20 novembre 2017
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Setze de les seixanta quatre masses d'aigua de Mallorca estan sobreexplotades NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Setze de les seixanta quatre masses d'aigua de Mallorca estan sobreexplotades
La Junta d’Aigües de Mallorca està conformada per representants de totes les entitats implicades en el cicle integral de l'aigua i feia nou anys que no es convocava
La Direcció General de Recursos Hídrics ha convocat, per primera vegada després de nou anys la Junta Insular d’Aigües de Mallorca, que ha estat presidida pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau. El punt principal d’aquesta sessió ha estat donar a conèixer el contingut de la revisió anticipada del Pla Hidrològic; en concret, s’han exposat les actuacions i les línies d'actuació a l’illa. Garau ha encoratjat els presents a participar activament en el procés i a presentar les al·legacions que considerin convenients.
Aquesta revisió del Pla està motivada per l'informe emès per la Comissió Europea el 10 de novembre de 2014 sobre la implementació de la Directiva marc de l'aigua a l'Estat espanyol.
La revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears aporta informació rellevant i actualitzada de l'anàlisi de pressions i de la recuperació de costos, revisa l'estat de les masses d'aigües subterrànies i actualitza informació referent a la depuració de les aigües residuals procedents de zones aïllades i de perímetres de protecció de pous. Així mateix, actualitza els programes de mesures per permetre la recuperació dels aqüífers, posa en marxa programes regulars de control i seguiment, especialment pel que fa a les aigües superficials, aplica mesures per reduir la contaminació difusa i regula normativament les masses d'aigua subterrània en mal estat quantitatiu.
A la Junta s'han explicat els canvis principals de la revisió anticipada respecte del Pla vigent, l'estat dels aqüífers de Mallorca i les actuacions concretes, i les genèriques que preveu la normativa, que es duran a terme a l'illa. De les 64 masses que hi ha a Mallorca, 34 estan en mal estat quantitatiu i/o qualitatiu i a on els principals problemes són de qualitat per l'elevada concentració de clorurs a la zona costanera i de nitrats al pla de l’illa.
Pel que fa a la sobreexplotació, a Mallorca hi ha 16 masses de les que s'estava extraient més del recurs disponible i com a mesura provisional del pla no es permet noves concessions ni autoritzacions de pous en aquestes masses, només si es justifica per un ús agrícola, professional o urbà si no hi ha cap altre font alternativa. S’espera que amb la nova política de tarifació de l'aigua en alta, les previsions d'ús del Pla Hidrològic i la implicació de totes les administracions i altres entitats, es pugui millorar l'estat de les masses de manera considerable.
Les masses d’aigua en bon estat han passat de representar el 48% al 2013 al 23% enguany, segons les dades de la revisió anticipada del Pla Hidrològic. L’estalvi en dessalació n’és, en part responsable. I és que si el 2016 es varen produir 29.782.914 m3 d’aigua dessalada per a l’abastiment urbà a les Illes Balears l’any anterior se’n varen produir menys de la meitat, 12.540.036, xifra que baixa fins els 10.808.493 m3 el 2014 i a 9.477.633 el 2013.
Com a actuacions, cal destacar també, la previsió de continuar amb l'expansió de la xarxa en alta del Govern cap al centre i llevant de l'illa preveient els projectes d’Impost de Turisme Sostenible al pla de Mallorca, la connexió de Maria de la Salut a Petra i de Petra a Manacor. Aquestes tres actuacions tenen un pressupost de 43 milions € .
A més, el Pla preveu la millora de les infraestructures per al coneixement dels recursos (instal·lació de piezòmetres i xarxa foronòmica) i actuacions de sanejament i depuració per un import de 83 milions d’euros que han de pagar diferents administracions durant aquest cicle de planificació (2015-2021). També es preveu continuar la línia de foment de la reutilització de les aigües depurades amb inversions a noves basses de reg. És important recordar que la sobreexplotació dels aqüífers té com a conseqüència la salinització, i que la principal font de subministrament urbà és l'aigua subterrània, de manera que les aigües residuals domèstiques tenen una càrrega elevada de sal que les depuradores no poden eliminar i que dificulta molt l'ús agrícola de l'aigua per la possible afecció als cultius i la contaminació del sòl. També es preveuen actuacions a diversos punts conflictius a torrents que agreugen el risc d'inundació.
El 26 d'agost passat el Consell de Govern va aprovar l'inici del tràmit d'informació pública de la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB), de sis mesos com a mínim, que inclou els tràmits d’informació, consulta i participació activa. En paral·lel es farà la tramitació ambiental, durant la qual s'obrirà un termini de consulta de dos mesos.
Després d’aquesta darrera junta insular, es duran terme reunions sectorials i amb els afectats principals de la gestió del cicle integral de l'aigua, per recollir-ne les opinions, que es tindran en compte sempre que sigui possible.
Tota la documentació relativa a la revisió anticipada del Pla està disponible al Portal de l'aigua, http://dma.caib.es. Les observacions s’ha d’adreçar a participacio@dgreghid.caib.es.
Aquesta revisió del Pla està motivada per l'informe emès per la Comissió Europea el 10 de novembre de 2014 sobre la implementació de la Directiva marc de l'aigua a l'Estat espanyol.
La revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears aporta informació rellevant i actualitzada de l'anàlisi de pressions i de la recuperació de costos, revisa l'estat de les masses d'aigües subterrànies i actualitza informació referent a la depuració de les aigües residuals procedents de zones aïllades i de perímetres de protecció de pous. Així mateix, actualitza els programes de mesures per permetre la recuperació dels aqüífers, posa en marxa programes regulars de control i seguiment, especialment pel que fa a les aigües superficials, aplica mesures per reduir la contaminació difusa i regula normativament les masses d'aigua subterrània en mal estat quantitatiu.
A la Junta s'han explicat els canvis principals de la revisió anticipada respecte del Pla vigent, l'estat dels aqüífers de Mallorca i les actuacions concretes, i les genèriques que preveu la normativa, que es duran a terme a l'illa. De les 64 masses que hi ha a Mallorca, 34 estan en mal estat quantitatiu i/o qualitatiu i a on els principals problemes són de qualitat per l'elevada concentració de clorurs a la zona costanera i de nitrats al pla de l’illa.
Pel que fa a la sobreexplotació, a Mallorca hi ha 16 masses de les que s'estava extraient més del recurs disponible i com a mesura provisional del pla no es permet noves concessions ni autoritzacions de pous en aquestes masses, només si es justifica per un ús agrícola, professional o urbà si no hi ha cap altre font alternativa. S’espera que amb la nova política de tarifació de l'aigua en alta, les previsions d'ús del Pla Hidrològic i la implicació de totes les administracions i altres entitats, es pugui millorar l'estat de les masses de manera considerable.
Les masses d’aigua en bon estat han passat de representar el 48% al 2013 al 23% enguany, segons les dades de la revisió anticipada del Pla Hidrològic. L’estalvi en dessalació n’és, en part responsable. I és que si el 2016 es varen produir 29.782.914 m3 d’aigua dessalada per a l’abastiment urbà a les Illes Balears l’any anterior se’n varen produir menys de la meitat, 12.540.036, xifra que baixa fins els 10.808.493 m3 el 2014 i a 9.477.633 el 2013.
Com a actuacions, cal destacar també, la previsió de continuar amb l'expansió de la xarxa en alta del Govern cap al centre i llevant de l'illa preveient els projectes d’Impost de Turisme Sostenible al pla de Mallorca, la connexió de Maria de la Salut a Petra i de Petra a Manacor. Aquestes tres actuacions tenen un pressupost de 43 milions € .
A més, el Pla preveu la millora de les infraestructures per al coneixement dels recursos (instal·lació de piezòmetres i xarxa foronòmica) i actuacions de sanejament i depuració per un import de 83 milions d’euros que han de pagar diferents administracions durant aquest cicle de planificació (2015-2021). També es preveu continuar la línia de foment de la reutilització de les aigües depurades amb inversions a noves basses de reg. És important recordar que la sobreexplotació dels aqüífers té com a conseqüència la salinització, i que la principal font de subministrament urbà és l'aigua subterrània, de manera que les aigües residuals domèstiques tenen una càrrega elevada de sal que les depuradores no poden eliminar i que dificulta molt l'ús agrícola de l'aigua per la possible afecció als cultius i la contaminació del sòl. També es preveuen actuacions a diversos punts conflictius a torrents que agreugen el risc d'inundació.
El 26 d'agost passat el Consell de Govern va aprovar l'inici del tràmit d'informació pública de la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB), de sis mesos com a mínim, que inclou els tràmits d’informació, consulta i participació activa. En paral·lel es farà la tramitació ambiental, durant la qual s'obrirà un termini de consulta de dos mesos.
Després d’aquesta darrera junta insular, es duran terme reunions sectorials i amb els afectats principals de la gestió del cicle integral de l'aigua, per recollir-ne les opinions, que es tindran en compte sempre que sigui possible.
Tota la documentació relativa a la revisió anticipada del Pla està disponible al Portal de l'aigua, http://dma.caib.es. Les observacions s’ha d’adreçar a participacio@dgreghid.caib.es.