb un paquet de mesures de transport que blinden el 75% de resident i, a més, abarateixen el transport de mercaderies i redueixen els costs de producció i, per descomptat, de venda.
 
Un Règim Especial que ens ha d’empènyer també a accelerar cap a un model energètic que reforça la interconnexió i el subministrament i que suposa una aposta per la generació d’energies netes amb fonts renovables.
 
Tot això ja es troba en vigor gràcies al Decret llei que dijous va convalidar el Congrés dels Diputats sense cap vot en contra.
 
Però, a més, a tot això s’hi ha d’afegir un règim fiscal propi que suposarà avantatges tributaris per a tots els sectors productius: des de l’agricultura, a la indústria, la pesca, el comerç, el turisme o el transport, així com totes les activitats emergents relacionades amb la investigació i la innovació.
 
Segons les estimacions fetes, l’impacte del nou Règim Especial serà de devers 550 milions d’euros anuals en inversió, mesures fiscals i millora del transport, a més dels 1.600 milions d’euros prevists en matèria energètica. Aquestes són les obligacions que haurà de complir amb les Illes Balears el Govern de l’Estat, independentment del color que sigui, per compensar la insularitat.
 
Per tant, és evident que aquest Règim Especial és una millora qualitativa respecte al que teníem vigent fins ara. Suposa un abans i un després, com va dir dijous al Congrés la ministra Batet. I és així tant pel que fa a la compensació dels desavantatges derivats de la insularitat com a la millora de la política d’inversions de l’Estat a les Illes, complint així amb el mandat constitucional i l’estatutari.
 
I aquest acord, també ho vull recalcar, s’adopta en un context gens propici perquè, per un costat, la negociació s’ha vist condicionada per la forta inestabilitat que s’ha viscut en l’àmbit estatal, en què un únic Govern baIear ha conviscut amb tres governs diferents a l’Estat, amb tres convocatòries d’eleccions generals, una moció de censura i llargs períodes d’interinitat política que han bloquejat molt la capacitat d’arribar a acords i de prendre decisions. Vull dir amb això que la inestabilitat política que s’ha viscut en l’àmbit de l’Estat no ha estat un escenari propici per a la negociació.
 
Una negociació que, també vull recordar, és complicada perquè així com per a les Illes Balears la insularitat és el seu principal problema, això no és així per a tot l’Estat i, per tant, costa que els governants espanyols la situïn en el mateix nivell de prioritat que té per als governants de les Illes Balears.
 
I, per un altre costat, també vull posar en valor que aquest acord arriba en un context en què el desenvolupament de l’Estat autonòmic no marca l’agenda de la política espanyola i, més aviat, bufen vents de recentralització. L’aprovació del nou Règim Especial suposa, per tant, un reforçament del model autonòmic i del mateix Estat, que fa una passa més per garantir la igualtat de drets de tots els espanyols tractant diferent a aquells que som diferents.
 
El nou Règim Especial és un punt de partida, una primera passa, però una passa fonamental, que haurà de venir seguida d’altres passes que han de contribuir a reforçar i millorar encara més la compensació dels desavantatges derivats de la insularitat que patim. Sabem que tot el que hem aconseguit no és suficient perquè nosaltres sempre exigim més i mai no ens conformam. I sabem que en el futur aconseguirem fer noves passes.
 
Ho sabem perquè hem vist com la capacitat de fer feina junts, que ha demostrat la societat d’aquestes illes, ens ha conduït a aquest èxit col·lectiu i ens conduirà en el futur a noves conquestes des del diàleg i el consens, des de la lleialtat i la cohesió de la nostra societat.
 
Aquesta és la clau de l’avenç que s’ha produït, aquesta és la gran novetat: la capacitat d’avançar junts, la força que dóna el suport dels partits, patronals, sindicats i d’entitats com la Plataforma per la Millora del Finançament liderada pel Cercle d’Economia. A tots ells els vull donar les gràcies perquè tot el que s’ha aconseguit és mèrit seu.
 
En aquest punt, vull agrair especialment la tasca de la Plataforma per la Millora del Finançament i la de l’expresident del Cercle d’Economia, Andreu Rotger, així com la de l’actual president, José María Vicens.
 
També vull agrair l’esforç del Govern de l’Estat i la implicació personal del president, Pedro Sánchez, així com de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, perquè hem avançat més en aquests vuit mesos que en vint anys. Però també vull donar les gràcies per la feina feta en el seu moment a l’expresident Mariano Rajoy i a l’exministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro. I no em vull estar de felicitar a aquells que han fet la feina més dura: la consellera Catalina Cladera i el seu equip d’Hisenda.
 
També vull destacar el suport dels quatre consells insulars i la implicació de totes les forces polítiques per avançar en la millora del Règim Especial. Vull citar explícitament les forces del pacte -Més, Gent per Formentera, Podem i Partit Socialista- per la feina feta a les Illes Balears i a Madrid per aconseguir que el nou REIB fos convalidat dijous amb un resultat històric de 306 vots a favor i sense cap vot en contra.
 
També vull ressaltar la labor, crítica i alhora constructiva, del Pi, que en tot moment ha sabut contribuir al consens i la unitat des de la seva veu sempre reivindicativa. I, per descomptat, vull agrair el comportament del Partit Popular, per haver entès que, en les qüestions que són d’Estat per a les Illes Balears, no s’ha de fer partidisme.
 
Aconseguir aquest avenç és mèrit de tots. Aquest Règim Especial és important tant pels seus efectes econòmics com per la forma amb la qual hi hem arribat: fent feina junts com mai. Sumant il·lusions i forces. Escoltant-nos, coneixent-nos i traçant estratègies conjuntes. Només així aconseguirem que l'eloqüència de les nostres raons objectives s'imposi gràcies a la contundència que ens dona parlar amb una sola veu. La de tots.
 
Ja sabem el que som junts. Seguim caminant al mateix pas. Aprofitem la comunió entre institucions, partits i societat per continuar obrint-nos camins que mai havíem transitat amb èxit. Dialoguem entre nosaltres per cercar les nostres febleses i convertir-les en fortaleses. Continuem marcant-nos objectius comuns ambiciosos i tornem a fer-los realitat.
 
Aquest Règim Especial ens demostra que, junts, som millors i, sobretot, que, junts, podem fer front als nostres majors desafiaments. Avancem junts cap a la societat de progrés, justícia social i oportunitats per a tots que ens agermana en el propòsit. Fem d'aquestes Balears nostres les illes que volem.
 
Moltes gràcies.