1 d’octubre 2018
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
La proposta d’ampliació del Parc Nacional de Cabrera surt a informació pública NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La proposta d’ampliació del Parc Nacional de Cabrera surt a informació pública
El document inclou la protecció de 90.712 hectàrees a petició del Govern
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert el període d’informació pública sobre la proposta d’ampliació del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. El document, que romandrà dos mesos en exposició pública, preveu la protecció de 90.712 hectàrees, respectant la proposta que el Govern de les Illes Balears va presentar al Ministeri fa tres anys. D’aquesta manera, el Parc Nacional, que actualment disposa de 10.021 hectàrees, es convertirà en el més gran de l’Estat.
Aquesta ampliació permetrà allotjar un gran santuari de cetacis al sud de l’arxipèlag, lloc de gran importància per a aquestes espècies, i recollir en el seu àmbit un seguit d’espècies i hàbitats de profunditat que encara no estan representats en cap espai protegit autonòmic o estatal, com els fons detrítics i sedimentaris, els bancs de corals profunds, el fons de maërl, les comunitats coral·lígenes, les praderies fanerògames marines, les grans muntanyes, coves, túnels i canons submarins, entre d’altres.
La proposta va ser anunciada per la ministra de transició ecològica, Teresa Ribera, en la seva visita al Parc el passat mes de juliol. Es posava punt final així a la paralització d’aquesta ampliació, que va decidir de manera unilateral l’anterior govern del Partit Popular i que va retardar el procés durant un any.
Amb aquesta ampliació de la protecció es podrà millorar el grau de compliment dels compromisos internacionals en matèria de protecció i conservació d’àrees marines.
Aquesta ampliació permetrà allotjar un gran santuari de cetacis al sud de l’arxipèlag, lloc de gran importància per a aquestes espècies, i recollir en el seu àmbit un seguit d’espècies i hàbitats de profunditat que encara no estan representats en cap espai protegit autonòmic o estatal, com els fons detrítics i sedimentaris, els bancs de corals profunds, el fons de maërl, les comunitats coral·lígenes, les praderies fanerògames marines, les grans muntanyes, coves, túnels i canons submarins, entre d’altres.
La proposta va ser anunciada per la ministra de transició ecològica, Teresa Ribera, en la seva visita al Parc el passat mes de juliol. Es posava punt final així a la paralització d’aquesta ampliació, que va decidir de manera unilateral l’anterior govern del Partit Popular i que va retardar el procés durant un any.
Amb aquesta ampliació de la protecció es podrà millorar el grau de compliment dels compromisos internacionals en matèria de protecció i conservació d’àrees marines.