La incidència acumulada de la COVID-19 en els darrers 14 dies en el conjunt de les Illes Balears es redueix en els darrers 7 dies i passa de registrar 268,00 casos per cada 100.000 la setmana passada a 247,8. Així es recull a l’informe 26 del Servei balear d’Epidemiologia que es publica aquest divendres i que recull informació fins al 17 de novembre. El descens més acusat s’ha registrat a l’illa d’Eivissa que en només 7 dies ha passat d’una IA a 14 dies de 339,3 casos per cada 100.000 habitants a 229,2, una baixada de més d’un 30 %. Si segons els registres publicats la setmana passada, en les dues setmanes anteriors s’havien detectat 502 casos, avui són 339.
Una tendència similar registra l’illa de Formentera que ha passat d’una IA a 14 dies de 82,6 casos a una de 57,8 (de 10 casos detectats a 7 casos en els 14 dies previs a la publicació del darrer informe d’Epidemiologia). També a Mallorca s’ha reduït la incidència de manera notable: s’ha passat d’una IA a 14 dies de 276,4 a una de 266,7 gràcies a la baixada de casos detectats en les dues setmanes anteriors: de 2.477 casos a tota l’illa divendres passat a 2.390 a data 17 de novembre.
Per contra, a Menorca s’ha registrat un increment de la incidència: ha passat de registrar 97,4 casos en 14 dies per cada 100.000 habitants la setmana passada a tenir-ne 119,9 (de 91 positius en 14 dies ha passat a 112).
Municipis i zones bàsiques de salut
Així mateix, entre les dades facilitades en aquest estudi figuren les taxes d’incidència acumulada per municipis i per zones bàsiques de salut. Aquestes dades poden variar respecte de les que ofereix diàriament la Conselleria de Salut i Consum i que tenen com a referència la positivitat de les proves PCR i antígens, indicador que també es considera vàlid per tenir informació diària de l'evolució de la pandèmia de COVID-19.
Per municipis, el que es manté amb una incidència més alta per cada mil habitants (comptant el total de casos registrats fins al 18 de novembre i incloent-hi els diagnòstics en geriàtrics) és el municipi mallorquí de Sant Joan, amb 50,76; seguit d’Eivissa, amb una taxa de 33,45; Montuïri, amb 32,97; Palma, amb 26,59 casos; Vilafranca, amb 23,08, i Ariany, amb 23,04. Cal dir que tant en el cas de Sant Joan, Montuïri i, en menor mesura, Palma i Eivissa, han patit brots importants en les seves residències que han disparat la incidència. Per contra, els menys afectats continuen sent Fornalutx (0), Ferreries (1,05), es Migjorn (1,42) o Estellencs (3,17).
Per zones bàsiques de salut, el Servei d’Epidemiologia fa una comparativa entre els diagnòstics de la setmana del 4 al 10 de novembre i la de l’11 al 17 de novembre , en què es constata que el nombre casos diagnosticats baixa en 31 ZBS, puja en 26 i 1 es manté igual.
En nombres absoluts, la que més ha baixat el nombre de casos ha estat Manacor, on d’una setmana a l’altra s’han registrat 53 casos menys: de 93 detectats del 4 al 10 de novembre als 40 diagnosticats de l’11 al 17 de novembre. Ha passat d’una incidència a 7 dies de 2,8 casos per 1.000 habitants a menys de la meitat: 1,2. Així mateix, cal recordar que aquesta àrea bàsica de salut està sotmesa a restriccions especials per reduir la incidència del coronavirus.
També destaca la reducció a Porto Cristo, on s’ha passat de 39 positius a 13 d’una setmana a l’altra. En el Pont d’Inca s’ha baixat de 53 casos en 7 dies a 30, i as Viver, de 38 a 15.
Contràriament, on més ha augmentat la incidència setmanal ha estat a la zona bàsica de Nuredduna-Artà, on es varen detectar 31 positius la setmana de l’11 al 17 de novembre, mentre l’anterior no se n’havia registrar cap. De fet, aquesta zona bàsica ha passat de no tenir cap cas en la seva incidència a registrar la taxa més elevada a les Balears la darrera setmana: 3,8 casos per cada 1.000 habitants. Situació similar s’ha registrat as Banyer-Alaior, que en només 7 dies ha registrat 21 casos més (de 10 a 31) i ha incrementat la incidència de 0,77 a 2,39 casos per cada mil habitants en una setmana, la segona més elevada de l’arxipèlag.
Perfil de la persona afectada per COVID-19 a les Illes Balears
En total, des de l’inici de la pandèmia i fins al 18 de novembre, el Servei balear d’Epidemiologia ha validat 22.787 diagnòstics positius de SARS-CoV-2 a la comunitat (3.287 a Eivissa, 160 a Formentera, 18.627 a Mallorca i 713 a Menorca), un 71 % (16.252) dels quals han presentat símptomes, mentre que un 29 % (6.535) han estat asimptomàtics. 236 han estat catalogats com a casos arribats d’altres comunitats autònomes i 141 importats d’altres països. 937 han estat usuaris de residències geriàtriques i 1.095, sanitaris. 401 morts han estat validades com a causa de la COVID-19 fins que es va tancar l’elaboració d’aquest informe.
Així mateix, des de l’11 de maig –quan va entrar en vigor la nova estratègia de diagnòstics per part del Ministeri- la meitat dels casos (10.491) eren contactes d’un cas identificat, un 25 % dels casos (4.913) eren contactes que estaven en seguiment, i un 9% (1.806) eren casos associats a brots.
L’informe d’Epidemiologia també fa una anàlisi completa del perfil de persones afectades per la COVID-19 des de l’inici de la pandèmia: estableix que la malaltia ha afectat pràcticament igual dones (11.644 casos, 51 % del total) i homes (11.143 casos, 49 % del total) i que, per grups d’edat, els més nombrosos són les persones d’entre 40-49 anys (4.083), seguits dels de 30-39 anys (4.015) i de 20-29 (3.688). Del total de casos detectats a l’octubre i novembre, la majoria (un 49,8 %) tenien entre 20-49 anys, un 22,7 % tenien entre 50 i 69 anys, un 17,3 % eren menors de 19 anys i un 10,2 % majors de 70 anys.
332 brots detectats
L’informe 26 elaborat pel Servei balear d’Epidemiologia ofereix informació àmplia sobre brots —agrupacions de 3 casos o més de COVID-19. Fins a la publicació de l’estudi, a les Illes Balears se n’han detectat fins a 332 des que va començar la pandèmia a les Illes Balears, 17 la darrera setmana, i 88 amb investigació encara oberta. En total, s’han diagnosticat 2.521 casos positius associats (aproximadament l’11 % del total). Un 31 % dels brots (102) varen ser d’àmbit familiar, un 24 % (79) d’àmbit mixt, i un 18 % (61) varen ser originats a causa de reunions socials. En 323 brots el cas primari era autòcton. La mitjana de casos per brot detectat a les Illes ha estat de 7 positius: els mínims han registrat 3 casos i el màxim (cas de residència geriàtrica) va tenir 94 casos associats.
Per zones bàsiques de salut, la que ha registrat el major nombre de positius associats a brots ha estat la d’Inca, amb 120 diagnòstics relacionats, seguit des Viver (80), Vilafranca (75) i Serra Nord (72).