\ El document estratègic elaborat per l’OIE amb la participació d’institucions, agents socials, partits i societat civil va ser ratificat per unanimitat dins el Pacte de Reactivació
\ El programa Next Generation UE serà la principal font de finançament d’aquest pla de 91 projectes, amb el qual s’espera crear més de 71.000 llocs de treball
El Consell de Govern ha aprovat avui l’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030, un document que detalla les actuacions que es consideren fonamentals per avançar cap al futur amb el suport dels fons europeus i que ha estat consensuat amb les principals institucions, agents socials, partits polítics i societat civil dins l’anomenat Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears.
L’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 ha estat fruit de mesos de feina i col·laboració amb els principals agents dels diferents sectors socials i econòmics de l’arxipèlag i inclou 91 actuacions estratègiques per als pròxims deu anys per un valor de 4.640 milions d’euros, que hauran d’arribar de diferents fonts de finançament.
El pla servirà per optar a la captació de fons europeus, concretament del programa Next Generation de la Unió Europea, que es canalitza a través del Pla Estatal de Recuperació, Transformació i Resiliència. Tot i això, l’estratègia balear planteja un sistema de finançament multifont, que preveu també l’obtenció de recursos d’altres fonts europees i estatals, així com recursos propis de les administracions balears i també inversió del sector privat.
L’Estratègia d’Inversions s’estructura en quatre eixos —diversificació econòmica, sostenibilitat, competitivitat i cohesió social— i dotze estratègies de transformació amb un alt potencial de tracció econòmica. Amb aquestes es preveu crear més de 71.000 llocs de treball i impulsar en un 0,7 % addicional el creixement del PIB balear cada any, gràcies al fet que cada euro invertit tindrà un efecte multiplicador d’1,5, la qual cosa suposa que els 4.640 milions en inversions estimades aportin un impacte directe, indirecte i induït en la societat de 6.900 milions d’euros. Així mateix, el desenvolupament d’aquesta estratègia implicarà reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 11 %.
El document ha estat consensuat entre els integrants del Pacte de Reactivació: el Govern de les Illes Balears, els consells insulars, la FELIB, CCOO, UGT, CAEB, PIMEB, l’Ajuntament de Palma i els partits polítics PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Unides Podem, El Pi – Proposta per les Illes i Ciutadans. A més, ha rebut aportacions d’altres agents econòmics i socials: la Cambra de Comerç de Mallorca, la Cambra de Comerç de Menorca, la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, el Cercle d’Economia de Mallorca, el Cercle d’Economia de Menorca, el Fòrum de la Societat Civil, la Mesa del Tercer Sector, la Universitat de les Illes Balears, el Col·legi d’Economistes de les Illes Balears, el Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics de Mallorca i de Menorca, el Col·legi d’Administradors de Finques, el SOCIB, la Fundació Bit i l’Institut d’Indústries Culturals, Cooperatives Agroalimentàries, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, la Fundació Impulsa, el SOCIB i el Clúster Marítim, entre d’altres.
Quatre eixos, dotze estratègies
L’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 s’estructura en quatre eixos transversals, els quals permetran convertir les Illes en una societat que pensa en el futur i que hi mira: diversificació econòmica, sostenibilitat, competitivitat i cohesió social. Partint d’aquests eixos, s’han desenvolupat dotze línies estratègiques plantejades per tal d’assolir una economia més resilient, més sostenible, més competitiva i més justa socialment.
L’estratègia «Creixement intel·ligent i ecosistemes d’innovació» inclou, per exemple, el districte d’innovació Nou Llevant o la creació d’un centre BIT a Eivissa. També hi té cabuda el projecte Menorlac: la valorització de tots els productes i subproductes obtinguts de la producció de llet de vaca. Així, el lactosèrum obtingut de la producció de formatge es transformarà en sèrum desmineralitzat d’alt valor afegit, mentre que els purins generats pel bestiar boví es converteixen en energia —en forma de biogàs—, producció d’abonaments orgànics i aigua de regadiu.
Juntament amb l’eix «Economia blava per a la Mediterrània», servirà per desenvolupar l’eix 1 (Diversificació). L’economia blava pretén ser un estímul per modernitzar els sectors econòmics relacionats amb la mar, millorar els ecosistemes costaners i marins, conservar la biodiversitat i generar ocupació i cohesió social, i inclou projectes com el pol marí o la descarbonització de la connexió marítima entre Eivissa i Formentera.
A aquestes línies de treball, s’hi sumarà el projecte Hub audiovisual, per desenvolupar la indústria de continguts audiovisuals i digitals, un dels sectors amb més recorregut i possibilitats de creixement, que pot contribuir a la diversificació econòmica i a la desestacionalització de l’activitat.
De l’eix 2 (Sostenibilitat), en resulten les estratègies «Hidrogen verd, energia de futur», amb la transformació de la planta cimentera de Lloseta, la reconversió del Murterar i «Energies renovables i canvi climàtic» —foment de l’autoconsum, elaboració de plans d’adaptació al canvi climàtic, estratègia de descarbonització Menorca 2030, etc. També hi pertanyen «Projectes circulars innovadors, el Cicle de l’Aigua» —la dessaladora i la depuradora de Palma, projectes de modernització de sistemes de regadiu amb aigües regenerades, etc.— i «Mobilitat sostenible i descarbonitzada», amb projectes com el Menorca Green Island, que convertirà l’illa en la primera d’Europa amb mobilitat netament elèctrica. Aquesta darrera permet projectes potents com el tramvia de Palma, però també la compra de vehicles elèctrics per a la flota del Consell Insular i de minibusos llançadora a Formentera (projecte Formentera.eco).
L’eix 3 (Competitivitat) es concreta en les estratègiques «Marketplace IB» i «Digitalització del sector productiu» —inclou iniciatives d’optimització del transport urbà de mercaderies, l’impuls a la xarxa 5G i 6G, suport a la digitalització de les PIME—, «Model turístic i circularitat» —amb programes de modernització i reconversió de les zones turístiques madures, la creació d’un hub internacional d’innovació turística, projectes de millora de la gestió de residus...—, així com «Balears MedTech». En aquest darrer cas, es tracta d’una aliança estratègica entre centres de recerca, UIB, ParcBit i empreses per generar un pol d’innovació en biomedicina i salut digital, amb la corresponent creació de llocs de treball qualificats amb futur i projectes com el Health Living Lab de Son Espases o la creació d’un centre tecnològic d’intel·ligència artificial.
Finalment, l’eix 4 (Cohesió social) posa l’èmfasi en les estratègies «Educació i formació per a noves competències» —inclou l’impuls a la formació dual, nous centres integrals d’FP i potenciar el 0-3—, «Habitatge i rehabilitació urbana» —impuls de la sostenibilitat en l’HPO o regeneració de barris, etc.— i «Resiliència sistema sanitari, atenció a cronicitat i dependència». Aquesta estratègia inclou projectes com el de Son Dureta, Verge del Toro o el parc sanitari Bons Aires, la creació de 400 places de residències i centres de dia, i no només permet la millora de la qualitat de l’atenció sanitària i social, sinó la creació de llocs de treball a curt, mitjà i llarg termini.
Es pot consultar l’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 aquí:
https://www.caib.es/sites/oie/ca/descarrega/