La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, i el cap d’Investigació d’Atenció Primària i de l’Àrea de Salut Pública de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears, Joan Llobera, han presentat l’assaig per avaluar el programa d’intervenció preventiva i de promoció de la salut per millorar l’estat físic i mental de les cambreres de pis que es durà a terme. També han fet públics els estudis previs realitzats, un dels quals entre 1.043 dones representatives de tot el col·lectiu a les quatre illes, per conèixer el seu estat de salut, l’exposició a riscs ocupacionals i altres factors condicionants.
La presentació de l’assaig clínic i dels resultats dels estudis previs ha tengut lloc a l’inici de la jornada monogràfica sobre la salut de les cambreres de pis que es du a terme a l’Escola d’Hoteleria i Turisme durant el dia d’avui. Aquesta trobada té com a eix diverses ponències en què es presenten els resultats dels estudis i l’assaig clínic amb el programa d’intervenció preventiva. La jornada es completa amb un taller dirigit a metges sobre incapacitat laboral de les cambreres de pis i amb la conferència de cloenda a càrrec de Joan Benach, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.
La intervenció preventiva i de promoció de la salut i els estudis previs s’emmarquen en el projecte «Cambreres de pis i salut», finançat per l’impost de turisme sostenible (ITS), amb una durada de tres anys (2018-2020) i amb la col·laboració de la Direcció General de Salut Laboral.
La intervenció treballarà amb estratègies d’afrontament de l’estrès i del dolor crònic
La intervenció preventiva i de promoció de la salut es durà a terme a les quatre illes en més de 30 centres de salut i se centrarà a treballar la millora de la dieta i de l’activitat física, i estratègies d’afrontament de l’estrès i del dolor crònic. Tindrà una durada de 8 setmanes, es pilotarà entre els mesos de novembre i desembre, i es durà a terme entre els mesos de gener i abril de 2020. S’avaluarà als 6 mesos i, si els resultats són positius, es repetirà la tardor de 2020. Els professionals que portaran a terme les consultes individuals, les sessions grupals previstes i promouran les accions comunitàries seran infermeres, fisioterapeutes i psicòlegs.
Per desenvolupar el programa d’intervenció s’ha fet un ampli estudi qualitatiu a les quatre illes, i un estudi quantitatiu en l’àmbit d’atenció primària entre 1.043 treballadores, les dades dels quals s’han donat a conèixer durant la jornada.
L’estudi quantitatiu, realitzat l’hivern passat, posa de manifest que entre un 55 % i un 70 % de les cambreres de pis assegura que pateix sovint o de manera crònica mal a la regió lumbar, als canells i les mans, i a la regió cervical durant la temporada de feina. El 40 % de les entrevistades percep que el seu estat de salut és dolent o molt dolent i només el 17 % que és bo o molt bo. Entre un 20 % i un 30 % declara que té mal crònic a la regió lumbar, als canells i les mans, i a la regió cervical.
Gairebé la meitat de les dones entrevistades apunta que durant els set dies anteriors havia tingut dolor a la regió lumbar; més d’un 40 %, a la zona cervical; i entre un 30 % i un 35 % en els canells i mans, i a les espatlles. Una quarta part de les cambreres entrevistades va tenir una baixa laboral (com a mínim) durant l’any anterior.
L’estudi quantitatiu es va dur a terme a les quatre illes, en 39 centres de salut i unitats bàsiques de salut, i es va entrevistar un total de 1.043 cambreres de pis, tot dones, la qual cosa reflecteix la feminització d’aquest col·lectiu de treballadores. Les entrevistades tenien una mitjana d’edat de 43,3 anys, i de mitjana havien treballat com a cambreres 10,7 anys. Varen indicar que feien al dia unes 18,1 habitacions i 44,6 llits.
Entre els resultats també cal destacar que les cambreres expressen que els agrada la seva feina; a més, valoren positivament l’horari, la relació amb les companyes de feina i la satisfacció amb la feina ben feta. Com a principal aspecte negatiu apunten les condicions en què realitzen la seva feina. Les entrevistades defineixen la seva feina com a estressant, poc valorada i físicament dura. També perceben que en els darrers anys hi ha hagut una millora en la prevenció dels riscs laborals. Pel que fa a la prevenció de riscs laborals, més del 80 % de les entrevistades afirma que coneix els mètodes de prevenció de riscs laborals i que assisteix als cursos de formació; més d’un 60 % considera que la formació i informació que rep en aquests cursos és adequada; no obstant això, mes del 50 % reconeix que no aplica les mesures preventives indicades.
Finalment, les entrevistades reclamen en l’àmbit laboral disminuir la càrrega de feina, que se’ls reconeguin malalties professionals i anticipar l’edat de jubilació.