LOGO CAIB
18 de gener de 2018Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

La reducció dels residus, un dels objectius de la primera llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears NNota Informativa

Foto de noticia

La reducció dels residus, un dels objectius de la primera llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

L’Avantprojecte de la nova llei ha sortit avui a exposició pública
Assolir més qualitat en el medi ambient i més protecció de la salut humana, garantir un ús prudent i racional dels recursos naturals i promoure una economia més circular són les finalitats de l’Avantprojecte de llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears que avui ha sortit a exposició pública. Durant trenta dies es podran fer al·legacions al text, pioner a la comunitat autònoma i que estableix uns objectius, i les eines per assolir-los, en la línia del que marca la Unió Europea, com és la reducció d’un 10 % dels residus generats amb vista al 2020 i d’un 20 % amb vista al 2030.
 
Per acabar amb una problemàtica que causa estralls ambientals ―com és l’abandonament de residus al medi natural, especialment plàstics, a la mar i al litoral―, la normativa estableix un seguit d’accions que impliquen tota la societat. Així, les bosses de plàstic d’un sol ús hauran de desaparèixer dels comerços el 2019, tot i que es preveuen algunes excepcions. Un any després, el 2020, les vaixelles de plàstic d’usar i tirar hauran de substituir-se per les compostables i s’haurà d’evitar la venda de productes que contenguin microplàstics o nanoplàstics i les versions no recarregables d’encenedors, maquinetes d’afaitar, cartutxos i tòners d’impressora i fotocopiadora.
 
En el mateix horitzó de 2020, les càpsules de cafè d’un sol ús fabricades amb materials no fàcilment reciclables hauran de deixar pas a les compostables, i només es podran comercialitzar les canyetes per a begudes, els bastonets de les orelles i els bastonets per a caramels fabricats amb materials compostables. A més, els fabricants o distribuïdors de tovalloletes humides que s’ofereixen en el mercat a les Illes Balears hauran d’incorporar informació sobre els efectes d’aquests productes en el medi ambient.

La nova llei preveu també una racionalització en l’ús dels envasos, per a la qual cosa s’hauran d’implicar tant les institucions públiques com els establiments privats. Així, es promourà la instal·lació de fonts d’aigua potable i es prohibirà la venda de botelles d’un sol ús a les institucions públiques. En els esdeveniments públics que comptin amb suport de les institucions s’hauran d’implantar alternatives a la venda i la distribució de begudes envasades i de tassons d’un sol ús. D’altra banda, els establiments d’hoteleria i restauració oferiran sempre la possibilitat de consumir aigua no envasada, de forma gratuïta i complementària.
 
Pel que fa al malbaratament alimentari, es crearà un codi de bones pràctiques per reduir-lo i es prohibirà l’eliminació d’aliments en bon estat per part dels comerços i punts de venda. A més, el menjar cuinat sobrant de menjadors escolars, hospitals, residències i grans col·lectius, entre d’altres, es podran entregar a menjadors socials i a aquells particulars que ho necessitin, prèvia harmonització de la normativa sanitària. Així mateix, els restaurants i els hotels hauran de facilitar als seus clients, si així ho desitgen, les restes d’aliments no consumits.
 
L’esperit de la llei és incidir en la jerarquia de residus i, per tant, potenciar en primer terme la reducció de la producció dels residus, la preparació per a la reutilització i el reciclatge. Per això, la normativa fomenta la recollida separada de residus en origen, que hauran d’assumir tots els establiments públics i privats i els ens locals en un termini de dos anys; en aquest context, s’haurà d’oferir la recollida diferenciada de matèria orgànica compostable, oli vegetal usat, residus tèxtils i residus perillosos, tots ells d’origen domiciliari.
 
Els ens locals establiran sistemes per potenciar l’opció de l’autocompostatge, hauran d’assegurar que els contenidors i les àrees d’aportació de recollida municipal en zona rústica s’adiguin estèticament amb el seu entorn, especialment en zones d’especial interès i protecció ambiental, i evitaran contenidors aïllats que constitueixin un focus d’abocaments incontrolats. En dos anys, tots els municipis han de garantir el servei de deixalleria als seus ciutadans, ja sigui de forma independent o mancomunada.
 
La nova llei també aclareix les competències de les diferents administracions i incorpora el procediment per a l’elaboració i l’aprovació dels plans de prevenció i gestió de residus, així com els seus mecanismes de seguiment i control.
 
Pel que fa al trasllat de residus, des de l’entrada en vigor de la normativa quedarà prohibida la importació de residus amb destinació a plantes de tractament públiques ubicades en el territori de les Illes Balears.
 
La transparència és un altre pilar de la llei, no només perquè inclou el concepte de «qui contamina paga», sinó perquè exigeix la transparència en les tarifes, les taxes i els preus públics de recollida i de tractament. En aquest marc es crea el Registre de producció i gestió de residus de les Illes Balears, de manera que els productors estaran obligats a elaborar i trametre al Govern un estudi de minimització en la producció de residus cada quatre anys, a excepció dels que generin menys de 10 tones per any. A més, els gestors de residus registrats, siguin perillosos o no, estaran obligats a presentar les dades relatives als residus produïts i gestionats durant l’any anterior.
 
La llei recull també la creació d’un inventari de sòls degradats i contaminats de les Illes Balears i preveu la recuperació voluntària d’aquests sòls.
 
Totes aquestes mesures pretenen complir els objectius del govern en matèria de prevenció, reutilització i reciclatge, de conformitat amb la legislació bàsica estatal i la legislació comunitària. Aquest objectius són: Reduir un 10 % abans de 2020 i un 20 % abans de 2030 la generació de residus respecte a l’any 2010, basant-se en els kilograms per habitant i any calculat d’acord amb l’índex de pressió humana (IPH); augmentar, abans de l’any 2020, com a mínim fins a un 50 % del pes i per a cada fracció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge, conjuntament, de materials com paper, metalls, vidre, plàstic i bioresidus, com a mínim, dels residus domèstics i comercials. Aquest percentatge haurà de ser d’un 65 % l’any 2030; reciclar, abans de l’any 2030, com a mínim un 75 % dels residus d’envasos, entenent com a tal la valorització material dels generats; augmentar, abans de l’any 2020, fins almenys un 70 % del pes, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització dels residus no perillosos de la construcció i la demolició, amb exclusió del material en estat natural definit en la categoria 17 05 04 de la llista europea de residus. Aquest percentatge haurà de ser del 80 % el 2030; assolir, abans de l’any 2025, l’objectiu del 3 % de preparació per a la reutilització del total de residus domèstics gestionats, i un 5 % l’any 2030. Aquests percentatges s’hauran d’assolir igualment i separadament per als residus comercials i per als residus industrials, sense tenir en compte la fracció orgànica dels residus domèstics ni la poda; reduir fins al 50 % el malbaratament alimentari per a l’any 2030 en relació amb el 2020; donar compliment, pel que fa als residus d’aparells elèctrics i electrònics, als objectius mínims anuals de recollida separada fixats per l’Estat per als residus d’aparells elèctrics i electrònics domèstics i per als residus d’aparells elèctrics i electrònics professionals; establir, en relació amb els vehicles fora d’ús, uns percentatges de preparació per a la reutilització i la comercialització de peces i components que suposin, almenys, un 10 % l’any 2020 del pes total dels vehicles tractats. Per al 2030, aquest percentatge haurà d’augmentar fins al 20 %; establir un percentatge màxim del 10 %, abans de l’any 2030, en l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.
 
El règim de sancions aplicables és el que regula la legislació bàsica de l’Estat en matèria de residus i sòls contaminats, a excepció de les multes, que van des de 300 euros fins a 9.000 euros per les infraccions lleus, fins a 300.000 euros per les infraccions greus i fins a 1.750.000 euros per les infraccions molt greus.
 
L’Avantprojecte de llei preveu, en cas que no s’assoleixin els objectius marcats per a l’any 2020, l’establiment d’un cànon per gravar la disposició del rebuig dels residus.
 
La llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears s’estructura en nou títols, sis disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. En total, conté vuitanta articles i set annexos.
 
A l’hora de redactar l’Avantprojecte de llei, ha tingut una gran importància el procés participatiu, durant el qual s’han rebut més de 800 aportacions. S’han realitzat 34 entrevistes a professionals, públics i privats, de les diferents illes, dedicats a la gestió de residus, i s’han mantingut reunions sectorials i amb els consells insulars, a més de dur-se a terme sis tallers a totes les illes en els quals han participat 135 persones a partir d’un primer esborrany de la normativa.

L'Avantprojecte de llei es pot consultar a residus.caib.es