\ Armengol defensa la norma com un avanç «cap a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica»
\ El Consell de Govern aprova el Decret llei per a la circularitat i la sostenibilitat en el turisme, que impulsarà la modernització i la transformació del sector
El Consell de Govern ha aprovat avui un decret llei per a la circularitat i la sostenibilitat en el turisme que impulsarà la modernització i la transformació del sector i exigirà a les empreses mesures capdavanteres en sostenibilitat mediambiental i drets laborals. La norma inclou una congelació de noves places turístiques per als pròxims quatre anys per tal de millorar la qualitat de vida dels residents i l’experiència turística dels visitants.
Així, durant aquest temps no es podran comprar noves places de les borses de Mallorca, Eivissa i Formentera. En el cas de Menorca, que no té borsa de places, s’aplica la congelació per a nova oferta. Durant aquests quatre anys, els consells insulars podran determinar, mitjançant els seus plans territorials insulars, si es recuperen aquestes places o es deixen extingir.
Aquesta nova normativa preveu, per tant, un decreixement de places, un fet que la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha definit durant la presentació del Decret llei com un camí «cap a l’equilibri i la sostenibilitat ambiental, social i econòmica».
Aquesta moratòria afecta les places hoteleres i les de lloguer turístic, que en el cas de les borses de Mallorca, Eivissa i Formentera ara mateix sumen un total de 18.718, de les quals 8.486 corresponen a Mallorca, 7.000 a Eivissa i 3.232 a Formentera.
La presidenta ha explicat que aquest decret llei, que no només es convalidarà al Parlament, sinó que també es tramitarà com a projecte de llei i estarà obert a les aportacions de tots els grups parlamentaris, té com a objectiu que les Illes Balears «continuïn a l’avantguarda en turisme», essent «la primera destinació turística circular del món» i una destinació «referent en com es cuiden els treballadors i treballadores, que són qui ens fa ser líders en turisme».
A més d’agrair la tasca feta per tots els agents implicats en la redacció i negociació d’aquest decret llei, Armengol ha assegurat que al Govern «sabem que aprovam exigències que impliquen inversions per al sector turístic i sabem que en els darrers anys han viscut una situació econòmica complexa», motiu pel qual la normativa arriba acompanyada d’un compromís de recursos públics per part de l’Administració.
Seixanta milions d’euros d’inversió
La nova normativa autonòmica de turisme comportarà una inversió pública de seixanta milions d’euros en ajudes al sector i suposarà un clar avenç cap a la circularitat, amb l’objectiu de convertir el turisme en un motor d’impactes positius en tota la societat i en el medi ambient, entorn d’una sostenibilitat entesa en un triple vessant: social, econòmic i mediambiental.
És una regulació capdavantera a l’Estat, que està dividida en quatre eixos i que recull tota una sèrie de mesures que permetran un creixement econòmic més inclusiu i més sostenible, així com una millora de la convivència entre treballadors, residents i turistes, i un ús més eficient dels recursos. Gira al voltant de quatre pilars:
Pel que fa a la sostenibilitat social i econòmica, la norma estableix com a punt de partida la qualitat de l’ocupació i la qualitat de vida de les persones, amb mesures que fan que el turisme sigui també sostenible socialment.
En aquest sentit, s’augmentarà la protecció a les cambreres de pisos, un col·lectiu molt afectat per la sinistralitat laboral. Des de l’any 2023, els establiments de les Illes Balears hauran d’instal·lar llits elevables (mecànics o elèctrics) per facilitar la seva feina, una mesura que implica renovar 300.000 llits i de la qual es beneficiaran més de 20.000 cambreres de pisos.
Els establiments disposaran de sis anys per adaptar-se a la normativa.
Al mateix temps, el Decret llei aposta per una economia circular en el sector, per la qual cosa s’exigirà a totes les empreses que disposin d’un pla de circularitat. Això convertirà les Illes Balears en una destinació capdavantera a l’hora de normativitzar aquesta qüestió.
Les empreses cada any hauran de dur a terme una avaluació de la gestió dels recursos i residus generats i, a partir d’aquesta avaluació, hauran d’elaborar una planificació cada cinc anys en què hauran d’estipular els objectius de reducció i les inversions, les pràctiques i els protocols necessaris per complir-los.
En aquesta línia, la circularitat inclourà aspectes com l’alimentació, l’ús i la cura de l’aigua, els residus o les energies netes. Entre les directrius que establirà entorn d’aquestes qüestions, en l’àmbit de l’alimentació es prohibirà la utilització d’espècies classificades dins categories amenaçades i s’establirà com a obligatòria la traçabilitat del peix i del marisc d’origen balear.
Quant a l’energia, s’obligarà els establiments turístics a canviar les calderes de fuel per altres de gas natural o elèctriques, amb la qual cosa s’emetran anualment 57.600 quilos de CO2 menys per establiment.
En l’àmbit de la sostenibilitat territorial, el tercer eix de la normativa mantindrà l’aposta pel medi ambient i la protecció del territori continuarà sent ferma. A més de bloquejar el creixement turístic mitjançant la congelació de places, el text legal lliga la realització de reformes en els establiments turístics a noves limitacions i exigeix com a condició prèvia una reducció de places turístiques del 5 % per part de l’establiment. Els expedients de reforma s’autoritzaran mitjançant una declaració responsable.
Finalment, a més de les modificacions relatives a la sostenibilitat social o econòmica, mediambiental i territorial, la nova Llei presenta una sèrie de millores en l’àmbit de la simplificació i la modernització administrativa.
D’aquesta manera, la norma actualitza els criteris per aconseguir una nova classificació hotelera ajustada als nous temps, que apostarà de manera clara per la qualitat del servei. Així, els estàndards de les categories més baixes s’incrementen i es modernitzen les exigències, per la qual cosa a partir d’ara els criteris relacionats amb els televisors de les habitacions inclouran l’exigència que tenguin accés a contingut digital i es valorarà la disponibilitat d’altaveus sense fils a les habitacions.
També se simplifiquen els criteris i s’eliminen aspectes que han quedat obsolets, com la necessitat de disposar d’un telèfon supletori o un tamboret en el bany, un despertador, una carpeta de correspondència a l’habitació o un servei de fax a recepció. Al mateix temps, es modernitzen els criteris i les puntuacions de la classificació hotelera, en línia amb els grans eixos de la norma.
El text legal també recull tota una sèrie de modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, com la inclusió de la prohibició dels autodispensadors de begudes alcohòliques, en línia amb la filosofia del decret d’excessos de 2020, o la introducció d’una nova figura d’establiments d’allotjament, denominada hotels saludables, els quals hauran de tenir una categoria mínima de quatre estrelles.
A més, s’estableixen nous requisits per als habitatges turístics, ja que a partir del maig de 2023 hauran de disposar d’un llibre de registre que farà constar la data i la identificació de la persona responsable de garantir els serveis obligatoris que marca la llei per a aquesta mena d’establiments, com la neteja periòdica o el manteniment de les instal·lacions.
La norma recull també que tots els hostals, les pensions, els càmpings i els habitatges turístics han de mantenir unes condicions òptimes d’higiene i neteja, i també han de mantenir en perfecte funcionament i actualitzats els mecanismes i les instal·lacions que posseeixin. Com a contrapartida, deixaran d’estar subjectes a l’obligació de superar els plans de modernització.
Infraccions i sancions
El nou text legal estableix un règim sancionador en cas d’incompliments o infraccions administratives. Així, l’incompliment en el termini màxim establert per a la instal·lació de llits elevables serà sancionat amb 500 € per cada llit no instal·lat.
El fet de no disposar de tota la documentació acreditativa de l’elaboració del pla de circularitat serà sancionat amb una multa de 100.000 €, mentre que el fet de no indicar de manera diferenciada en la carta, el menú o similar, els productes tant de marisc com de peix que tenguin origen balear serà sancionat amb un requeriment o una multa de fins a 1.000 €.
La resta d’infraccions, com per exemple incomplir l’obligació d’eliminar les instal·lacions tèrmiques, no disposar de doble polsador en els vàters o fer ús d’espècies classificades com a amenaçades per al consum alimentari, seran sancionades amb multes d’entre 4.000 i 40.000 €.
102 milions d’euros d’inversió pública per transformar el sector
A més de l’aprovació del Decret llei en el Consell de Govern, aquest divendres s’ha celebrat una mesa de diàleg ampliada, en la qual a més dels sindicats i les patronals CAEB i PIMEM, han participat també representants de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i de l’ACH (Asociación de Cadenas Hoteleras), d’empreses hoteleres i d’altres sectors, representants de la UIB, de les kellys, diversos alcaldes de municipis de les Illes, entitats ecologistes i les presidentes dels consells insulars de Mallorca i Menorca, Catalina Cladera i Susana Mora.
Aquesta Mesa de Diàleg, amb gran representació social i econòmica, ha aprovat diferents mesures complementàries que, juntament amb els seixanta milions d’euros de la Llei, suposaran una inversió total de 102 milions d’euros per a la transformació del model turístic balear.
Així, a més de les polítiques recollides en el decret llei, s’ha acordat crear un pla de circularitat en destinació, impulsar la formació contínua dels treballadors i les treballadores del sector a través de quatre centres de formació per un valor de 22 milions d’euros i fomentar la digitalització i la modernització amb una incubadora de projectes innovadors i una plataforma de dades massives (big data) per analitzar la realitat turística, avaluar el seu impacte social, econòmic i mediambiental i elaborar estratègies compartides. Aquests dos darrers projectes sumen una inversió de vint milions d’euros.