LOGO CAIB
12 abril 2019Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Consell de Govern: EL PORN DEL PARC NATURAL DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT MULTIPLICA PER DEU LA SUPERFÍCIE PROTEGIDA CConsell de Govern

Foto de noticia

Consell de Govern: EL PORN DEL PARC NATURAL DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT MULTIPLICA PER DEU LA SUPERFÍCIE PROTEGIDA

\ La proposta d’ampliació va rebre el suport del 84 % dels participants en el procés de participació pública duit a terme el juliol de 2018
\ A la zona hi ha 51 hàbitats d’interès comunitari, 33 espècies d’ocells incloses en la Directiva europea d’aus i 61 endemismes

El Consell de Govern ha acordat iniciar l’ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant i el procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) d’aquest espai. La proposta d’ampliació eleva fins a 16.855 ha la superfície del Parc Natural, que actualment és de 1.658 ha; d’aquestes, 10.960 ha seran terrestres i 5.895 ha, marines.

El Parc Natural de la Península de Llevant va ser declarat el 2001. Dos anys després, però, el govern d’aleshores en va reduir considerablement la superfície i la va limitar a les finques públiques de s’Alqueria Vella, es Verger i Albarca.

L’àmbit territorial de la proposta d’ampliació abasta la part terrestre del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Muntanyes d’Artà. Inclou la Reserva Natural del Cap Ferrutx i les finques públiques des Racó, sa Duaia i es Canons. L’ampliació inclou també la part del LIC Na Borges, situada al nord de la carretera d’Alcúdia a Artà; la finca pública de Son Real, que forma part de la ZEPA Son Real, i la part autonòmica de la Reserva Marina de Llevant, que inclou una part de l’àmbit marí del LIC Badies de Pollença i Alcúdia.

La proposta d’ampliació fou aprovada el juny de 2018 per la Junta Rectora i per l’Autoritat de Gestió del Parc Natural. Durant el mes de juliol de 2018, la proposta es va sotmetre a un procés de participació pública en el qual un 84 % dels participants la varen considerar positiva o molt positiva.

L’inici d’aquest procediment comporta que no s’hi poden dur a terme actes que impliquin una transformació sensible de la realitat física i biològica que pugui arribar a fer impossible o dificultar de manera important la consecució dels objectius del Pla i que, fins a l’aprovació d’aquest, no es pot atorgar cap autorització, llicència o concessió que habiliti per dur a terme actes de transformació sensible de la realitat física o biològica sense un informe favorable de l’Administració ambiental.

La península del Llevant de Mallorca constitueix un dels espais naturals més singulars i interessants de les Illes Balears a causa de la presència d’una gran diversitat d’hàbitats en un espai relativament petit, on conflueixen una zona muntanyosa i costanera amb nombrosos endemismes botànics i amb un important patrimoni etnològic. S’hi troben també nombrosos hàbitats mediterranis, com alzinars, ullastrars, pinars, penya-segats marins, sistemes dunars i zones humides associades a torrents, i el mateix entorn marí, els quals, combinats amb els extensos ecosistemes agraris creats per l’activitat agrària tradicional al llarg dels segles, configuren una bona representació de la costa mallorquina, la muntanya balear i el manteniment de les activitats tradicionals de l’illa.

L’extrema heterogeneïtat orogràfica de l’espai, juntament amb altres factors, com la desigual influència marina, la variada litologia, l’antiga història biogeogràfica o les activitats humanes seculars sobre el territori, han influït en la presència d’una gran quantitat d’hàbitats que doten l’espai d’un valor patrimonial extraordinari.

Fins ara, s’hi han documentat 51 hàbitats d’interès comunitari en un estat general de conservació excepcionalment bo. Pel que fa a la flora, s’hi han detectat 61 endemismes, dels quals nou es troben en estat vulnerable, dos amenaçats i un en estat crític. A més de les espècies endèmiques, hi ha altres plantes amb necessitats de conservació, com el coscoll (Quercus coccifera) o el boix (Ilex aquifolium). Aquests petits arbres són objecte de projectes de repoblació al Parc Natural de Llevant.

Pel que fa a la fauna, presenta una riquesa igualment excepcional i del màxim interès científic. Una de les prioritats de la gestió actual d’aquest espai natural protegit ha estat la reintroducció del ferreret (Alytes muletensis): un amfibi endèmic que es creia desaparegut des de fa dos mil anys i que va sobreviure en indrets remots de la Serra de Tramuntana, allà on els depredadors introduïts no hi han arribat mai. Al Parc Natural de Llevant s’hi varen alliberar larves d’aquesta espècie, en ambients seminaturals allunyats i protegits dels depredadors. El 2017 ja es reproduïren amb èxit. La població encara és minsa, però saludable i en creixement continuat.

La llunyania de zones urbanes o turístiques, unida a la diversitat d’ambients naturals, com també seminaturals, fan possible que s’hi puguin trobar aproximadament la meitat de les espècies d’ocells conegudes a Mallorca (150 de 320), de les quals 33 estan incloses en la Directiva europea d’aus. En total, s’ha constatat que hi nidifiquen unes 60 espècies. La miloca o moixeta (Neophron percnopterus) té al Parc Natural l’única localitat de cria a tot Mallorca.

Igualment sensible és el voltor negre (Aegypius monachus), que havia desaparegut de les muntanyes d’Artà per la persecució directa que havia patit, però que durant els darrers anys ha tornat a fer-hi visites freqüents. La milana (Milvus milvus) té en aquesta zona una de les seves principals àrees de nidificació i d’espai vital. Aquesta espècie està catalogada com a espècie en perill d’extinció. Gràcies a un projecte de fa força anys, la milana s’ha recuperat notablement en aquesta zona.

Pel que fa als ocells marins, cal destacar la presència de la baldritja balear o virot petit (Puffinus mauretanicus), un endemisme de les Balears que es troba en perill crític.

Finalment, cal fer valer el patrimoni cultural i històric de la zona. I és que s’hi poden trobar 139 elements catalogats segons el Catàleg del patrimoni d’Artà, 36 béns d’interès cultural (BIC), un bé catalogat i vuit tafones catalogades.