Les Illes Balears participaran en l’estratègia estatal per al control i possible erradicació d’ofidis NNota Informativa

La conferència sectorial de Medi Ambient, que reuneix el Ministeri de Transició Ecològica i les comunitats autònomes, ha aprovat, en la seva darrera sessió de juliol, l’estratègia de gestió, control i possible erradicació d’ofidis invasors a les Illes. Es tracta d’un document en el qual han treballat conjuntament les Illes Balears i les Canàries arran de la presència de serps en aquests territoris insulars, més fràgils i amb una biodiversitat més sensible precisament per aquest estatus.
 
Ambdues comunitats han anat implantant mesures de captura i control d’ofidis invasors i en aquesta experiència s’ha basat part de l’estratègia que liderarà el Ministeri de Transició Ecològica i que té una vigència indefinida amb una revisió cada sis anys com a mínim.
 
Aquesta estratègia té com a objectius establir mesures de caràcter preventiu i de control de les vies d’entrada; dissenyar un programa de detecció primerenca i intervenció ràpida; desenvolupar mesures de gestió, control i possible erradicació, i realitzar accions de sensibilització i educació ambiental.
 
En el cas concret de les Illes Balears, el document proposa com a objectius mantenir en la mínima densitat possible les poblacions de les serps d’aigua (Natrix maura) a la serra de Tramuntana, reduir la població de la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) a Eivissa i Mallorca, i promoure l’erradicació, a mitjà termini, de la serp blanca (Rhinechis scalaris) a Formentera mitjançant un major esforç en les captures. Augmentar el coneixement sobre la biologia de les espècies, tant d’ofidis com les que poden resultar afectades per aquests, el seguiment de les poblacions de serps i la implantació de mesures de bioseguretat a les vies d’entrada complementen les fites marcades per l’estratègia.
 
Pel que fa a les mesures de bioseguretat en els canals d’introducció accidental d’ofidis, s’estableixen inspeccions en ports i aeroports, a més de quarantenes i protocols d’importació i exportació. Així, l’estratègia recull que es promourà la coordinació amb les autoritats competents tant en l’origen com en la destinació per establir sistemes de control i bones pràctiques en el transport d’oliveres i altres espècies ornamentals que puguin ser el vector d’entrada dels ofidis als territoris insulars. Precisament en el cas de les oliveres s’hauran d’establir mesures de quarantena o de tractament abans de la seva introducció a les Illes i s’hauran d’incloure les garanties pertinents de l’empresa d’origen sobre els tractaments previs a l’embarcament que disminueixin la possibilitat de transportar serps.
 
I és que des de l’any 2003 es produeix l’entrada accidental d’ofidis peninsulars a les Illes Balears. A Mallorca, on ja hi havia constància de dues espècies, se’n han detectat tres més, i a les Pitiüses, on no n’hi havia cap, s’hi han detectat la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) tant a Eivissa com a Formentera i la serp blanca (Rhinechis scalaris) a Formentera. Aquesta introducció d’ofidis a la Comunitat Autònoma s’ha relacionat directament amb la introducció d’oliveres des del sud de la Península en tràilers, per usar-les en jardineria ornamental.
 
L’estratègia de gestió, control i possible erradicació d’ofidis invasors a les Illes planteja també accions per facilitar la detecció primerenca d’exemplars d’aquests rèptils maximitzant l’ús i el funcionament de la Xarxa d’Alerta, creada el 2013, per facilitar la coordinació i la comunicació entre les administracions.
 
Cal recordar que el Govern ha estat el primer a implantar mesures de control d’ofidis a les Illes Balears, que, en el cas d’Eivissa, ja feia dos anys que impulsava el Consell Insular, amb la col·locació de trampes. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha impulsat, a més, l’estudi de la superfície envaïda i el grau d’invasió i la recerca de dades de la biologia de les espècies (cicle biològic, alimentació, impactes potencials).
 
L’experiència adquirida des del 2016, quan la Conselleria va iniciar el programa, ha permès augmentar la seva eficiència, personal i esforç, obtenint dades sobre la biologia i ecologia de les espècies, incloent les preses i duent a terme una avaluació de densitat de la població de sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) en relació amb la presència de serps. Des de llavors han estat capturades per part del Govern 2.993 serps, a les quals s’han de sumar les de particulars i les dels consells.