El Projecte de llei de pressupostos generals per 2021 inicia la seva tramitació en el Parlament NNota Informativa

Els nous pressupostos de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per 2021 inicien la seva tramitació parlamentària. La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, acompanyada del director general de Pressupostos, Joan Ignasi Morey, ha fet oficial l'entrada a tràmit del Projecte de llei de pressupostos per 2021 a la seu del Parlament dels Illes Balears, en un acte amb el president de la càmera, Vicenç Thomas.

El Projecte de pressupostos de la CAIB per 2021, aprovat per el Consell de Govern dilluns passat, se situa inicialment en 5.881,5 milions d'euros. Els comptes inclouen un augment de la despesa destinada a les polítiques públiques de 342,7 milions d'euros, d'un 7,8 % respecte del pressupost inicial 2020, i es preveu un nou increment amb la incorporació de més recursos addicionals provinents del nou fons europeu, amb els quals els pressupostos superaran els 6.000 milions d'euros.

En un context marcat per la COVID-19 i el seu impacte econòmic i social, el Govern ha aprovat un pressupost amb un esforç públic excepcional per fer front a la situació d'emergència derivada de la pandèmia, per donar resposta als objectius prioritaris: garantir la seguretat sanitària, amb un nou augment de la inversió en salut pública; reforçar la protecció de les persones, amb un increment de la despesa social, el més alt de la història, i contribuir a una reactivació social i econòmica de les illes més resilient i inclusiva, i a la recuperació del teixit productiu, des d'un enfocament de diversificació, digitalització i sostenibilitat.

El gruix del pressupost es destina a la seguretat i l'assistència sanitària, al reforç necessari del sistema educatiu i la protecció social, com a escut davant l'impacte de la crisi provocada per la COVID-19, i a la reactivació econòmica i social, a través del desplegament eficaç de les mesures contingudes i ja iniciades del Pacte per a la Reactivació i la Diversificació econòmica i social de les Illes Balears, acordat pel Govern; la resta d'administracions públiques de les illes; agents socials i econòmics, i grups polítics, a fi de mitigar els efectes econòmics i socials de la pandèmia.

MÉS PRESSUPOST EN LES CONSELLERIES I NOUS FONS EUROPEUS

L'augment pressupostari serà generalitzat en les conselleries, si bé cal tenir en compte que es preveuen nous increments posat que aquests comptes inicials encara no incorporen els nous fons europeus en l'assignació inicial de les conselleries ni dels ens del sector públic. El Govern preveu que els pressupostos superin els 6.000 milions amb la incorporació de recursos addicionals del nou fons Next Generation, com preveuen els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per 2021 presentats pel Govern d'Espanya.

Als pressupostos de les Balears per 2021, el Govern incorpora en la previsió d'ingressos els primers 100 milions provinents del nou fons europeu. En concret, s'inclou una partida preliminar de 100 milions del React-EU, un dels instruments que componen el fons, si ben no han estat encara distribuïts  entre les conselleries. D'aquest mecanisme, s'estima que arribaran més recursos a les Balears, i es destinaran a inversions en infraestructures de serveis públics fonamentals, com la sanitat, l'educació i els serveis socials, i a polítiques d'ocupació i formació, entre uns altres.

L'altre instrument del fons europeu és el mecanisme de Recuperació i Resiliència. D'aquest compartiment, el projecte de PGE 2021 presentat pel Govern d'Espanya assigna de forma inicial en les Illes Balears altres recursos que encara no s'han incorporat al projecte de pressupostos autonòmics. D'una banda, els PGE preveuen destinar 20 milions a les Balears a actuacions a l'àmbit turístic, a l'Estratègia de Resiliència Turística en les Illes Balears ­–amb una previsió de 100 milions en tres anys-.

I d'altra banda, els pressupostos estatals incorporen una primera previsió d'assignar a les Balears altres 101 milions per a polítiques mediambientals i de transició energètica i 33 milions per a polítiques d'habitatge, provinents del mateix fons europeu. A més, els pressupostos generals de la CAIB per 2021 també hauran d'incorporar altres 10 milions de recursos estatals prevists en els PGE, corresponents al conveni ferroviari.

NOVA AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE LES ILLES BALEARS

En relació als nous fons europeus i l'estratègia d'acció exterior, els pressupostos també preveuen la reorganització i modernització del Centre Balears Europa (CBE), per transformar-lo en fundació pública i afavorir una gestió més àgil de les funcions que li corresponen en l'àmbit de l'acció exterior, i incorpori altres relatives a la gestió de fons europeus i l'avaluació de l'eficàcia i l'eficiència de despeses i inversions públiques.

Entre altres novetats, el Projecte de llei de pressupostos per 2021 conté mandats al Govern en relació amb determinats ens del sector públic, mitjançant la creació d'un ens nou, i la transformació, especialment dels consorcis, a fi de millorar la gestió i facilitar el compliment més àgil de les seves finalitats.

Per això, preveu la creació de l'Agència de Salut Pública de les Illes Balears. Aquest ens tindrà per objecte la planificació de les polítiques de salut i la prestació dels serveis que integren la cartera de serveis de salut pública (vigilància, prevenció i promoció de la salut), per donar una resposta eficient i dimensionada a les necessitats de la població en aquest àmbit, així com possibilitar una permanent adaptació a aquestes necessitats i una major participació de la societat.

Així mateix, es ratifica el procés de dissolució del Consorci Velòdrom Illes Balears i la seva integració dins de la Fundació per a l'Esport Balear. A més, les funcions atribuïdes al Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials, seran assignades a una futura Agència d'Equipaments de Serveis Socials de les Illes Balears, destinada a la creació d'equipaments i instal·lacions destinats als serveis socials de les Illes Balears.

MAJOR DESPESA SOCIAL

Tal com recull el Projecte de llei, els pressupostos 2021 continuen en la mateixa línia de reforçar les polítiques de benestar social (sanitat, educació i protecció social) i de prioritzar els processos i els projectes que millor contribueixin a la reactivació social i econòmica de les Illes, especialment davant l'impacte sanitari, social i econòmic de la crisi de la COVID-19.

Els comptes inicials per 2021 eleven a 4.726,5 milions el pressupost no financer, destinat al desenvolupament de les polítiques públiques, el qual creix en un 7,8 %, en 342,7 milions, en relació amb el pressupost 2020. Amb aquest increment, que es veurà novament reforçat amb la incorporació de més recursos provinents del nou fons europeu, les Balears aconsegueixen el seu sostre de despesa no financera més alt per fer front a un escenari marcat per la COVID-19 i el seu impacte econòmic i social.

Per 2021, augmenta la despesa pública destinada a cobrir les polítiques socials, en matèria de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge, fins a situar-se inicialment en 3.340,4 milions, la xifra més alta destinada a aquestes àrees, un increment del 8,1 %, 249 milions més que aquest any. Es preveu incrementar aquesta quantitat una vegada s'incorporin als comptes autonòmics els recursos addicionals del nou fons europeu.

El pes de la despesa social per 2021 s'eleva al 70,7 % del pressupost no financer. Amb l'objectiu de la seguretat sanitària, com a mesura de salut pública i alhora de recuperació econòmica, el major increment és el de la sanitat, amb 206,3 milions més en aquest pressupost inicial, fins a situar-se en 1.933,2 milions. Per la seva banda, el pressupost d'educació creix en 48 milions, fins a 1.053,2 milions, i el de les polítiques de serveis socials, en 28,5 més, fins als 215,2 milions.

En canvi, el pressupost financer, el qual recull els recursos destinats al pagament del deute acumulat de la Comunitat Autònoma, es redueix en un 23,5 %, un descens de 354,3 milions en relació amb 2020, fins a situar-se en 1.155 milions. Aquesta reducció es produeix després que en els comptes de 2020 s'hagués produït un augment atípic del volum d'amortització del deute pel retorn aquest any de 450 milions de dues emissions de deute de legislatures anteriors (dels anys 2005 i 2010).

Aquest descens del pressupost financer explica el fet que el pressupost global de la Comunitat Autònoma per 2021 pràcticament es mantingui i quedi fixat inicialment en 5.881,5 milions, xifra que representa un descens lleuger del 0,2 %, d'11,6 milions respecte del pressupost inicial 2020.

No obstant això, el Govern dels Illes Balears preveu que el pressupost 2021 superi els 6.000 milions amb la propera incorporació de recursos addicionals provinents del nou fons europeu Next Generation, tal com preveuen els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per 2021.

NOU MARC FISCAL

Aquest any, el Govern també ha elaborat els pressupostos tenint en compte un altre factor clau de la resposta europea a aquesta crisi de la COVID-19: el nou marc pressupostari i fiscal. Per primera vegada, s'han suspès els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per 2020 i 2021, en el conjunt de les administracions públiques, a partir de l'activació a escala europea de la clàusula de salvaguarda del Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea, a proposta de la Comissió Europea, a els estats membres de la UE.

Una vegada suspesos els límits de dèficit, deute i regla de despesa, el Govern ha fixat el nou sostre de despesa 2021 d'acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d'Espanya a les comunitats autònomes, un nivell orientatiu del 2,2 % del PIB, del com es preveu l'aportació de l'Estat per assumir la meitat (1,1 %), via transferències extraordinàries, que per les Balears suposen uns ingressos addicionals estatals de 295,7 milions per 2021. D'aquesta manera, el dèficit pressupostari propi previst és de l'1,1 %, equivalent a 295,7 milions d'euros.

Per 2021, les Illes Balears mantindran el nivell de recursos rebuts aquest any a través del sistema de finançament autonòmic, malgrat la caiguda d'ingressos tributaris que s'està produint en el conjunt de l'Estat a causa de la crisi de la COVID-19. Els recursos provinents del sistema de finançament per 2021 se situen en 2.887 milions, d'acord amb les xifres provisionals comunicades pel Ministeri d'Hisenda, i és la principal font d'ingressos del pressupost de la Comunitat.

El manteniment del nivell de recursos del sistema de finançament (2.887 milions), les noves aportacions extraordinàries estatals amb motiu de la COVID-19 (295,7 milions) i la incorporació d'una primera partida preliminar (100 milions) en previsió de l'arribada de nous fons europeus, són els principals factors que permeten compensar la reducció prevista dels ingressos tributaris de la Comunitat Autònoma per la menor recaptació provocada per la Covid-19, tant dels tributs cedits (-24 %) com dels tributs propis (-34 %) i de les taxes (-13 %) respecte del pressupost 2020.