LOGO CAIB
21 setembre 2018Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Consell de Govern: S'APROVA LA REVISIÓ ANTICIPADA DEL PLA HIDROLÒGIC DE LES ILLES BALEARS CConsell de Govern

Foto de noticia

Consell de Govern: S'APROVA LA REVISIÓ ANTICIPADA DEL PLA HIDROLÒGIC DE LES ILLES BALEARS

\ El Consell de Govern remet la revisió al Consell Balear de l’Aigua
\ L’aprovació de la revisió pel Consell de Ministres evitarà una multa europea

El Consell de Govern ha aprovat amb caràcter inicial la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears i la trametrà al Consell Nacional de l’Aigua perquè n’emeti l’informe favorable corresponent abans que l’aprovi el Consell de Ministres. D’aquesta manera es compleix el compromís adquirit amb la Comissió Europea de revisar el Pla Hidrològic de manera anticipada per corregir les deficiències que hi han detectat els tècnics europeus.
 
El Govern espanyol va incomplir el calendari del cicle de planificació hidrològica (entre els anys 2009 i 2015), ja que va aprovar els plans de les comunitats autònomes entre els anys 2013 i 2014, quan s’havien d’haver aprovat el 2009. Per evitar una sanció, es va acordar amb la Comissió Europea que es compliria el termini previst del segon cicle de planificació (2015-2021). Aquests plans haurien de prendre en consideració, així mateix, les deficiències detectades pels tècnics europeus, fet que el Govern anterior no va tenir en compte quan va redactar el Pla vigent.
 
Les observacions de la Comissió Europea feien referència explícita al Pla Hidrològic balear, en concret, a l’absència d’actualització de l’estudi de pressions i avaluació dels costs del cicle integral de l’aigua; a la manca de seguiment de les masses d’aigua superficials; a la insuficiència de mesures de reducció de nitrats a les masses subterrànies i de recuperació de costs, i, sobretot, a la manca de mesures de protecció de les masses d’aigua subterrània objecte de sobreexplotació.
 
Per això, en la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears s’incorporen les dades de l’anàlisi de la recuperació dels costs dels serveis de l’aigua, i s’analitzen i incorporen les pressions a tots els tipus de massa, que van des de les embarcacions per les aigües costaneres fins a la sobreexplotació i la contaminació per nitrats a les subterrànies, passant pels abocaments de les depuradores a torrents, entre d’altres.
 
També s’ha revisat l’estat de les masses d’aigua subterrànies —s’han actualitzat les dades de consums, disponibilitat, qualitat i demanda—, s’han reprès les tasques de monitoratge de les aigües superficials i s’han establert mesures de gestió de la demanda.
 
S’han adoptat mesures normatives per a la protecció de les masses d’aigua subterrània sotmeses a sobreexplotació, per evitar la intrusió marina i la contaminació de nitrats. En concret, la revisió del Pla recull la prohibició de noves autoritzacions i concessions que afectin masses amb sobreexplotació, que són aquelles de les quals actualment se n’extreu més aigua de la que entra a l’aqüífer, per a tots els usos. En aquests aqüífers, excepcionalment, es podran atorgar concessions de fins a 10.000 m3 anuals per a explotacions agràries preferents, sempre que la massa mostri una tendència a la millora de l’estat quantitatiu.
 
També queden exclosos d’aquesta mesura el proveïment per a dipòsits contra incendis, els aprofitaments per a abastiment de la població (sempre que no hi hagi fonts alternatives de proveïment) i els usos no consumptius, com la geotèrmia, la reordenació de les captacions sense augment de volum, el manteniment i el sanejament de pous.
 
Així mateix, s’estableix l’obligació d’utilitzar aigua dessalada per a ús urbà als nuclis on no es compleixen els requisits mínims sanitaris amb accés a la xarxa; es prenen mesures per evitar la intrusió marina i la salinització dels aqüífers; es recull el Pla de Gestió d’Ús Sostenible de l’Aigua Municipal, que preveu el Pla de Sequera, i es prenen mesures de protecció contra la contaminació per nitrats provinents de la urbanització difusa.
 
A més, la revisió del Pla recull l’actualització de la cartografia de les zones humides naturals i n’identifica de potencials, a més a més de declarar nou reserves fluvials.
 
També s’estableixen mesures de gestió de la demanda, com la reserva de recursos per a l’Administració amb fins ambientals. Així, per exemple, els excedents actuals de la massa de ses Fonts Ufanes es reserven perquè arribin a s’Albufera directament o indirectament, i s’augmenten els requisits per a l’obtenció de drets, amb l’obligació de presentar la cèdula d’habitabilitat per obtenir la concessió de subministrament d’ús domèstic en sòl rústic.
 
També es prohibeixen la concessió d’autoritzacions o les concessions d’aigües subterrànies per a instal·lacions esportives amb superfície de reg de tres hectàrees o més. Aquestes infraestructures només podran satisfer la demanda d’aigua amb aigües residuals regenerades o dessalades, amb ús prioritari de les depurades. Aquesta és una iniciativa que la revisió anticipada del Pla també recull.
 
Durant la tramitació del Pla s’ha fomentat la participació pública amb l’activació de les juntes insulars de l’aigua i la celebració de reunions de participació i de caràcter sectorial amb representants de diferents sectors i administracions, de les quals s’han rebut un total 126 documents d’aportacions amb múltiples observacions i al·legacions.
 
Algunes de les aportacions que s’han inclòs en el text definitiu fan referència a la inspecció tècnica de pous per a grans consumidors, a la reducció del percentatge permès de pèrdues a les xarxes de proveïment —que davalla del 30 % al 25 %, i al 17 % a partir de l’any 2021—, o a l’ampliació de mesures de gestió de la demanda, com instal·lar aixetes de baix consum no només per a oficines, hotels i edificis públics, sinó també per a habitatges turístics, o la gestió de pluvials en sòl rústic.
 
Altres aspectes que s’han tingut en compte en la revisió són el desglossament del programa de mesures per illes, la promoció de les energies renovable a les instal·lacions i la incentivació de la compra d’aigua dessalada a l’hivern, amb un preu més baix que a l’estiu.
 
Cal recordar que el Consell Balear de l’Aigua, màxim òrgan de participació de l’Administració hidràulica, en el qual hi ha representants de tots els actors involucrats en el cicle integral de l’aigua, divendres passat va emetre un informe favorable sobre aquesta revisió, igual que la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears. De fet, durant la tramitació ambiental s’hi han afegit altres millores, com l’obligatorietat d’emprar aigües pluvials o regenerades als jardins públics i de fomentar les espècies autòctones i de baix requeriment hídric, a més de la previsió d’erradicar espècies invasores durant les tasques de neteja dels torrents.