LOGO CAIB
Contingut
19 juny 2020Conselleria de Medi Ambient i Territori

Una tortuga marina posa ous per primera vegada a Menorca NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Una tortuga marina posa ous per primera vegada a Menorca

Especialistes han excavat el niu i n'han extret 132 ous que han estat traslladats per mor de la seva seguretat

 

Un exemplar de tortuga marina (Caretta caretta) ha posat ous, aquest divendres, a la platja de Punta Prima, al municipi de Sant Lluís, a Menorca. Es tracta de la primera vegada que es registra un esdeveniment d'aquest tipus a l'illa i el tercer a les Illes Balears, després de les dues postes registrades a Eivissa l'estiu passat.

La posta s'ha produit a primera hora del dematí i un ciutadà n'ha alertat l'112, l'organisme encarregat d'activar el protocol d'actuació. Tot d'una, s'han mobilitzat efectius del SEPRONA i dels Agents de Medi Ambient que han acordonat la zona per protegir els ous, molt sensibles a les vibracions. 

Una especialista del Palma Aquarium (entitat amb la qual la conselleria de Medi Ambient i Territori manté un conveni de col·laboració en matèria de conservació de tortugues marines) s'ha desplaçat a l'illa i durant el capvespre s'ha procedit a excavar el niu del qual s'han extret 132 ous. En les tasques hi ha col·laborat personal del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) sota la coordinació del Servei de Protecció d'Espècies de la conselleria que ha estat en contacte, durant tot el dia, amb reconeguts especialistes de València, Barcelona i Madrid. El Consell de Menorca ha estat informat, en tot moment de les actuacions, en les quals hi ha col·laborat activament la policia local de Sant Lluís i Maó.

Estudis previs ja havien certificat que la platja de Punta Prima no és addient per a acollir els ous durant el periode d'incubació especialment pel que fa a la temperatura de l'arena. És per això que els ous han estat dividits en tres grups: el primer grup ha estat depositat, amb la col·laboració dels Agents de Medi Ambient, en una platja del nord de l'illa que no serà revelada per motius de seguretat. Un segon grup serà depositat en incubadores al Centre de recuperació de fauna del GOB (amb el qual el COFIB manté un conveni de col·laboració) i la resta seran traslladats a Mallorca.

Es tracta de la tercera vegada que es registra una nidificació a les Illes Balears d'aquesta espècie, catalogada com a vulnerable. L'estiu passat, se'n van registrar dos a Eivissa que van donar com a resultat l'eclosió de 37 exemplars els quals estan sent criats, actualment, al Palma Aquarium, al Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i al Centre Oceanogràfic de València. 

La Caretta caretta se sol reproduir amb èxit a l'est de la mediterrània. A la banda occidental, en canvi, no hi havia evidències d’aquest fet fins a principis del segle XXI. Les primeres postes esporàdiques es van registrar a les províncies d’Almeria (2001), València i Barcelona (2006) i novament a Barcelona (2011). A partir de 2014, s’han registrat de manera ininterrompuda una cinquantena d'esdeveniments (amb èxit o intents) de nidificació a les costes espanyoles. El canvi o expansió de l'àrea de nidificació de la tortuga marina cap a la mediterrània occidental està més que probablement motivat per l'escalfament de la mar provocat pel canvi climàtic.

Aquesta espècie es troba, en aquests moment, en plena època de nidificació. Per tant, és probable que es produeixin noves postes o intents els propers dies. Des de la conselleria de Medi Ambient i Territori es demana que, en cas que una tortuga sigui vista en una platja, ningú la toqui ni s'hi acosti a menys de quinze metres. No se les ha de fotografia amb flash i cal trucar immediatament a l'112 perquè es pugui posar en marxa el protocol d'actuació. Es prega, a més, màxima precaució i prudència a l'hora de publicitar aquest tipus d'esdeviments a través de les xarxes socials per tal de garantir que les tasques s'efectuin sota la menor pressió possible i per afavorir així que les possibilitats de sobreviure dels ous siguin òptimes.