LOGO CAIB
Contingut
23 maig 2019| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

La DG d'Agricultura aprova la inscripció al registre de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

La DG d'Agricultura aprova la inscripció al registre de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza

L’Estat disposa d’un mes per revisar l’expedient abans d’enviar-lo a Brussel·les
En el Butlletí oficial de les Illes Balears (BOIB) s’ha publicat, aquest dijous, una resolució del director general d’Agricultura i Ramaderia, Mateu Ginard, per la qual s’emet una decisió favorable a la sol·licitud d’inscripció de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza al Registre Comunitari de Denominacions d’Origen Protegides i d’Indicacions Geogràfiques Protegides.

D’aquesta manera, finalitza la tramitació en l’àmbit autonòmic. Aquest mateix divendres es traslladarà l’expedient al Ministeri d’Agricultura perquè el revisi. Aquest tràmit coincideix amb el termini d’un mes que s’ha obert perquè es pugui presentar un recurs d’alçada a la resolució. Una vegada acabats ambdós tràmits, el Ministeri traslladarà l’expedient a la Comissió Europea.

L’Agrupació de Defensa Vegetal i Sanitaria de l’Olivar d’Eivissa presentà una sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per a la protecció de l’Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza mitjançant una indicació geogràfica protegida.

El 13 de març de 2019 es publicà en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un anunci de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, mitjançant el qual es donava publicitat a la sol·licitud d’inscripció de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza i s’establia un termini de dos mesos per presentar una declaració d’oposició a aquesta sol·licitud. Una vegada exhaurit el termini preceptiu des de la publicació de l’anunci en el BOE, no consta que s’hagi presentat cap sol·licitud d’oposició a la inscripció esmentada.

El 20 de maig de 2019, el Servei de Qualitat Agroalimentària informà que la sol·licitud presentada justifica i compleix les condicions i els requisits que s’estableixen en el Reglament (CE) 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, i proposà que s’emetés una decisió favorable relativa al registre de la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza.

El plec de condicions de la IGP estableix que la denominació Aceite de Ibiza/Oli d’Eivissa queda reservada exclusivament per als olis d’oliva verge extra elaborats amb les varietats arbequina, picual, koroneiki, totes soles o en combinació, que en conjunt representen almenys el 90 %. El 10 % restant pot provenir d’altres varietats inscrites en el registre de varietats comercials.

Totes les fases de la producció de l’Oli d’Eivissa, des del cultiu fins a la transformació i l’envasament, es faran a l’illa d’Eivissa.

El cultiu de l’olivar i la producció d’oli estan molt vinculats amb la història i la cultura d’Eivissa i han estat determinants en la reputació de l’oli de l’illa. Les referències històriques i les excavacions acrediten l’activitat oleícola l’any 450 aC.

Segons l’arqueòloga Glenda Graziani (2018), en el segle III aC, a Eivissa existien 23 explotacions agrícoles que produïen entre 30.000 i 60.000 litres d’oli. Una prova més de la importància oleícola de l’illa d’Eivissa és el nombre de tafones antigues. L’any 2003 es realitzà un inventari en el qual es catalogaren 211 antigues tafones; les inscripcions en els elements de les premses han permès acreditar-ne l’antiguitat. Així, una de les premses més antigues és de l’any 1607.


Al llarg de la història d’Eivissa són nombroses les referències amb relació a la producció i a la importància de l’oli d’Eivissa. En el Llibre del mostassaf d’Eivissa (1398) es descriuen les unitats de mesura de l’oli d’oliva, prova documental de la comercialització d’aquest. Les Reales Ordenanzas de la Universidad de Ibiza (1663) fan referència a la falta d’oli a Eivissa motivada per les exportacions. El 1686 Gaietà Soler prohibí el comerç privat d’oli d’oliva, ja que s’exportava massivament i l’illa es quedava sense oli.

Aquesta reputació històrica ha seguit immutable amb el pas dels segles i, actualment més que mai, l’oli d’Eivissa és un oli apreciat pels consumidors, experts, cuiners i restauradors.