​L’Agència Tributària de les Illes Balears efectua les valoracions immobiliàries als efectes de l’aplicació d’impostos sota “l’estricte compliment de la legalitat” i el procediment emprat rep un nou aval del TSJB. NNota Informativa

L’ATIB compleix la legislació vigent en matèria de valoració dels immobles que estan subjectes a tributació en el cas d’operacions de compravenda o de donacions i herències. Dues sentències recents de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJB, la 349/2018 de 3 de juliol i la 376/2018 de 24 de juliol, desestimen sengles demandes presentades per dos contribuents l’any 2016 en disconformitat per la valoració d’immobles de la seva propietat en el procediment de càlcul de l’Impost de Successions i Donacions, en un dels casos, i de l’Impost de Transmissions Patrimonials en l’altre.

Les dues sentències, que imposen costes a les parts demandants, declaren provat que les valoracions dels immobles referits es van fer de manera individualitzada i que la valoració del pèrit de l’Administració es pot realitzar de manera efectiva i legal sense necessitat de que es faci ‘in situ’. En el cas de la sentència 376, de 24 de juliol, a més, es sosté que l’aplicació del valor cadastral del sòl més un coeficient per a determinar el valor comprovat de l’immoble queda recollit per la Llei 58/2003 general tributària.

El procés de valoració s’efectua sempre a través d’un peritatge de l’edificació corresponent, i en aplicació de coeficients sobre el valor cadastral del sòl, segons la normativa prevista dins de l’article 57, punt 1, de la Llei General Tributària actualment en vigor. I en cas de controvèrsia en aquest càlcul, es preveu el mecanisme de la Taxació Pericial Contradictòria, pel qual el contribuent pot acudir a una valoració independent,si hi ha desacord per la taxació indicada per l’ATIB.

“El TSJB, en aquests dues sentències recents i en altres anteriors, ha considerat que el sistema de valoració seguit per l’ATIB mitjançant l’ús de pèrits compleix amb els requisits legals i jurisprudencials”, ha afirmat la directora de l’Agència, Maria Antònia Truyols.

La importància de les sentències 349 i 376 és que les seves conclusions ja tenen en compte la recent jurisprudència del Tribunal Suprem sobre casos de valoració d’immobles per raons de càlcul de taxes o imposts en altres comunitats autònomes. Per tant els dos pronunciaments judicials reforcen la forma d’actuació de l’ATIB.
Truyols, destaca que l’Agència és l’ens tributari amb menor taxa de litigis en contra de tot l’Estat, i que aquest fet demostra “el sotmetiment a la Llei General Tributària de tots els seus procediments”. En 2016 les reclamacions van ser un 2,3% del total de les actuacions, segons les dades de la Inspecció de Serveis de la Direcció General de Tributs del Ministeri d’Hisenda. Aquell mateix any, la mitjana estatal de litigis quedà en un 9,2%.

L’actuació de l’ATIB en matèria de valoracions es regula a través d’una instrucció de la mateixa Agència que s’actualitza cada any des de 2002. En aquest cas vigeix la norma 2/2018, de 18 de juny, que segueix allò indicat per la normativa de base, la Llei General Tributària. Truyols ha recordat que “la mateixa Inspecció de Serveis, en el document d’Auditoria de 2016, ha destacat que l’ATIB ha aplicat els criteris basats en les instruccions dictades per aquests procediments, i que compten amb el suport de diverses sentències favorables del Tribunal Superior de Justícia de Balears, del Tribunal Econòmic Administratiu regional, i que no pateixen un alt grau de litigis”.

Vist aquest suport jurídic i legal a la fórmula de càlcul de valoració d’immobles als efectes dels tributs cedits gestionats per l’ATIB, Truyols ha defensat que “el criteri de l’Agència en aquest tema no ha variat des de 2002; altra cosa és que el valor cadastral de finques i edificacions hagi pogut patir modificacions a l’alça en el període alt de la bombolla immobiliària de fa 10 anys, a petició dels mateixos ajuntaments”. Truyols apunta que en aquests casos “es poden haver generat valors cadastrals superiors als preus de mercat de les finques, quan a partir de 2008 la crisi econòmica va fer baixar el valor dels immobles”.

La directora de l’ATIB ha explicat que per pal·liar aquests efectes, des de Balears “s’ha demanat en repetides ocasions als responsables del Ministeri d’Hisenda que es puguin fer modificacions a la baixa en la valoració del cadastre a cada localitat, a petició dels responsables de cada municipi, per adaptar aquest valor a les actuals condicions de mercat, en els casos on s’escaigui”.