Son Espases inaugura l’exposició «Som molt més que la talla» centrada en els trastorns de la conducta alimentària NNota Informativa

L’Hospital Universitari Son Espases ha inaugurat una exposició d’onze còmics avui dia 10 d’octubre amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. Les obres han estat creades per joves que són ateses pel Programa Especialitzat en Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA) i narren les raons per les quals han arribat al servei i han hagut de necessitar un tractament específic. Des de l’agost de 2018 fins a l’agost de 2019, els professionals d’aquest Programa varen atendre 1.154 consultes externes, entre primeres (58) i successives (1.096), de psiquiatria, psicologia i infermeria. A més, 21 pacients varen ingressar a la Unitat d’Hospitalització Breu i 28 acudien a l’Hospital de Dia.

Avui matí, el director gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, Josep Pomar, i la directora de l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència, Isabel Flórez, han estat els encarregats d’inaugurar l’exposició.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un tipus de trastorn mental que es caracteritza per un comportament patològic davant de la ingesta d’aliments i una obsessió pel control de pes. L’origen dels TCA pot ser biològic, psicològic, familiar o sociocultural i té conseqüències negatives tant per a la salut física com mental de la persona.

Tot i que hi ha diversos tipus de TCA, l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament són els més coneguts. L’anorèxia nerviosa es caracteritza per una por del pacient a augmentar de pes que provoca una conducta alimentària anòmala. La bulímia nerviosa presenta episodis d’ingesta voraç i descontrolada i, posteriorment, les persones afectades intenten compensar-ne els efectes amb vòmits autoinduïts. En canvi, el trastorn per afartament està caracteritzat per episodis d’ingesta compulsiva de forma recurrent però el pacient no du a terme conductes compensatòries, per la qual cosa és habitual que pateixi sobrepès.

Aquest tipus de trastorns requereixen un tractament llarg i complex ja que són malalties greus, però es poden curar si la persona segueix el tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats. De fet, devers el 50-60 % dels casos es recuperen totalment, un 20-30 %, parcialment, i només un 10-20 % es cronifiquen.

És habitual que els pacients no siguin capaços d’identificar la malaltia i, per tant, tampoc les conseqüències negatives del trastorn. En aquest cas, el paper de la família és fonamental per intentar que la persona afectada rebi el tractament que necessita, tot i que no col·labori en rebre’l.

Per diagnosticar els TCA és indispensable que els professionals de la salut mental avaluïn la persona que sembla que el pateix. Tot i això, hi ha una llarga llista de senyals que ens poden servir d’alerta, com per exemple el sentiment de culpa per haver menjat, la pèrdua de pes injustificada, la pràctica del vòmit autoinduït, etc. Així, davant aquests senyals és recomanable consultar el cas amb un equip de professionals.

Prop d’un 5 % de les adolescents pateix un trastorn de la conducta alimentària i encara que els TCA comencen típicament durant l’adolescència cada vegada és més freqüent trobar-los en menors de 13 anys. A més, cal tenir en compte que aquest tipus de trastorns són la malaltia mental amb major mortalitat a l’adolescència, i el risc de suïcidi és elevat.