LOGO CAIB
Contingut
30 octubre 2019Conselleria de Medi Ambient i Territori

La col·laboració entre Medi Ambient i el sector privat redueix la mortalitat de l’avifauna a les esteses elèctriques NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

La col·laboració entre Medi Ambient i el sector privat redueix la mortalitat de l’avifauna a les esteses elèctriques

Professionals i tècnics implicats analitzen el context i l’efectivitat de les accions per pal·liar-la

El Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, el Centre de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) i el cos d’agents de medi ambient (AMA) han participat aquest dimecres en la jornada «L’impacte de les esteses elèctriques en l’avifauna balear», organitzada per la Fundació Natura Parc, AQUILA-a-LIFE, i la UIB, amb el suport de Red Eléctrica.

A la jornada, s’ha fet una diagnosi del problema i s’han explicat les actuacions coordinades que es fan des de tots els sectors implicats per pal·liar-lo. L’electrocució és la primera causa de mort no natural en algunes rapinyaires, per la qual cosa els esforços se centren a corregir l’estesa elèctrica.

Els Agents de Medi Ambient han informat que, des de l’any 1999, s’han revisat uns 390 km d’esteses elèctriques entre Mallorca, Menorca i Eivissa, una tasca en la qual el cos hi ha participat activament. Les inspeccions per a la detecció de suports perillosos han permès identificar i documentar tots els suports perillosos detectats. Gràcies a un conveni de col·laboració entre el Govern i GESA-ENDESA aquests suports perillosos s’han pogut corregir.

Des del COFIB, han explicat que, des de 2003, recullen les dades d’aus que entren al centre de Mallorca per electrocució. Les espècies que més pateixen són l’àguila coabarrada (un 54,55 % de les que entren al centre ho fan per electrocució), seguit del corb (52,75 %) i l’àguila calçada (25,52 %). A més d’aquestes tres espècies, les que més hi entren per aquesta causa són l’àguila peixatera (10,34 %), la milana (9,13 %) i el xoriguer (5,91 %).

Respecte al total d’aus que han entrat al centre de Mallorca, fins al setembre de 2019 n’hi ha hagut 16, mentre que l’any 2018 en van ser 49. Cal tenir en compte que, amb la posada en marxa del projecte Life-Bonelli (2013-2017), es van impulsar més mitjans per arreglar les línies i per detectar els casos en què l’estesa no estava en bones condicions.

Any

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Total

7

12

16

30

34

49

16

Pel que fa a Menorca, les dades de les quals es disposa són des de 2012. En aquests set anys, s’han recollit un total de 16 aus per electrocució: 2 al 2019, 5 al 2018, 4 al 2017, 2 al 2016 i 3 al 2015. L’espècie que més hi ha entrat ha estat la milana (7), seguit del xoriguer (6).

En el cas d’Eivissa i Formentera, cal remarcar que només s’han registrat dos casos d’electrocució des de 2012 —un xoriguer a Eivissa i un falcó pelegrí a Formentera. Les espècies més afectades a altres illes són absents o en densitat molt baixa a les Pitiüses, a excepció del xoriguer.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori col·labora estretament amb Endesa per corregir els suports perillosos d’esteses elèctriques. En aquesta detecció, els agents de medi ambient hi han participat activament. En els casos d’electrocucions, no només actuen de manera preventiva amb aquestes inspeccions, sinó també quan s’activa una incidència.

Des de 2017, les inspeccions s’han concentrat en àrees prioritàries delimitades per la concentració local d’avifauna. El cos dels agents també s’encarrega d’avisar l’empresa, una vegada tenen els resultats de la necròpsia, de la torre on ha mort l’exemplar perquè hi actuï de manera prioritària.

Les actuacions conjuntes entre institucions i Endesa es fan des de 1998 i ja s’han corregit més de 2.500 suports. No només hi ha una planificació sobre la xarxa que s'ha d'arreglar, sinó que, quan es dona avís que una au s’ha enrampat en algun punt, el personal tècnic s’hi desplaça directament i ho arregla de manera prioritària. A més, tots dos agents es reuneixen anualment per millorar la coordinació.