LOGO CAIB
1 de juny de 2018Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Consell de Govern: LA NOVA LLEI AGRÀRIA VOL GARANTIR LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA PROTEGINT ELS RECURSOS I PROFESSIONALITZANT EL SECTOR CConsell de Govern

Foto de noticia

Consell de Govern: LA NOVA LLEI AGRÀRIA VOL GARANTIR LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA PROTEGINT ELS RECURSOS I PROFESSIONALITZANT EL SECTOR

\ El Consell de Govern aprova el Projecte de llei, que es trametrà al Parlament
\ La normativa prioritza l’agricultura en detriment de l’urbanisme i reconeix la tasca del pagès 
 

El Projecte de llei agrària de les Illes Balears, que ha aprovat avui el Consell de Govern, vol garantir la seguretat i la sobirania alimentària de la Comunitat Autònoma. Per tal d’aconseguir-ho, amplia els aspectes agraris de l’anterior Llei 12/2014, en detriment dels urbanístics, i prioritza la professionalització del pagès i la protecció dels recursos que són indispensables per dur a terme la seva tasca.

Si el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, derogava o suspenia els aspectes més desenvolupadors de la Llei agrària, el nou projecte pretén «agraritzar» la normativa. 

D’aquesta manera, es prioritzen els usos típics del sòl rústic per sobre dels que no en són propis i es crea una figura nova, les zones d’alt valor agrari, que són terres especialment riques per a l’agricultura, pel fet de ser d’alta fertilitat o amb disponibilitat d’aigua, que seran definides pels consells insulars i que es creen com a espai d’ús exclusiu per al sector agrari. 

Precisament, les sinergies positives que genera el pagès al paisatge es veuen recompensades en la normativa amb les figures del contracte territorial i el parc agrari. La primera té a veure amb la conservació i consisteix a cobrir els costs que representen per als pagesos la generació de tot un seguit d’externalitats socials i ambientals positives per al paisatge, com el manteniment dels marges i la dinamització d’altres sectors econòmics, per exemple. Pel que fa al parc agrari, es tracta d’una figura que ordena i potencia els espais d’interès agrari de les zones periurbanes.

A més, per primer cop, s’obre la possibilitat que es pugui exigir a qui generi pressió sobre el sòl rústic fent-ne un ús atípic que compensi el sector agrari amb aquests dos instruments.

La nova llei —que consta de 197 articles, dividits en un títol preliminar i onze títols, dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, cinc disposicions finals i un annex— també recull mesures resultat de dos anys d’aplicació de la normativa anterior, i cobreix o amplia una sèrie de mancances, com són els drets i deures dels propietaris en sòl rústic quant a sanitat vegetal. Se n’hauran de cuidar del manteniment tant els pagesos com els que no ho són, i s’ofereixen per facilitar-ho figures com els bancs de terres, de manera que el propietari de la terra i el pagès puguin posar-se en contacte entre si a través de l’Administració, que vetllarà pels interessos d’ambdues parts.

D’altra banda, tota la ramaderia es considera una activitat agrària estratègica, independentment de l’espècie —per a la llei anterior només ho eren els èquids—, i es garanteix el benestar animal en totes les fases, motiu pel qual s’estableixen les dimensions mínimes i màximes d’allotjament. 

En aquest sentit, s’afavoreixen les races autòctones, però també les varietats locals, i això es fa, entre d’altres, protegint-les contra la contaminació dels organismes transgènics, atès que hi ha una consideració especial cap a la producció ecològica i les explotacions diversificades. 

Augmentar les rendes dels pagesos, que també han de fer front al repte que comporta la insularitat i el canvi climàtic, és un altre objectiu de la Llei, que estableix una sèrie d’activitats complementàries per diversificar els ingressos, sempre que la seva pressió no perjudiqui l’activitat agrària mateix. Algunes d’aquestes activitats són la venda directa, artesanal o a les granges escola. En aquest marc es crea la nova figura de les agroestances, a través de les quals es podran oferir fins a sis places d’allotjament durant sis mesos a l’any en l’habitatge habitual del pagès. Es fomenta també la venda de proximitat i s’estableix que en la compra pública es donarà prioritat als productes de qualitat diferenciada, de venda de proximitat, frescs i de temporada, quan en la llei de 2014 només s’esmentaven.

Algunes d’aquestes activitats complementàries de l’activitat agrícola es poden desenvolupar només a explotacions agràries preferents, les quals hauran de generar una unitat de treball agrari (és a dir, feina per a una persona durant tot l’any) i certificar que un mínim de la renda prové de l’activitat agrària.

La nova Llei agrària de les Illes Balears dona més importància, així mateix, als aspectes socials mitjançant la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal, el reconeixement del cooperativisme com a dinamitzador i estructurador del sector professional i de l’agricultura familiar i el seu paper en la garantia del relleu generacional. 
En l’àmbit de la participació, s’apodera el Consell Agrari Interinsular perquè s’autoreguli, i en el del coneixement es crea l’Estratègia Balear de Millora de Coneixement Agrari, la qual ha de contenir les directrius i els plans d’actuació sobre aquesta matèria, que les administracions públiques han de seguir en un determinat període.

Pel que fa a la gestió i a l’aprofitament forestal, es reforcen les mesures de planificació forestal i d’autoprotecció en el cas dels habitatges en zona d’interfase urbana-forestal. 

En la nova Llei hi ha participat un ampli espectre d’interlocutors, com les organitzacions agràries, entitats ecologistes, col•legis professionals, el sector ecològic, cooperatives, consells insulars i conselleries, entre d’altres.