\ Després d’un procés de participació que ha comportat una trentena de reunions, s’obre un termini de trenta dies hàbils per presentar-hi al·legacions
\ Per seguretat jurídica i a petició d’una part del sector agrari de les Illes Balears, es presenta com una llei nova, amb el text consolidat
El
Butlletí Oficial de les Illes Balears recull avui el començament del període d’exposició pública de l’Avantprojecte de la llei agrària de les Illes Balears, al qual es podran presentar al·legacions fins al dia 15 de desembre. La tramitació ordinària comença després d’un procés de participació en el qual s’han mantingut una trentena de reunions amb un ampli espectre d’interlocutors com les organitzacions agràries, les entitats ecologistes, els col·legis professionals, el sector ecològic, les cooperatives, els consells insulars i les conselleries, entre d’altres.
El contacte amb els autors de la Llei agrària vigent ha estat constant per millorar-la amb l’experiència d’haver-la aplicat durant més dos anys, després d’haver corregit els aspectes més urbanístics de la normativa. Precisament per seguretat jurídica i a petició d’alguns d’ells, es crea una Llei nova, amb un text consolidat, a fi que sigui més eficaç.
L’Avantprojecte de llei se centra en la seguretat i la sobirania alimentària, i prioritza la producció d’aliments sobre altres activitats relacionades amb l’activitat agrària —com ara algunes activitats complementàries d’oci i els cultius energètics—, la venda directa i la transformació del producte a totes les Illes Balears. Inclou mesures per a l’adaptació al canvi climàtic, per exemple, amb el contracte territorial. Aquesta figura consisteix a compensar els costos que representa per als pagesos la generació de tot un seguit d’externalitats socials i ambientals positives: el manteniment dels marges, les síquies i els albellons; la dinamització d’altres sectors econòmics, etc.
Les activitats complementàries, a fi que no substitueixin l’activitat agrària, es permetran a explotacions preferents, les quals hauran de generar una unitat de treball agrari (és a dir, feina per a una persona durant tot l’any) i certificar que un mínim de la renda prové de l’activitat agrària.
D’altra banda, es creen les zones d’alt valor agrari, que es reserven i prioritzen per a aquesta activitat, i s’obre la possibilitat que els ajuntaments i els consells insulars creïn bancs de terres, que també poden ser privats. També s’impulsa la figura del parc agrari, posant en valor l’activitat agrària a zones periurbanes.
S’aposta pel producte local i el patrimoni fitogenètic, es crea el Catàleg de varietats locals, s’introdueix la possibilitat de tramitar davant el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que no s’autoritzi la sembra de nous organismes modificats genèticament (transgènics) i es recull l’obligatorietat de complir la Llei estatal de sanitat vegetal, en virtut de la qual les finques s’han de mantenir en bones condicions i s’ha d’alertar les autoritats sanitàries si se sospita de la presència d’una plaga, com la de
Xylella fastidiosa.
En una aposta per la producció agrària de qualitat de les Illes Balears, s’estableix el marc legal perquè en les compres públiques es prioritzin els productes de qualitat de proximitat.
La Llei preveu la redacció del Pla Forestal de les Illes Balears i d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones del sector agrari i entre dones d’altres sectors.
El text es pot consultar a través del següent enllaç: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=3110717&coduo=138143&lang=ca