Reactivació econòmica: La nova línia de crèdits ISBA per injectar 100 milions més a pimes i autònoms i el reforç per a la gestió del fons europeus, eixos d’Hisenda i Relacions Exteriors en el seu pressupost 2021 NNota Informativa

La nova línia de crèdits ISBA per injectar inicialment fins a 100 milions d’euros més a petites i mitjanes empreses i autònoms el proper any, la qual manté aquesta aposta de suport al teixit empresarial davant l’impacte de la pandèmia, i el reforç de l’estructura administrativa i la capacitat de gestió dels nous fons europeus i l’avaluació de les polítiques públiques, són dos dels eixos de la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors per a 2021. Així ho ha explicat la consellera Rosario Sánchez durant la compareixença en comissió parlamentària per informar dels comptes del seu departament.

A més d’aquestes mesures, les quals s’emmarquen en el Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, la consellera també ha anunciat que el Govern mantindrà per a 2021 la dotació de 16,5 milions d’euros del Fons de Cooperació Local destinats a tots els ajuntaments de les Illes. Així mateix, incorporarà una partida extraordinària de 800.000 euros d’ajuda als consistoris per a la neteja dels centres escolars d’infantil i primària, en una actuació treballada conjuntament amb la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca.

Durant la compareixença davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament, la consellera Sánchez ha destacat aquestes “mesures de caràcter transversal” amb uns “mateixos objectius: dotar-nos de les millors eines i estructures des del punt de vista financer i organitzatiu, i poder mobilitzar el màxim de recursos per a fer front a les necessitats que genera la pandèmia”. Tot això, dins un pressupost “de caràcter excepcional, amb la major despesa social, davant un escenari sense precedents”, marcat per la COVID-19, i destinat a “garantir la seguretat sanitària, protegir les persones i les empreses, i contribuir a la reactivació social i econòmica”.

NOVA LÍNIA DE SUPORT A LES EMPRESES A TRAVÉS D’ISBA

Pel que fa al suport a empreses i autònoms, la consellera ha anunciat per a 2021 una nova línia de crèdits ISBA amb 100 milions de finançament –ampliables-, un reforç de l’ajuda al teixit productiu juntament amb el proper atorgament d’un any més de carència de les operacions avalades per ISBA per facilitar la devolució dels préstecs. “Mantindrem l’aposta de suport a pimes i autònoms, una peça clau per al seu manteniment”, ha manifestat Sánchez.

Durant 2020, en una de les primeres mesures per mitigar els efectes de la COVID-19 a les empreses, el Govern i ISBA crearen una línia extraordinària amb la qual s’ha aprovat una injecció de prop de 150 milions a més de 1.700 pimes i autònoms. Aquesta línia permetia mobilitzar inicialment 50 milions, s’ha ampliat en diverses ocasions, fins els 200, i continua disponible, amb un termini per acollir-se ampliat fins el 15 de desembre.

En total, a través de les diverses línies del Govern i ISBA, durant 2020 s’han aprovat operacions per facilitar un finançament de més de 171 milions a prop de 2.000 pimes i autònoms, prop del triple que durant tot l’any 2019 o altres exercicis, ha recordat la consellera. Sánchez també ha explicat que ISBA té en estudi altres 250 sol·licituds per import de 17,5 milions i, per tant, “hi ha marge suficient per continuar atenent la demanda”.

REFORÇ DAVANT EL NOU FONS EUROPEU I MILLORA DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Durant la compareixença, la consellera també ha destacat la reorganització de l’estructura d’acció exterior i de gestió de fons europeus, principalment a través del reforç i la transformació del Centre Balears Europa. Un dels objectius és ampliar i millorar la capacitat de gestió davant l’arribada dels nous fons de la Unió Europea, “una qüestió fonamental” per afrontar “aquest repte que a la vegada és una gran oportunitat”, ha dit.

Per això, el Govern treballa en una reestructuració del Centre Balears Europa, a transformar en fundació pública, com a oficina de reforç de diverses àrees instrumentals, com la gestió de fons europeus, en un sistema de governança coordinat des de la Direcció de Fons Europeus, i l’avaluació i millora de l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques, una altra de les mesures del Pacte per a la Reactivació de les Balears. A més, s’impulsa l’estratègia d’acció exterior de la Direcció de Relacions Exteriors.

La consellera també ha explicat que aquesta reorganització inclourà un reforç de personal per comptar amb nous equips tècnics especialitzats. Així mateix, ha recordat que el Govern treballa fa mesos amb els consells insulars i els ajuntaments en la coordinació de projectes a finançar amb el nou fons europeu i ha avançat que aprofundirà en aquesta feina conjunta en el marc de la futura estructura, en consonància amb l’objectiu de que l’impacte dels fons europeus sigui equilibrat entre illes i proporcionat a les conseqüències de la pandèmia, per afavorir una recuperació harmònica a totes les illes.

En els pressuposts 2021, el Centre Balears Europa compta inicialment amb la dotació de 1,3 milions de 2020, si bé pràcticament duplicarà el seu pressupost, ja que es preveu una partida addicional d’un milió d’euros per a la nova estructura, mentre que el reforç de l’oficina de les Balears davant la UE a Brussel·les es dura a terme amb romanents del mateix centre.

En el seu conjunt, la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors té un pressupost propi de 54,9 milions per a 2021, als quals s’afegeixen els 10,6 milions d’euros de pressupost de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

En aquests nous pressuposts, com ja es va explicar a la presentació, el Govern incorpora en la previsió d’ingressos els primers 100 milions provinents del nou fons europeu, en concret del mecanisme React-EU, destinat a inversions en infraestructures de serveis públics fonamentals i polítiques d’ocupació, i que encara no s’han distribuït entre les conselleries.

Del conjunt del nou fons europeu Next Generation, s’estima l’arribada de més recursos a les Illes Balears el proper any, tal com es preveu al projecte dels nous Pressuposts Generals de l’Estat, ha recordat la consellera, en diversos àmbits, com les polítiques mediambientals i de transició energètica (101 milions), d’habitatge (33 milions) i de turisme (20 milions).

ESTALVI DE 70 MILIONS AMB LA RENEGOCIACIÓ DEL DEUTE

Durant la compareixença, Sánchez també ha anunciat que amb el procés de renegociació d’operacions de deute d’anys anteriors, enguany es preveu un estalvi de 28 milions pel refinançament amb les entitats financeres de préstecs subscrits amb l’Estat. Sumats als 42 milions estalviats entre 2015 i 2019, l’estalvi aconseguit els darrers cinc anys arriba als 70 milions a través d’aquesta millora de les condicions financeres de préstecs anteriors.

Als comptes per a  2021, com ja va explicar a la presentació, es redueix en un 23% el pressupost financer, el qual recull els recursos destinats al pagament del deute acumulat de la Comunitat, després que per a 2020 s'hagués produït un augment atípic del volum d'amortització del deute pel retorn de 450 milions de dues emissions de deute de legislatures anteriors.

Aquest any, el Govern ha elaborat els pressupostos tenint en compte un altre factor clau de la resposta europea a aquesta crisi: el nou marc fiscal i pressupostari. Per primera vegada, s'han suspès els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per 2020 i 2021, a partir de l'activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.

Per això, el Govern ha fet el pressupost 2021 d'acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d'Espanya a les comunitats, un nivell orientatiu del 2,2 % del PIB, del qual es preveu l'aportació de l'Estat per assumir la meitat (1,1 %), via transferències extraordinàries. D'aquesta manera, el dèficit pressupostari propi previst és de l'1,1 %, equivalent a uns 295,7 milions d'euros.

Aquest nou marc fiscal concedeix major marge financer a totes les administracions per fer front a la crisi i també permetrà als consells insulars i els ajuntaments fer ús dels romanents dels darrers anys. La consellera ha destacat que, a través de la llei de pressuposts, el Govern facilitarà que les transferències als consells el 2021 en concepte de fons de compensació interinsular puguin ser destinades a despesa corrent, i no només inversions, per tal de donar més flexibilitat en l’ús dels seus recursos.