L’any 2009, davant el buit assistencial existent, el Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria d’Afers Socials, va posar en marxa un servei específic per atendre menors víctimes d’abús sexual infantil quan les famílies són protectores. Fins aquell moment, l’atenció es limitava a aquells casos de famílies i progenitors no protectors en què els menors passaven a ser tutelats pels consells insulars i aquestes institucions actuaven, i actuen dins la seva competència, terapèuticament sobre ells.
Un estudi de la ONG Save the Children l’any 2017 posava en valor aquest servei, essent les Illes Balears una de les poques comunitats que comptaven amb recursos especialitzats públics per atendre menors i adolescents víctimes d’abusos sexuals amb famílies protectores.
El nou servei, la Unitat Terapèutica d’Abús Sexual Infantil (UTASI), es va posar en marxa amb dues psicòlogues i avui dia ja són cinc els professionals que hi fan feina. Els casos venen derivats dels consells, que fan la valoració del cas, o pel sistema judicial, amb una valoració de família protectora.
Des de l’any 2009 a l’UTASI s’han atès 681 casos que, depenent del cas concret, necessiten diferent número de sessions terapèutiques.
Tal com explica una de les psicòlogues terapèutiques de l’UTASI, Carmen Ruiz, «amb els més petits treballam més des de la prevenció, amb jocs, i tenim instal·lacions adequades per treballar amb ells, i amb els adolescents treballam més des de la part més cognitiva perquè ells entenen millor què ha passat». Es treballa en quatre àrees de la personalitat: la cognitiva; l’emocional «perquè aquests infants tenen sensació de culpa, de molta ràbia o molta tristesa pel que ha passat»; la física; i la conductual «perquè quan hi ha una situació traumàtica queden afectades aquestes àrees», comenta.
L'equip de terapeutes creix any rere any perquè de cada vegada es detecten més casos. S'atenen infants des dels 2 anys i fins als 18 i se’ls acompanya, a més, en tot el procés judicial. A més de les cinc psicòlogues, enguany s’ha posat en marxa una borsa de feina de psicòlegs per aquells menors que requereixen d’una menor intervenció terapèutica i així donar sortida a les necessitats.
«Cada cas que entra a UTASI és totalment únic, amb la seva situació, les seves característiques, quan i com ha passat, quina família i xarxa tenen aquests nins i menors». «No podem treballar amb els menors si la família no està implicada amb tota aquesta teràpia. Treballem també amb tota la xarxa dels menors perquè trobin una normalitat després del que ha passat», afegeix.
Una jove víctima d’abús sexual explica que fer la teràpia l'ha ajudat a capgirar la seva vida: «aporta molta tranquil·litat perquè hi vaig arribar histèrica, amb molts de prejudicis per teràpies anteriors que no m’havien anat bé. Venia amb molta ansietat, molta por i molt reticent a tot el que seria la teràpia».
«He bloquejat tot el record i el succés durant moltíssims anys, i fins aleshores no ho havia exterioritzat ni parlat i quan vaig començar la teràpia va ser un alliberament molt gran. El moment en què ho expliques ho mig acceptes... Una frase que tenc tatuada a la ment és que no es tracta del que et va passar, no ets el que et va passar, t’ha passat però no et defineix. No es tracta d’evitar-lo, evadir-lo o acceptar-lo, sinó saber que t’ha passat i que no t’afectarà i fer tot el possible perquè no t’afecti en el teu dia a dia», argumenta.
La consellera Fina Santiago valora que «és una situació molt conflictiva i per tant necessitam aquest tipus d’unitats de tractament terapèutic tan especialitzat, perquè si no tractam aquestes nines i menors abusats la seva sexualitat futura pot estar absolutament impregnada per aquest fet i per tenir persones felices és necessari invertir en aquests serveis».
«Serà un procés llarg: moltes emocions, molt de dolor, remoure el passat... Hi haurà alegries, perquè ho superaràs, no viuràs amb això tota la vida, tot i que estiguis molt temps, uns més, altres no tant... perquè és molt personal. Els terapeutes s’hi impliquen molt, amb tu, i és com un flotador i en surts... perquè quan et passa penses que no tornaràs a veure res més que això. Però sí, hi ha molt darrere i queda molt per viure, i ho viuràs», conclou la víctima.