Consell de Govern: LA RESERVA MARINA DE L’ILLA DE L’AIRE ELEVA A ONZE EL NOMBRE D’AQUEST TIPUS DE FIGURES DE PROTECCIÓ A LES ILLES BALEARS CConsell de Govern

\ El Govern atén una petició expressa de la Confraria de Pescadors de Maó amb el suport unànime del Consell de Menorca
\ Un estudi científic posa de manifest que la presència de peixos vulnerables a la pesca a la zona és inferior a la potencial

El Consell de Govern ha aprovat el Decret pel qual s’estableix la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire. Amb una superfície total de 719,31 hectàrees, serà la segona reserva marina de Menorca i l’onzena de les Illes Balears. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca atén, així, la petició expressa que va fer la Confraria de Pescadors de Maó en aquest sentit i que va obtenir el suport, per unanimitat, del Ple del Consell Insular de Menorca.

L’illa de l’Aire és un petit illot d’unes 45 ha, situat a l’extrem sud-oriental de Menorca, aproximadament a 1.500 m de la costa. És una zona on solen convergir corrents, una particularitat que converteix aquesta àrea en molt productiva i amb un gran potencial d’albergar-hi poblacions de peixos diverses i abundants. S’hi han inventariat fins a 634 espècies marines, entre les quals destaquen les praderies de posidònia, les comunitats de fons rocosos que envolten l’illot i les algues, amb una representació notable de les del gènere protegit Cystoseira.

Així mateix, la zona inclou part del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Punta Prima – Illa de l’Aire. D’altra banda, cal esmentar la declaració de la zona submarina que envolta l’illa com a bé d’interès cultural (BIC) amb la categoria de zona arqueològica. La delimitació del BIC comprèn una àrea rectangular que inclou quinze jaciments arqueològics subaquàtics.

Un estudi científic presentat pel Consell Insular ha posat de manifest que la comunitat de peixos a l’entorn de l’illa de l’Aire és prou rica i variada, però que la presència d’espècies de peixos vulnerables a la pesca és inferior a la potencial. A la zona s’hi duen a terme activitats que tenen una relació directa amb els recursos pesquers: l’exploten, tot i que esporàdicament, les embarcacions professionals d’arts menors de Maó i és objecte de pesca recreativa de certa intensitat, tant de superfície com submarina. També s’hi practica de manera regular el busseig recreatiu turístic, amb una estimació de 2.000 immersions anuals. Per tal de recuperar poblacions de peixos properes a les potencials, és necessari regular aquestes activitats perquè les autoritzables es practiquin de manera compatible amb la conservació de la riquesa biològica i dels recursos marins vius.

La Reserva Marina inclou una zona especial de busseig on queda prohibida tota classe de pesca marítima (a excepció de la pesca recreativa des de terra amb canya) i d’extracció de flora i fauna marines (excepte la presa de mostres amb finalitats científiques i divulgatives que, no obstant això, requereixen l’autorització expressa prèvia de la Direcció General de Pesca i Medi Marí). A la resta de la Reserva, el Decret hi regula la pesca professional d’arts menors, la pesca recreativa de superfície, el marisqueig recreatiu i les activitats subaquàtiques.

A més, el Decret introdueix canvis en la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la punta des Morters, l’illa des Porros i el cap Gros. La normativa de la Reserva, que fou declarada l’any 1999, s’ha adaptat a la que regula altres reserves marines, com la del Llevant de Mallorca, on, gràcies a la recuperació del contracte de seguiment de peixos vulnerables, s’han pogut constatar increments considerables de la biomassa.