LOGO CAIB
15 de desembre de 2017Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Consell de Govern: ENTRA EN VIGOR EL PLA DE SEQUERA DE LES ILLES BALEARS CConsell de Govern

Foto de noticia

Consell de Govern: ENTRA EN VIGOR EL PLA DE SEQUERA DE LES ILLES BALEARS

\ L’objectiu és garantir el subministrament d’aigua de qualitat i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l’economia
\ El Pla estableix les actuacions que tots els sectors i administracions han de dur a terme en els diferents estats de sequera

Avui el Consell de Govern ha aprovat, per mitjà d’un decret, el Pla Especial d’Actuacions en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera a les Illes Balears (PESIB). L’objectiu del Pla és garantir el subministrament d’aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l’activitat econòmica davant una possible sequera. Amb aquesta finalitat, s’estableixen mesures operatives, de planificació i prevenció, estratègiques i mitigadores per als diferents escenaris, i es detallen les actuacions que s’han de dur a terme i els organismes que les han d’executar.
 
Per fer un seguiment més acurat de l’estat dels recursos de la comunitat autònoma, s’estableixen les unitats de demanda d’acord amb criteris hidrogeològics i de gestió, a diferència de les anteriors, que es definien per termes municipals. S’estableixen set unitats a Mallorca (una més que fins ara) i una per a cadascuna de la resta d’illes. El Pla també estableix els indicadors de sequera, que són els nivells dels aqüífers, els indicadors s’han de calcular mensualment i han de transcórrer entre tres i dos mesos, segons l’estat dels recursos, per canviar d’un nivell a un altre. Per exemple, una unitat de demanda ha d’estar tres mesos en prealerta per assumir aquest estat, i dos mesos en alerta perquè aquesta sigui oficial.
 
El Pla Especial d’Actuacions en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera a les Illes Balears s’ha de revisar, com a màxim, cada sis anys, i entrarà en vigor la setmana que ve, una vegada publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
 
Mesures de planificació i prevenció
 
El Govern ha de continuar prenent mesures per prevenir la sequera i els ajuntaments han de redactar un pla de gestió sostenible de l’aigua abans del 2024. També en aquest termini, els sistemes d’abastament que no disposin de pous de reserva estan obligats a tenir-ne un, excepte si es disposa d’un pou de garantia amb una bomba i amb connexió al sistema de distribució municipal, i se’n fa el manteniment necessari.
 
A més, els nuclis amb més de 20.000 habitants de població real o flotant han d’elaborar plans d’emergència de sequera abans de desembre de 2019. Aquests plans han d’identificar, entre d’altres, els grans consumidors i han preveure mesures específiques per a aquests.
 
L’Administració competent en matèria d’agricultura ha de promoure la reutilització d’aigües depurades i l’eficiència d’ús d’aigua del sector. També ha de redactar un pla d’ús de parcel·les agrícoles que estableixi limitacions de consum o de cultiu segons els requeriments hídrics en cada estat de sequera, en un termini de dos anys des de l’entrada en vigor del Pla.
 
Mesures estratègiques
 
Pel que fa a les mesures estratègiques, que ha de prendre la Direcció General de Recursos Hídrics, consisteixen bàsicament en les mesures de gestió de la xarxa en alta en cada escenari. Essencialment fan referència al manteniment de les instal·lacions i, quan s’entra en alerta i prealerta, la salvaguarda dels aqüífers de s’Estremera i sa Marineta. També s’ha de dur a terme el manteniment de les dessaladores amb l’objectiu que estiguin totes a ple funcionament si s’arriba a l’estat d’alerta.
 
Mesures de mitigació
 
Les mesures de mitigació comporten la creació d’un comitè tècnic de seguiment de la sequera, amb una representació tècnica fixa i la possibilitat de convidar les administracions i els sectors afectats. La tasca d’aquest Comitè és de seguiment i assessorament.
 
Mesures operatives
 
Cada estat suposa la posada en marxa de diferents mesures operatives, que són sobretot preventives en estat de prealerta, tot i que ja impliquen algunes reduccions de consum d’aigua, que s’intensifiquen segons s’agreuja la situació de sequera quan passa als estats d’alerta i d’emergència.
 
En cas de prealerta, els ajuntaments afectats han de llançar campanyes de conscienciació de l’estalvi d’aigua, començar la instal·lació de pous de garantia, instal·lar i posar en servei les infraestructures d’aigües regenerades i començar a augmentar-ne l’ús progressivament. Els municipis que disposen de connexió a dessaladores tenen l’obligació de començar a augmentar progressivament l’ús d’aigua dessalada, mentre que els que no en tenen han de començar les reduccions de consum d’aigua.
 
A més, els regants amb concessió per regar amb aigües subterrànies que formen part d’una comunitat de regants amb aigües depurades i els camps de golf que disposen de concessions d’aigües subterrànies han de substituir progressivament l’ús d’aquestes aigües per aigües depurades, i resten obligats a establir la posada a punt d’instal·lacions per poder regar amb aigües regenerades, amb l’objectiu que la substitució de les aigües subterrànies per aigües regenerades arribi al 100 % quan es produeixi l’estat d’alerta.
 
Els habitatges aïllats amb pou propi tenen l’obligació de reduir un 10 % el consum d’aigua. Així mateix, les administracions competents en educació i turisme han de comunicar la situació a centres escolars i establiments turístics. Aquests darrers tenen, de fet, l’obligació de distribuir entre els seus clients material informatiu per donar-los a conèixer la situació.
 
En cas d’alerta, els municipis han de posar en funcionament els pous de garantia i s’ha d’augmentar l’ús d’aigües regenerades fins a la capacitat màxima. Els ajuntaments amb connexió a dessaladores han d’adquirir aigua dessalada al màxim de la capacitat de subministrament de la infraestructura i començar amb les restriccions d’aigua, que els municipis que no tenguin connexió han d’augmentar amb aturades nocturnes, limitació del reg de jardins, de neteja de carrers i de dutxes de platja. En cas que el pou o els pous de garantia no siguin operatius, la Direcció General de Recursos Hídrics pot autoritzar temporalment el canvi d’ús de pous agrícoles o destinats a altres usos, propers a les xarxes, que puguin aportar aigua a la xarxa de distribució, amb l’autorització prèvia de l’Administració sanitària.
 
Els regants que només disposin de concessió per regar amb aigües subterrànies han de limitar el consum d’aigua sobre la base del Pla d’Ús de Parcel·les Agrícoles Regades, de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia. Per la seva banda, els establiments turístics han de restringir l’ús d’aigua a dutxes exteriors, jardins i piscines.
 
En l’estat d’emergència, els ajuntaments afectats resten obligats a prohibir el reg de jardins, arbres i zones verdes i esportives, siguin públics o privats, i la neteja de vials, carrers, senderes i voreres, públics o privats, a excepció que s’hi emprin aigües depurades, així com l’ompliment o la renovació de l’aigua de qualsevol tipus de piscina (d’ús públic o privat).