L’eix central d’actuació de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca , tant durant la pandèmia com en el procés de desescalada i de nova normalitat, ha estat l’alumne. La manca de presencialitat ha suposat dificultats per a l’adquisició de les competències educatives, i ha reduït dràsticament la convivència i la socialització, elements imprescindibles per garantir una educació de qualitat i amb equitat. Per tant l’objectiu principal del nou curs 2020/21 és recuperar el que s’ha perdut durant la pandèmia, crear entorns segurs d’aprenentatge a les escoles i estar preparats per qualsevol rebrot que es pugui produir, garantint una actuació immediata a les escoles i millorant la competència digital.
Durant la pandèmia el col·lectiu docent, l’alumnat i les famílies han fet un esforç extraordinari per superar una situació imprevisible que ha obligat a fer el darrer trimestre del curs 2019/20 a distància. Aquesta situació ha posat damunt la taula que, tot i que hi ha una casuística molt diversa, en general, s’ha de millorar notablement la competència digital dels centres educatius, això implica a docents, alumnat i famílies.
Per atendre l’emergència es va fer una important inversió en compra de 3 mil dispositius i, llicències i encaminadors, així com l’adquisició de més de 1.000 targetes de dades. A més, també es va activar una línia de formació específica i d’assessorament per a docents. Totes aquestes accions formen part d’un Pla de digitalització que preveu actuacions a curt, mig i llarg termini i que en el curs 2020/21 suposarà una inversió de 2,5 milions d’euros.
Però la pandèmica ha suposat una aturada de l’activitat econòmica i ha provocat que moltes famílies pateixin situacions socioeconòmiques difícils. Per això es varen mantenir els ajuts de menjador a través de targetes, les contractacions dels serveis complementaris i es varen incrementar els ajuts a les escoletes públiques i a les privades de la xarxa complementària. Al nou curs 2020/21 es preveu un augment dels usuaris de beques menjador i per això s’incrementarà la inversió fins arribar als 7 milions d’euros.
En aquesta línia, el curs 2020/21 es preveu destinar 4,5 milions per al sosteniment de centres públics de 0-3 anys i 780.000€ per als centres privats de la xarxa complementària. Cal recordar que les previsions del Govern estableixen una inversió de 5 milions en els propers anys per crear 1000 places públiques i 2M€ per reconversió de guarderies en escoletes.
L’impacte educatiu de la pandèmia ha fet que alguns alumnes, especialment vulnerables, necessitin d’un reforç complementari. S’han multiplicat per cinc el nombre de centres i docents que ofereixen el programa d’acompanyament educatiu de juliol, que s’ha ampliat a primària i també a la concertada. I ja s’ha previst un reforç extraordinari per al proper curs 2020/21. En total es preveu una inversió de més de 2 milions d’euros.
L’inici de curs 2020/21 previst per al 10 de setembre suposarà un repte important per a tot el col·lectiu educatiu. La tornada a les escoles es preveu presencial si es manté l’escenari de nova normalitat i això suposa una tasca d’organització i planificació excepcional ha que s’ha de garantir que es fa de manera segura i amb totes les mesures sanitàries necessàries. En total es preveuen 14,5 milions per aquest concepte que inclou, entre d’altres, l’increment de docents, fons específics a material de protecció sanitària, programes de reforç escolar, digitalització, ajuts de menjador i reforç en la neteja dels centres.
Paral·lelament es continua amb la política d’inversió en infraestructures educatives que suposen una inversió de 121,7 milions en el període 2020-2023.
En el cas de la Formació Professional, el nou curs suposarà un increment de l’oferta formativa, amb més grups i cicles amb l’objectiu de contribuir a reduir l’abandonament escolar primerenc i donar resposta a les noves necessitats laborals. En el període 2021-2024 s’aplicarà l’Estratègia integral de formació professional que suposarà una inversió de 144 milions d’euros per impulsar nous sectors emergents i l’enfortiment dels més tradicional. Així s’ampliarà l’oferta en les famílies professionals estratègiques, s’estendrà l’aplicació de la formació dual i la formació a distància. Amb aquests objectius es dormaclitzarà un pla d’increment de l’oferta d’FP dotat amb 3.500.000 € anuals i en paral·lel s’activarà un pla formatiu per a persones desocupades, que s desplegarà als centres públics, amb una inversió d’1.600.000 € anuals.
També s’han previst mesures per al foment de la innovació, les noves tecnologies, la ciència i la transferència del coneixement. En el marc del Pla d’impuls de la competitivitat i la transferència de coneixement hi ha un inversió prevista de fins a 13.976.336 euros entre els any 2020 i 2022. Entre altres mesures es preveu un nou model de coordinació del sistema de ciència i tecnologia i la creació de l’Institut de Recerca de les Illes Balears. A més, s’impulsen mesures de captació i generació de talent i suport als investigadors a través del Pla de Ciència que suposarà una inversió en el període 2020-2023, de 14.535.389 €. Totes aquestes accions formen part de la Llei de la Ciència, que en aquests moments s’està tramitant, i que serà el marc legal per promoure l'excel·lència científica i propiciar una economia basada en el coneixement.