Una de cada deu dones amb infants pateix alteracions del sòl pelvià NNota Informativa

S’estima que una de cada deu dones amb infants pateix alteracions del sòl pelvià. Són afeccions freqüents associades a factors de risc que afecten majoritàriament la població adulta, que poden ocasionar limitacions i condicionen la qualitat de vida de les afectades. Les més prevalents són la incontinència urinària, la incontinència fecal, l’aparició de prolapses (caiguda dels òrgans intraabdominals) i les disfuncions sexuals. Tot i que el primer pas per abordar-les és el tractament conservador, de vegades és necessària la cirurgia.
 
El sòl pelvià està format per un conjunt de músculs, lligaments, teixit connectiu i nervis que permet mantenir en la posició correcta i en suspensió l’úter, la vagina, la bufeta i el recte. L’embaràs, el part, la menopausa, l’envelliment, la pràctica d’alguns esports o els factors de risc (antecedents familiars, obesitat, tipus de feina, etc.) poden provocar la debilitació d’aquesta zona i l’aparició d’alteracions.
 
Devers 130 professionals —entre facultatius de diferents especialitats (ginecòlegs, uròlegs, cirurgians colorectals, digestòlegs i rehabilitadors), infermeres, comares i fisioterapeutes— han assistit avui a la 3a Reunió Balear de Sòl Pelvià, organitzada pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Son Espases. Representants de tots els hospitals públics de les Illes Balears han participat en les conferències i en els debats amb l’objectiu d’ actualitzar coneixements, posar en comú l’abordatge d’aquestes alteracions, crear debat i unificar els criteris d’actuació.
 
La Unitat de Sòl Pelvià del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Son Espases atén cada any devers tres-centes dones amb alteracions del sòl pelvià. La primera opció és el tractament conservador, que consisteix a enfortir els músculs del sòl pelvià i/o en la col·locació d’un pesari. En els casos en què sigui necessari, el tractament pot ser quirúrgic. La tècnica utilitzada és individualitzada, ja que depèn de les necessitats de cada pacient.